a Reus … estem de festa major !!

Get the Flash Player to see this content.

 

Fent un acte a la setmana

Xavier Fähndrich soci de mintsmind moderarà el proper dijous la taula principal de la jornada Comunicació i Lideratge organitzada per l’Associació Independent de Joves Empresaris de Tarragona.

En aquest primer acte organitzat per l’AIJEC de Tarragona, després d’aconseguir la seva independència, han construït una jornada molt potent. En primer lloc Jordi Cartañà, periodista i director del programa Hora L de la Cadena SER, ens respondrà a la pregunta “Es pot liderar sense comunicar?”. Després de la pausa Josep Maria Arias -Cap de comunicació de la URV-, Xavier Bas -Dtor. de Comunicació de Caixa Tarragona- i Antonio Velasco -Cap de Comunicació Interna de BIC Graphic- moderats per Xavier Fähndrich parlaran sobre la comunicació interna com a eina de motivació del personal de les empreses e institucions. Tancarà l’acte Josep Bertran, Cap de Relacions Externes de Repsol YPF, que amb la seva experiència aclarirà “El portaveu de l’empresa. Què pot dir i què no?”.

La acreditació per la jornada comença a les 0830 i els parlaments a les 0915. La inscripció és gratuïta e inclou cafè i documentació. Les inscripcions les podeu fer al telèfon 977.248.454 o al e-correu ideem@ideem.net .

Fins dijous !!!!

Programa de la Jornada Comunicació i Lideratge

la coctelera d’empendre

 còctel emprenedor

El que ens dediquem des de fa temps a la innovació en la gestió d’empreses, sigui des de la seva vessant directa com a directius com des d’una vessant més discreta com a consultors, no podem estar més satisfets pel reconeixement a Google, amb la concessió d’un premi de comunicació i humanitats (únicament trobem a faltar que alguna institució més propera a nosaltres no ho hagués fet abans). Segons la historiografía oficial els fundadors de Google, Larry Page i Sergey Brin es van conèixer a la facultat d’informàtica d’Stanford … i aquest és el punt on volia arribar. Una de les iniciatives de les quals tinc absoluta dependència és l’Educators Corner – Entrepeneurship Education Resources on es proporcionen podcasts, àudio, vídeo, etc. de líders d’opinió, tant del món empresarial com del món educatiu. Únicament, a tall d’exemple, recullo alguns dels oradors del TOP20 dels Vídeos: Carly Fiorina (former CEO HP), Randy Komisar (former CEO LucasArts i Crystal Dynamics,), Marissa Mayer (Search Product and User Experience Vicepresident … 33 any !!!), Jerry Kaplan (creador de Lotus Agenda), Nick Earl (General Manager Electronic Arts), Larry Page (President products Google), Eric Schmidt (CTE Sun, CEO&Chairman Novell, CEO & Chairman Goocle), Geoff Davis (CEO Unitus), Guy Kawasaki (Managing Director Garage Technology Ventures) o Kavita Ramdas (Global found for womens). Pas mal, n’est-ce pas?!En l’àmbit català, tenim emprenedors d’aquest nivell? Sense dubte, sí. Un emprenedor no és pot mesurar únicament pel seu compte de resultats. De fet, un emprenedor no cal que sigui ni tan sols un triomfador. Sota el meu parer, les característiques que defineixen un emprenedor són aquestes: és un empresari que cau (o no) i torna a aixecar-se, és un empresari que no és limita a tenir una sola idea i després tombar-se a descansar, és un empresari que està sempre pensant en maneres de col·laborar i aportar als altres per créixer, sovint sense pensar què hi guanyarà, … Ara bé, no cal que tots els emprenedors siguin tecnològics. Darrerament he tingut l’oportunitat de treballar amb un parell d’empreses, els caps de les quals els voldria tenir en qualsevol projecte que iniciés o iniciïn.Finalment, tot aquest text és per reivindicar els emprenedors nacionals, ubicar-los en el seu punt just i convertir-los en eixos centrals de comportament i estudi, sigui per tots els que ens dediquem al món dels negocis o bé per la societat en general.PS. Per cert, no deixeu de navegar per la web de l’Educators Corner. Ja em direu.

 

estudi de ràdio

Dos exemples recents m’indiquen que les Ràdios Municipals públiques no acaben de trobar la formula per redefinir els seu rol social i el seu lloc dins de l’espai de comunicació. Per una banda, una emissora de la conurbació metropolitana barcelonina passarà en pocs mesos a ser cogestionada per una universitat. La solució segurament serà presentada com un exemple de col·laboració institucional i com a projecte d’avantguarda (una veritat com un temple), però amagarà que és una manera d’abaratir despeses i de garantir una programació digna. Aquesta sortida, molt vàlida, només és viable per a les 3 o 4 emissores que facin el pas primer que la resta.

D’altra banda, el segon exemple és una altra ràdio, aquest cop d’una capital de comarca, que està morint d’inanició. El govern municipal, en contra del que podríem suposar, no gaudeix d’una mitjà de comunicació propi, sinó que el pateix. El viu més com un problema que com una oportunitat. Com es pot arribar a aquesta situació? En els anys 70 i 80 les ràdios municipals van sorgir de la voluntat popular i de les ànsies de llibertat política, llibertat d’expressió i pluralitat democràtica. Van omplir un gran buit amb les seves ones, donant veu a qui no en va tenir durant decennis, sortint al carrer per explicar el què realment estava passant i trencant l’oligopoliformat pels mitjans de l’Estat i de les grans cadenes de ràdio privades. Poc a poc, però, la proliferació de TV, l’augment de llicències de ràdio comercial, les TIC, la premsa gratuïta… i pròximament la TDT, han anat arraconant aquest canal de comunicació de proximitat, limitant-ne l’accés al mercat publicitari i abocant-lo a viure –quasi exclusivament- del finançament públic. Avui, i especialment des dels anys 90, les ràdios municipals obtenen nivells d’audiència molt baixos. Fa pena establir una relació entre els diners esmerçats en programar hores i hores d’emissió i els índexs d’audiència obtinguts. Però, tampoc no és una qüestió de diners. Com es pot competir amb els programes matiners de les cadenes líders? Com es pot Com es pot vendre publicitat amb tan poca audiència? On és la sortida d’aquest atzucac? Alguns encara creuen que les ràdios municipals tenen una funció i que tenen futur. D’altres –com deia- pensen que és millor deixar-les morir… 

El llibre blanc del Ràdio Local Pública de Catalunya aposta per la proximitat (com si les ràdios comercials no ho fessin), fa unes recomanacions per guanyar audiència i posa moltes esperances en les TIC (especialment internet a través de PC o del telèfon mòbil) que permetrien que els oients no hagin d’estar dins del radi d’emissió per escoltar els programes de ràdio local. De moment, ni la fundacc no té en compte la ràdio local pública en el seu baròmetre, malgrat la exhaustivitat i el detall de l’estudi.

El futur no és gaire afalagador. Haurem d’entonar un rèquiem per la ràdio local pública?

 

 

imatge de girona 

El soci de mintsmind, Xavier Fähndrich, ha estat convidat a impartir un curs sobre oratòria al Postgrau de Participació i Comunicació, el proper 7 de juny a Girona. Els models de processos actuals de participació ciutadana exigeixen una comunicació cap els ciutadans clara, transparent i veraç. Quan aquesta comunicació és oral, cal que els polítics i els tècnics que han de parlar en públic dominin les tècniques bàsiques de construcció del discurs: retòrica i oratòria. Un discurs eficaç genera adhesió, emociona i persuadeix. Tres requisits indispensables si l’objectiu és aconseguir la implicació de la ciutadania en la gestió de la cosa pública.orgabitza el Postgrau la Fundació UdG i la Xarxa de Municipis Participatius de les Comarques de Girona.

 
Rss Feed Tweeter button Linkedin button
Better Tag Cloud