Entendre que les politiques esportives avui són necessàries es comprendre quins valors estimulen, n’apuntaré tres idees de Phill Hausel:
Mitjançant la perseverança, s’aprèn a sobreposar-se a l’adversitat. Aprèn, que si has donat el millor que tens, no has fallat, has triomfat. A causa del seu entrenament podran enfrontar-se a la vida amb un somriure.
És veritat que no tots els clubs, associacions i unions, ni totes les especialitats esportives representen el mateix. Però, malauradament avui, s’està extingint qualsevol alternativa. La importància dels rendiments econòmics i del creixement de la població només per justificar el desenvolupament econòmic, junt amb la socialització del lleure, ha generat tanta confusió i barreja de conceptes que han donat com ha resultat l’aprofitament de l’esport com a mitjà d’ascenció econòmica i social sense gaires escrúpols per part de molts operadors del sector que abans, durant o després han flirtejat amb la política. Molts d’ells després han esdevingut empresaris. En trobem molts exemples des de l’esquerra a la dreta passant pel centre.
El paradigma actual marca que cal preservar el planeta, però també hauríem de parar compte en preservar els valors que ens fan millors persones, un millor país. Cal preservar el continent, però també el contingut. No sembla que, ara per ara, estiguem portant prou bé defensar ambdós aspectes a l’hora. Potser i té a veure alguna cosa, l’haver deixat de promoure les actituds que donin suport a la sostenibilitat de les persones com a factor principal de la generació de riquesa. Potser té a veure que l’esport només sigui un negoci i no s’associï als valors, al creixement personal, com una contribucíó a la millora de la societat.
