Divendres 29 d’agost, hem fet la darrera secció de “Discursos que van marcar la Història” en el programa de Com Ràdio (17 hores). Hem escoltat discursos en català de personatges no catalans. I parlat de perquè als catalans ens afalaga tant que els forasters diguin una paraula en la nostra llengua quan ens visiten. Hem sentit l’Aznar, la Paz Padilla, S’Altesa Reial la Princesa Letizia, el Bruce Springsteen, el Mick Jagger i l’Stpehen Fry (BBC) parlant català.
Podeu escoltar-lo en format mp3: Aneu >>>Després cliqueu “Tots els Programes”, després “Low Cost”, després “A la Carta” i després “Edició 29 agost (2)”.
Estem acostumats a rememorar els discursos de victòria, els optimistes. Però hi ha discursos, discursos de derrota, que han marcat el final d’una era històrica, d’una carrera política o d’una etapa política. Aquests parlaments passen a la Història quan es confirmen els pressagis o els missatges al futur que contenen, que generalment, coincideixent amb aquelles parts del discurs que minimitzen el desastre i intenten generar esperança. Salvador Allende, Richard Nixon, Carlos Arias Navarro, Joan De Borbó i Felipe Gonzàlez van haver de fer un discurs d’aquest tipus…
Escolteu la secció de mintsmind al magazine de tarda LOW COST de Com Ràdio i descobrireu què tenen en comú els discursos d’aquest personatges tan dispars.
Aquesta és el la secció que aquest estiu mintsmind fa cada divendres a la tarda. El podeu escoltar en format mp3: Aneu >>>Després cliqueu “Tots els Programes”, després “Low Cost”, després “A la Carta” i després “Edició 22 agost (2)”.
L’article setmanal de Xavier Fähndrich en El Singular Digital d’aquesta setmana intenta obrir una línia de discussió al voltant d’una de les estratègies del catalanisme en els darrers 125 anys: modernitzar l’Estat espanyol per trobar-hi un millor encaix per a Catalunya o, dit d’una altra manera, “la palanca”…
El balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, és l’escenari amb essències simbòliques des d’on fer els discursos i les proclamacions més solemnes i greus al nostre país. Ha estat l’espai des d’on s’han fet alguns dels discursos més importants de la nostra Història… i potser on s’han pogut observar les escenes més ridícules, també. Escolteu la secció de mintsmind al magazine de tarda LOW COST de Com Ràdio i descobrireu què tenen en comú Francesc Macià i Louis Van Gaal.
Aquesta és el la secció que aquest estiu mintsmind fa cada divendres a la tarda. El podeu escoltar en format mp3: Aneu >>>Després cliqueu “Tots els Programes, després “Low Cost”, després “A la Carta” i després “Edició 15 agost (2)”.
De nou, pel nostre soci Xavier Fähndrich apareix a el Singular Digital. Aquest cop però, no el reproduïm aquí, ja que és un post d’aquest blog el que alimenta la secció crimental.cat d’aquest diari digital. Per qui no l’hagi llegit o se li hagi passat el pot trobar aquí.
Molts mitjans de comunicació i periodistes han qualificat Barack Obama de “Kennedy negre” o de “Nou Martin Luther King”. Res de tot això. Obama s’ha convertit en un fenomen polític i mediàtic. Per diverses raons. Però, la que genera més expectació o “morbo” és que podria ser el primer president negre dels Estats Units. Però, hi ha altres raons que encara el fan més mediàtic. Tothom el donava per perdedor i ha estat capaç de vèncer la totpoderosa i experimentada Hillary Clinton. És jove, és novell, és molt nou a la política (només porta uns quants anys com a Senador, no arriba a un mandat), i ha estat capaç de generar un moviment de renovació de la política nordamericana i il·lusionar els americans i molta gent al món.
Sabeu quina és la seva arma principal? L’oratòria, el seu discurs polític. Escolteu:
/
El tema de la secció que fa mintsmind cada divendres a la tarda en el programa Low cost de ComRàdio va ser el discurs de Barack Obama. El podeu escoltar en format mp3
El número 3 de la revista Salouempren,dirigida als emprenedors del municipi de Salou, està a punt de sortir. La revista ha esta creada per donar informació útil als empresaris, autònoms i professionals de Salou. Aquest número inclou una entrevista amb Godofredo Domínguez, President del Club Nàutic de Salou, i un article de Jaume Angerri, President de la Fundació Catalunya Comerç, sobre el petit comerç tradicional: “Què difícil és ser comerciant!”. La revista es publica en suport paper (2.500 exemplars) i es pot obtenir per correu electrònic demanant-a a salouempren@salou.org.
Fa dies que em trobo gent de CDC que m’assegura sense donar-me’n arguments que hi haurà eleccions a la tardor. La casualitat ha fet que coincidís amb personatges diferents en llocs diferents i situacions diferents i que, tot comentant les pluges de la primavera o els projectes per a les vacances estivals, en les diferents converses caigués com si no fos la mateixa frase: “A l’octubre eleccions”. En cada ocasió la meva cara d’incredulitat feia que per tot argument obtingués un “creu-me”. Des de llavors, segueixo fent la mateixa cara d’incrèdul (cosa que ha sobtat més d’un familiar i que ha creat més d’un malentès), però d’on poden haver tret això aquests militants de CDC?
En els darrers mesos hem pogut assistir a diversos processos democràtics molt interessants. Entre ells, destaquen les eleccions internes d’ERC, la moció de censura al Barcelona FC i el Congrés del PPC. I la raó de triar-los per davant dels Congressos del PP, del PSOE o de CDC, és perquè tot tres tenen un element comú: el pes de l’aparell o de la direcció (trieu l’eufemisme que us agradi més) no va poder imposar-se a la búlgara. Les victòries de Joan Puigcercós, Joan Laporta i Alícia Sànchez-Camacho ha estat molt ajustades. Tant és així, que els seus lideratges no han sortit enfortits com era d’esperar i, en canvi, han sorgit nous líders d’entre els guanyadors morals de cadascun dels processos…
Aquest article ha aparegut publicat a a la secció Opinió/crimental.cat del nostre soci Xavier Fähndrich (cada dimecres).
Per què Crimental?
George Orwell explica a la seva novel·la 1984 que el pitjor crim que es podria cometre a la societat d’Oceania era el crim mental. El sol fet de pensar diferent significava la mort. Escrit en la novaparla del règim totalitari del Gran Germà: crimental.
El protagonista de la història, Winston Smith, s’atreveix a escriure un diari i és conscient des del primer moment i des de la primera línia que és home mort. Pel sol fet de pensar diferent de qui mana.
La idea d’escriure i de pensar diferent, la idea de cometre cada setmana un petit crim mental, de reunir en unes 300 paraules pensaments que vagin contracorrent -ni que sigui només una mica-, em sedueix, i molt. Per això, trio aquest nom per a la meva secció. I des d’aquí espero poder descriure fets de l’actualitat política i social des d’un angle diferent.
La política s’enfronta al nostre país al repte de la renovació. El fossar entre polítics i ciutadans és ample, però el miratge d’unes eleccions netes amb una bona participació n’amaga sovint les dimensions reals. Els ciutadans esperen ser escoltats més sovint, els polítics… també. Però… Podeu trobar la continuació de l’article a:
