El darrer dilluns 14 d’abril de 2008, els socis de mintsmind varem assistir a la conferència dictada per en Everest Barjau, director de Doxa Network amb seu a Mèxic, al Parc Tecnològic del Vallès. Després de la presentació d’en Xavier Garriga, Director Adjunt del Parc, en Everest va donar pas a la seva intervenció Planificació, innovació i gestió de la tecnologia: models tradicionals vs. models d’economies de xarxes per a la presa de decisions.

Pel que respecta a la part soft de la trobada, destacar la claredat de la exposició del ponent i el més que sorprenent model de desenvolupament de discurs que han seguit a la seva empresa. Després de diversos anys de carrera professional i amb la participació tant de consultors propis com de col·laboradors externs, han arribat a un model de consultoria que els permet col·laborar amb altres empreses i institucions en la presa de decisions (Decision Taking, Sistemes Socials, Economia de Xarxes o com dèiem a la meva facultat Anàlisi de Complexitat). El més admirable és la utilització del mètode científic pel desenvolupament tant de coneixement com de la metodologia associada en una empresa de serveis tan menyspreada com és la consultoria. Caldria que en prenguessin nota, per aquí, moltes empreses que tot el seu coneixement està basat en parlar anglès i disposar d’un carnet d’una biblioteca pública dels EUA. Com diu en Robert Cialdini If science is available, Why do I have to use anything else? (no us podeu perdeu el seu llibre Influence – Science & Practice).

La part hard va ser de fàcil seguiment. Tot i que l’explicació únicament ens va ensenyar la poteta, ja que d’una altra forma seguir-la hagués estat força complicat. En primer lloc, en Everest va voler centrar la discussió definint els conceptes bàsics que han desenvolupat. Així ens va parlar del valor de la modelització per a comprendre i per emetre judici sobre la realitat.

Ens va transportar al que, per mi, és un dels punts claus de la xerrada: un model és vàlid que ens permet interpretar la realitat i donar resposta a la pregunta que ens porta a desenvolupar el model. En el seu cas: voler prendre decisions eficients que permetin alhora maximitzar els resultats i minimitzar riscos. Aquestes condicions de contorn els va fer ficar en crisi els models tradicionals (basats en relacions lineals, reversibles i amb feed-back negatiu com a mecanisme de control) i passar a utilitzar els models no tradicionals o models de xarxes (basats en relacions no lineals, irreversibles i amb feed-back positiu) – ficar en crisi, no significa que un conjunt de models no siguin vàlids, simplement significa que no donen resposta a les preguntes que els ha motivat.

A continuació, varem entrar en el món de les relacions entre els clients – mercats – oferta – demanda – competència – proveïdor … Us diré com jo ho veig: les relacions en una empresa, en qualsevol aspecte i sigui quin sigui el model que fem servir per a descriure-la, succeeixen simultàniament i estan relacionades entre si d’una forma que sovint no és directa. És a dir, que per entendre els efectes d’un canvi en la realitat cal que no sols coneguem els elements que estan presents, sinó que a més cal conèixer les relacions de primer ordre i d’ordre superior que estan presents a l’organització. Us ficaré un exemple propi, i espero que en Everest m’ho permeti. Voler descriure un plat d’espaguetis com una repetició de vàries vegades d’un espagueti (i per tant, per entendre el conjunt, només cal repetir un cert nombre de cops el element bàsic), és garantia de no haver entès res: quan hom prova de menjar-ne únicament un, és més que probable que es porti varis espaguetis per les relacions presents al plat. Així doncs, i tornant a la explicació del món de la empresa, respecte al model tradicional de gestió que es basa en una interpretació del mercat a posteriori i cerca que el temps de cicle mercat – client sigui cada cop menor, el model d’economia de xarxes està buscant la maximització de la eficiència simultània de la interacció de tots els jugadors del model.

A partir d’aquí, i anant de cara al final, el ponent ens va explicar conceptes que habitualment utilitzen en la seva tasca diària: reputació, no ergodicitat, xarxa, switch de compatibilitat, model experiencial, inèrcia, … en resum una conferència clara i entenedora que ens obre i ens confirma que anem pel bon camí !!!