catedral de santiago

El soci de mintsmind, Xavier Fähndrich, ha estat convidat per quarta vegada a fer un curs sobre oratòria política al Màster de Màrqueting Polític de la Universitat de Santiago.

El curs, que se celebrarà els dies 9 i 10 de maig, presenta els diferents tipus de discurs emprats en la política, explica diferents tècniques per construir discursos i per pronunciar-los amb l’efecte desitjat en el públic destinatari.

 

podi lorenzo i pedrosa 

Pilots de cotxes, motos, velers, tenistes, atletes, nedadors, ciclistes de diferents especialitats, jugadors de golf, futbol, bàsquet, etcètera;  Tots, en els darrers mesos estan portant l’esport d’elit espanyol al capdavant del context internacional. De ben segur que alguna cosa i té a veure el vell esperit dels jocs olímpics del ’92, però també la planificació del Consejo Superior de Deportes i els programes que desenvolupa per aconseguir la promoció, projecció i reputació internacional d’aquestes persones que assoleixen aquests nivells d’excel·lència en aquesta àrea social. Ara bé, voldria des d’aquí exposar que darrera de cada història d’èxit es troben un grapat de decisions individuals encertades i moltes circumstàncies favorables (polítiques públiques, empreses, professionals, instal·lacions, equipaments, etc.), però sobretot esforç i estima pel treball ben fet.  Segur que aquest esforç de tothom per avançar i progressar, i fer-ho bé ens ha portat on som. Però tinc la sensació que el pas dels anys encara està allunyant més les generacions que van venint, del referent que suposen les anteriors. Res de nou. Però, també em preocupa que des de les polítiques públiques no contrarestin aquest fenomen, i incentivin l’esperit de superació i progrés per aconseguir mantenir el nivell assolit avui i, en canvi, ens retorni cap el cofoisme.  La realitat és que les polítiques públiques esportives actuals generen infraestructures, tipus d’empresa, equipaments i espais públics que em fan pensar en un futur potser no de menys èxits per l’esport d’elit, però sí de menys oportunitats per a la majoria, especialment pels que tenen menys formació, educació i cultura … i diners. Res de nou tampoc. Trobo a faltar la reserva d’espais en els equipaments, l’esponsorització amb seguiment (i no donacions altruistes), l’atenció a les polítiques per als joves (que no estant en edat electoral però que els pares ja no tenen que “aparcar unes hores”), els criteris d’acord amb els vincles industrials, tecnològics, socials i culturals per escollir uns esports o uns altres (tots no caben sempre); una política d’ajuts no només de subvenció, i el desenvolupament del sector associatiu (clubs), i la creació de sinergies amb les empreses, … i així, tot un llistat de mesures necessàries en l’esport, que cal anar pensant i planificant per encertar per saber cap a on volem anar per assolir la visió de futur que ens proposem. És imprescindible una bona planificació de les polítiques públiques de l’esport perquè els errors actuals poden tenir un cost molt elevat en més d’una generació.

 

Anem pel bon camí !!!

Everest Barjau i Xavier Garriga

El darrer dilluns 14 d’abril de 2008, els socis de mintsmind varem assistir a la conferència dictada per en Everest Barjau, director de Doxa Network amb seu a Mèxic, al Parc Tecnològic del Vallès. Després de la presentació d’en Xavier Garriga, Director Adjunt del Parc, en Everest va donar pas a la seva intervenció Planificació, innovació i gestió de la tecnologia: models tradicionals vs. models d’economies de xarxes per a la presa de decisions.

Pel que respecta a la part soft de la trobada, destacar la claredat de la exposició del ponent i el més que sorprenent model de desenvolupament de discurs que han seguit a la seva empresa. Després de diversos anys de carrera professional i amb la participació tant de consultors propis com de col·laboradors externs, han arribat a un model de consultoria que els permet col·laborar amb altres empreses i institucions en la presa de decisions (Decision Taking, Sistemes Socials, Economia de Xarxes o com dèiem a la meva facultat Anàlisi de Complexitat). El més admirable és la utilització del mètode científic pel desenvolupament tant de coneixement com de la metodologia associada en una empresa de serveis tan menyspreada com és la consultoria. Caldria que en prenguessin nota, per aquí, moltes empreses que tot el seu coneixement està basat en parlar anglès i disposar d’un carnet d’una biblioteca pública dels EUA. Com diu en Robert Cialdini If science is available, Why do I have to use anything else? (no us podeu perdeu el seu llibre Influence – Science & Practice).

La part hard va ser de fàcil seguiment. Tot i que l’explicació únicament ens va ensenyar la poteta, ja que d’una altra forma seguir-la hagués estat força complicat. En primer lloc, en Everest va voler centrar la discussió definint els conceptes bàsics que han desenvolupat. Així ens va parlar del valor de la modelització per a comprendre i per emetre judici sobre la realitat.

Ens va transportar al que, per mi, és un dels punts claus de la xerrada: un model és vàlid que ens permet interpretar la realitat i donar resposta a la pregunta que ens porta a desenvolupar el model. En el seu cas: voler prendre decisions eficients que permetin alhora maximitzar els resultats i minimitzar riscos. Aquestes condicions de contorn els va fer ficar en crisi els models tradicionals (basats en relacions lineals, reversibles i amb feed-back negatiu com a mecanisme de control) i passar a utilitzar els models no tradicionals o models de xarxes (basats en relacions no lineals, irreversibles i amb feed-back positiu) – ficar en crisi, no significa que un conjunt de models no siguin vàlids, simplement significa que no donen resposta a les preguntes que els ha motivat.

A continuació, varem entrar en el món de les relacions entre els clients – mercats – oferta – demanda – competència – proveïdor … Us diré com jo ho veig: les relacions en una empresa, en qualsevol aspecte i sigui quin sigui el model que fem servir per a descriure-la, succeeixen simultàniament i estan relacionades entre si d’una forma que sovint no és directa. És a dir, que per entendre els efectes d’un canvi en la realitat cal que no sols coneguem els elements que estan presents, sinó que a més cal conèixer les relacions de primer ordre i d’ordre superior que estan presents a l’organització. Us ficaré un exemple propi, i espero que en Everest m’ho permeti. Voler descriure un plat d’espaguetis com una repetició de vàries vegades d’un espagueti (i per tant, per entendre el conjunt, només cal repetir un cert nombre de cops el element bàsic), és garantia de no haver entès res: quan hom prova de menjar-ne únicament un, és més que probable que es porti varis espaguetis per les relacions presents al plat. Així doncs, i tornant a la explicació del món de la empresa, respecte al model tradicional de gestió que es basa en una interpretació del mercat a posteriori i cerca que el temps de cicle mercat – client sigui cada cop menor, el model d’economia de xarxes està buscant la maximització de la eficiència simultània de la interacció de tots els jugadors del model.

A partir d’aquí, i anant de cara al final, el ponent ens va explicar conceptes que habitualment utilitzen en la seva tasca diària: reputació, no ergodicitat, xarxa, switch de compatibilitat, model experiencial, inèrcia, … en resum una conferència clara i entenedora que ens obre i ens confirma que anem pel bon camí !!!

 

 revista-salouempren-2.jpg

El número 2 de la Salouemprèn, dirigida als emprenedors del municipi de Salou, està a punt de sortir. La revista ha esta creada per donar informació útil als empresaris, autònoms i professionals de Salou. Cada número inclou una entrevista a un empresari d’èxit de Salou o vinculat a la ciutat, articles d’experts, notícies sobre empreses salouenques i una secció d’informacions útils sobre cursos, ajuts, subvencions, etc.  La revista es publica en suport paper (2.500 exemplars) i està dirigida per l’àrea de promoció de la ciutat i escrita i dissenyada mintsmind.

Tagged with:
 

tennis

Les eleccions a la Federació Catalana de Tennis obren un procés de canvi en el tennis català, després de més de vint-i-cinc anys de presidència de Josep Ferrer i Perís.

Francesc Orriols i Bordas ha aconseguit guanyar les eleccions amb un estret marge (8 vots) a la candidatura encapçalada per Robert Navarro. Ara, caldrà veure la fortalesa del model de gestió davant d’un canvi en un lideratge amb tanta longevitat com el que ha representat el de Ferrer Perís. És important analitzar i aprendre de les experiències que es donen en les estructures que lideren el sistema esportiu que tanta importància ha assolit en els darrers temps per la seva transversalitat i protagonisme en els sectors econòmics i de lideratge social. Això ens fa créixer com a societat i avançar cap a la normalitat en tot el conglomerat que conforme un país. Serà d’interès per a tots fer un seguiment d’aquesta transició en els primers compassos i d’aquí a la pròxima contesa electoral.

Els processos de canvi s’han d’escometre amb voluntat d’acabar-los i de ser ben resolts. Des d’aquí, desitjo el màxim encert al nou president en aquest sentit i aprofito aqueste línies per agrair l’aportació de Ferrer Peris a l’esport i al tennis català durant aquests anys.

 

bandera mexicana a la plaza del zócalo  Josep Tarradellas era de l’opinió que els símbols, el cerimonial i la gestualitat són elements essencials de la política. En el seu cas encara més, ja que la Generalitat restaurada era poc més que un escut, un càrrec i sobretot, un símbol. Tot menys un govern amb pressupost. Jordi Pujol, tampoc no se n’ha amagat mai, i sempre ha concedit una gran importància a una suma de símbols del que per a ell i per a molts significa Catalunya. Ja sabeu: Montserrat, la senyera, etc. Fins i tot, Pasqual Maragall, va fer un pas endavant per convertir la Diada Nacional en un acte oficial i no merament una  jornada reivindicativa a càrrec de la societat civil (herència de la resistència al tardofranquisme i la transició). A casa i fora de casa, el símbols són un llenguatge amb un gran poder de comunicació. Qui no recorda la megabandera de 300 m2 de la plaça de Colon de Madrid, l’arbre de Gernika, la fletxa de ls Jocs Olímpics de Barcelona o l’atac a les Torres Bessones de NY? Avui, com en el passat, els símbols condensen en una imatge, en un gest o en un objecte, els valors i sentiments col·lectius més profunds i sublims. D’aquí, que es construeixin cerimònies i litúrgies amb grans solemnitat i transcendència per recordar-los, per posar-los en valor i per comunicar-los. I d’aquí també, que qualsevol variació en la cerimònia desitjada, improvisada o imposada, tingui un alt valor per a qui ho contempla en directe o en diferit. En pocs segons, s’aconsegueix transmetre quelcom molt abstracte i, fins i tot, intangible, de forma molt intel·ligible i amb gran impacte. La flama olímpica i el seu periple preolímpic és un símbol que exemplifica tot això. Però el que és més significatiu és com les alteracions de la litúrgia que protagonitzen els partidaris de l’alliberament del Tibet estan aconseguint un impacte global i rellançament d’una vella causa política. El ressò mundial dels intents per apagar la flama és tan gran que el COI i la República Popular de Xina, s’estan plantejant suspendre-ho tot… Per tant, quan algú s’exclama dient que els símbols són cosa del passat i que cal centrar-se en els problemes actuals de les persones, està plantejant una falsa dicotomia. Els símbols són consubstancials de la política, són comunicació política.  

 

EAPC

El soci de mintsmind, Xavier Fähndrich, impartirà un curs a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

El curs sobre com dissenyar un pla d’informació i comunicació s’impartirà el proper 4 de juny de 9 a 14 hores i de 15 a 18 hores i l’organització va a càrrec de la Direcció General de Participació Ciutadana i Escola d’Administració Pública de Catalunya.

 Hi ha 20 places, animeu-vos!!!

 


En aquest tema, els catalans ens hauríem de diferenciar. No podem permetre estalviar en lletres i grafies quan escrivim un SMS. Els catalans ens hauríem de negar a trencar els diftongs, va molt més amb el nostre tarannà construir hiats. Estic admirat pels francesos, bé de fet amb el seu idioma, per la seva capacitat de fer la liaison … els benpensants cercaran segones lectures (feu bé), però el que defensem és el dret de les lletres del nostre idioma a ser utilitzades en la seva justa mesura, defensem la pervivència de la nostra llengua i el dret dels nostres avis a poder llegir els missatges que els seus néts els envien … A més, tampoc s’estalvia tant !!!!

N askt tma, ls ktlans ns haurim d difrenciar. No podm prmtre estalviar en lletrs i grafies kan scrivm 1 SMS. Ls ktlans ns haurim d negar a trencar els diftongs, va mlt + mb l nostre taranna construir hiats. Stic admirat pls francesos, b d ft mb l seu idioma, per la seva kpacitat d fr la liaison … ls bnpnsants crkran 2s lcturs (feu b), xo l k dfnsm s l dret d ls lltres dl nostre idioma a sr utilitzads n la seva justa mesura, dfnsm la prvivncia d la nostra llengua i el dret dls nostres avis a podr llegir ls msgs k ls seus nts ls nvien … A +, tampoc s’estalvia tant !!!!

El primer text té 562 caràcters i el segon 471. Per estalviar 91 caràcters (com a màxim 273 pulsacions), augmentem el temps de lectura … i ni us explico el d’escriptura.

PS. Mlts grcies a Glotonia pl vdo de youtube

 

navegant cap el futur 

El que esta passant aquests dies a Catalunya amb el tema de l’aigua posa en evidència la importància  de la Planificació i la estratègia a mig i llarg termini.

Vull pensar que el context polític, ha estat el primer factor que ha influït en què la classe política no invertís diners i més esforços en planificar i dissenyar l’estratègia en els sectors turístics, industrials, i socials o en definitiva dels motors en la creació de riquesa.

La meva visió en canvi, potser si volen personal, professional, com a ciutadà o fins i tot si volen interessada, és que no existeix prou cultura d’invertir en pensar i repensar el nostre posicionament estratègic, sobretot quan les coses van bé. El nostre costum es que només ens hi posem quan ja ens comencem a veure amb l’aigua al coll, en aquest cas ja no val ni l’expressió.

En tot cas, segur que ara ens espera als membres de mintsmind una etapa on ens posaran a prova els nostres clients per saber “canviar les rodes en marxa” com diu el meu soci Xavier Menduiña, i a la fi demostrar que som una generació ja madura que pot prendre el relleu a una altra que va lluitar molt de jove, però que de gran, en viure amb vaques grasses, els costa més tornar a repensar un futur que per a ells ja és present.

 Assumim el repte. Ara només cal que ens adonem de la importància del mig i llarg termini i que relativitzem la immediatesa. En tot cas, sempre ens queden els jocs d’atzar.

 
Rss Feed Tweeter button Linkedin button
Better Tag Cloud