Lo que aprendemos de pequeños en la escuela o en casa nos acompaña siempre. Quien no se acuerda de qué es el o de que la estalla con la toma de la Bastilla el 14 de julio de 1789… Otro tema diferente es la aplicación de estos pilares básicos en otros campos como puede ser en el marketing.
La semana pasada de visita en , por cierto una de las ciudades más encantadoras del Principado de Asturias y donde la comida es extraordinaria, tuve la suerte de encontrarme con dos ejemplos de la aplicación de la propiedad transitiva en la denominación de las cosas o naming.
En primer lugar, recordar que la propiedad transitiva se daba en una relación binaria R sobre un conjunto A cuando se cumplía que siempre que un elemento a se relaciona con otro b y este elemento b se relaciona con un elemento c, entonces el elemento a se relaciona con el elementoc. Creo que con un ejemplito acabaremos de fijar el tema: si 45 es múltiplo de 15 y 15 es múltiplo de 3, entonces 45 es múltiplo de 3 .
Vamos con los dos casos…
Ejemplo 1. Cúpulas de Avimeyer del Café de Ángel
En este caso con el nombre Cúpulas de Avimeyer se vincula la ciudad de Avilés al de Oscar Niemeyer. es un urbanista brasileño, del cual destacamos el diseño de Brasilia o la sede de la ONU a New York, y del que actualmente se está construyendo un .
A mi entender el nombre de Cúpula de Avimeyer, teniendo además en cuenta que hace un par de años que está funcionando la marca, es brillante ya que vincula un producto de consumo estrictamente local con un arquitecto de prestigio mundial, con una forma geométrica – la cúpula – que ha sido trabajada con profusión por el arquitecto y que en si misma denota perfección. En este caso, se aprovechan la mayoría de los aspectos positivos de cada uno de los elementos por separado para caracterizar al producto. Además, pese a que no lo pude probar, su aspecto es realmente apetecible…
Ejemplo 2. Calledrez - Festival de Ajedrez en la Calle
No seré yo el que esté en contra del Ajedrez ni de su promoción entre los ciudadanos. Ahora bien, me parece forzar excesivamente la máquina que un por obra y gracia de la suma directa se convierta en Calledrez. Es decir, en este caso, el nombre resultante puede describir la cosa, pero no posee las propiedades por separado de cada uno de los elementos que lo componen. Pese a que el nombre me parezca horroroso, mucho peor me parece el otro nombre que, sin duda, debieron barajar los organizadores, Ajelle .
Y vosotros qué, tenéis ejemplos de namings que apliquen la propiedad transitiva?
On 20 agost 2010, In mintsmind, By Xavier Menduiña
En Xavier Fähndrich ha estat l’entrevistat del programa Els matins de TV3. La seva intervenció ha anat adreçada a analitzar la desafecció política com a conseqüència de la nostra història. Com a especialista en Comunicació Política ha destacat que la solució està únicament en mans dels polítics potenciant la seva proximitat, sinceritat i credibilitat.
On 5 juliol 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Lo que sucede en una empresa cuando se pone en marcha un proceso de cambio es parecido a lo que todo aficionado al esquí habrá vivido si, alguna vez, intentó hacer el cambio del esquí tradicional al surf de nieve:
básicamente el entorno es el mismo antes y después del cambio
básicamente el objetivo que se busca es el mismo, ir de la parte alta a la parte baja de la montaña disfrutando
básicamente se utilizan herramientas parecidas, un instrumento para deslizarse, sean esquís o una tabla
básicamente los elementos del entorno nos afectan igual, y puede ser tanto a favor como en contra
Como todo esquiador sabrá, si se quiere realizar el cambio con éxito, hay que desprenderse de prejuicios y manías para así desaprender una parte importante de lo ya asumido como correcto para incorporar los pequeños cambios de actitud y procedimiento que nos harán alcanzar el éxito en la nueva organización.
En pocas palabras, se puede cambiar de esquí tradicional a tabla de surf de nieve, pero no sin inteligencia, esfuerzo y objetivos claros… y lo que es seguro es que los primeros días nos dolerá el culo de las caidas.
(Este ejemplo surgió de un desayuno con y en el Bar el Toro de la Pobla de Mafumet)
On 21 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
No hay marcha atrás, el concepto empresa 2.0 está plenamente instaurado en nuestra sociedad. Hay una avalancha de voluntad de las empresas para escuchar y comunicarse con sus clientes o potenciales clientes.
Las empresas deben tener cuidado ya que como alguna quiera impostar o imponer su forma de actuar, las redes sociales reaccionarán y se lo harán pagar muy caro y durante mucho tiempo. Hay lugar para empresas de todo tipo, de todos los tamaños y de todos los sectores en este nuevo espacio de comunicación 2.0. Ahora bien, las empresas y los empresarios deben tener claro hasta dónde quieren llegar y qué recursos quieren dedicar. No se puede aplicar directamente el modelo de multinacionales si tenemos una tienda de barrio o una empresa de ámbito nacional. En pocas palabras, de la misma forma que en el mundo real cuando se decide poner o no un anuncio en un determinado medio, hay que determinar cuál es la estrategia de comunicación: que quieren decir y a quién, cuál es el objetivo que buscan alcanzar, cómo se deben posicionar y cómo debemos diferenciar de la competencia.
Lo que se debe tener claro que la cosa va de comunicación entre personas, no entre una persona y una empresa. Los empresarios están a tiempo de no precipitarse, de pensar cómo incardinar estos canales en la estructura de funcionamiento actual, de redefinir los procedimientos de actuación o de definir otros nuevos, de modificar o romper barreras mentales muy interiorizadas … y muchas otras reflexiones previas, ya podrán decir que han pasado de ser una empresa 1.0 a una Empresa 2.0.
(publicado originalment en costa daurada noticies el 11 de junio de 2010)
On 16 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Darrerament estic observant com s’està potenciant el concepte administració 2.0 tant en blogs com en iniciatives legislatives, com per exemple el recentment creat distintiu de qualitat o marca . Amb aquest allau d’inputs que estem vivint a conseqüènca de la irrupció de l’administració en l’espai digital de conversa tenim el risc d’oblidar-nos que la cosa va de persones i no d’institucions… Però que al final, en aquest cas concret, darrera les persones hi ha l’imatge i el prestigi d’una institució que representa més que a un determinat segment creixent de la població. Les iniciatives en aquest camp – i que actualment estan en funcionament – han de marcar un camí que cal recórrer només en una direcció: tot el camí que s’avanci, cal consolidar-lo i no es pot tirar endarrere.
Tot sovint a l’administració pública se l’ha acusa de posar en marxa iniciatives o serveis que tenen a veure més amb una voluntat política, i per tant amb una temporalitat molt determinada, que no amb una necessitat real de la ciutadania o amb voluntat de permanència. Ara està de moda l’administració 2.0 i això fa que, en la ment d’un polític, cal que tinguem canal de twitter, compte al facebook, un blog de l’alcalde… L’administració 2.0 no funcionarà si no existeix un compromís real dels polítics, un canvi no únicament d’actitud sinó també de pensament. A tall d’exemple, no us sembla sorprenent el número de blogs de caps de llista que es varen quedar muts al juny del 2007 i que al febrer/març del 2010 han retornat a la vida… No és això!! Aquesta actitud extrapolada a les institucions farà que, després d’un elevat consum i dedicació de recursos, un canal de relació bidireccional que és una oportunitat per avançar en molts aspectes de governança o bon govern es converteixi en una reproducció en el món digital del que no funciona en el món real.
Ara encara estem a temps de no precipitar-nos, de pensar adequadament com s’incardinen aquests canal en la tecno-estructura de funcionaris actual, de redefinir els procediments d’actuació o de definir-ne de nous, de modificar o trencar barreres mentals molt interioritzades per part del personal funcionari… i després de tot això i moltes altres reflexions prèvies, ja tindrem l’oportunitat de publicitar que som un vertader Ajuntament 2.0.
No vull acabar sense fer la darrera reflexió. Al meu parer, la selecció del personal que atengui aquest canal és la part més crítica de tot el procés de canvi de model. Com deia en , una persona de qui vaig aprendre molt professionalment parlant, ”en tot procés de canvi, tant les persones que dissenyen el canvi, com les que han de liderar la implantació han de complir tres condicions simultàniament: que vulguin, que sàpiguen i que puguin”.
Alguns links recomanats. No estan tots, si hi ha cap altre sobre el tema no dubteu en fer-m’ho saber
de Borja Rius
de Rafael
de Roc Fages
de
de
de Enrique Sacanell
de
de
de
de J. Ignacio Criado
(publicada originalment a l’espai , secció setmanal de conjuntament amb , i )
On 11 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Como ya anuncié, ayer tuve la oportunidad de asistir a la confererencia-coloquio-sesión networking que el Hotel Alexandra organizó dentro del foro Elastic Minds. El ponente era , CEO de compañía que se define como The Channels Management Company, y como no podía ser de otra forma la exposición además de amena y con un perfecto nos mostró impactantes imágenes no de lo que nos espera en el futuro, sinó de los que nos encontramos en el presente en materia de venta y comercialización.
Desde han desarrollado un modelo de estudio de parámetros que influyen en la relación de las empresas con su mercado actual (real) y con el potencial y virtual. Con un esquema de cuadrantes en que se relaciona Gratis/De pago con Off-line/On-line y aplicando el modelo de estudio a cuatro personajes de reputación impecable (tanto on-line como off-line), Guillermo nos hizo ver que tenemos que tomar el mando del timón y pasar a la acción. Cómo?… lógicamente ayer no era objeto de la sesión, y menos en una sesión de una hora, pero nos dejó intuir líneas en las que pensar. En resumen, tomando una frase de la presentación “El coste implicito de no hacer nada es mucho mayor que el coste de equivocarse”. Así que, haciendo mía una canción de Curtis Maynfield, !!
Después de la presentación me quedó una duda, que por cierto me persigue desde hace bastante tiempo. En los esquemas de cambio de comportamiento que escucho, y en el caso de ayer no fué una excepción, se quiere aplicar un cambio en el interior en lugar de buscar un cambio desde el exterior. Se habla del enfrentamiento de las visiones y conociendo la solidez de los esquemas de comportamiento humanos, y que las empresas se han dedicado a reforzar, no tengo claro que sea más fácil romper o modificar el paradigma de los actuales inmigrantes digitales que incorporar conceptos de marketing a los nativos digitales que, por cierto, distan mucho de ser unos freakys.
Lo que si tengo claro es que este cambio no se puede quedar únicamente a nivel de la “función marketing y comercialización”. Como se quede en este estadio, vamos a perpetuar las discusiones que ya existen con el resto de las áreas de la empresa: compras, operaciones, financiera… Y, a diferencia de lo que sucedía en el lejano siglo XX, perderá la empresa, no el cliente.
Os dejo los tweets que hice durante la sesión y en la cabecera del post un video de llamado
Llegados a conf. de . Empezamos con Arguiñano. A partir de ahora #Emp20
from
Si tomas un acontecimiento y lo vinculas a una emoción, lo recuerdas para siempre. The history of two brains-Mark Gungor #Emp20
from
Gratis-De pago cruzado con Offline-Online, modelo cruzado de desarrollo comercial #Emp20
from
Conciencia, reputación y confianza #Emp20
from
Hay que dar valor a la comunidad antes de esperar retorno… hay que generar momentum #Emp20
from
El driver de decisión ha cambiado. No está cambiando, ni va a cambiar. Ya ha cambiado #Emp20
from
De la información a la relación y el networking para comunicarnos con nuestros clientes #Emp20
from
Vivimos en tiempos exponenciales de Explane. Un clásico. Músic Right here, right now #Emp20
from
KeyPoint 1. Blended marketing en origen desde el CEO #Emp20
from
KeyPoint 2. Hay que capacitar a toda la organización: coherencia #Emp20
from
KeyPoint 3. Sólo hay 2 alternativas: No hacer nada o Ponerse en marcha #Emp20
from
El coste implicito de no hacer nada es mucho mayor que el coste de equivocarse #Emp20
from
#Emp20 ha sido en Hotel Alexandra de la Calle Mallorca 251-BCN. Excelente hotel y menú y el mejor jabón en los baños: Occitanie Verbena
Siempre es un placer que un colega realice una conferencia… y de esto se trata esta vez.
El próximo jueves a las 19:00 en el (C/Mallorca 251) dentro del foro Elastic minds creado por Diagonal Hotels para fomentar el intercambio de ideas e iniciativas innovadoras, Guillermo Rius CEO de nos dará una charla y después reflexionaremos sobre Empresa 2.0: liderar, adaptarse o sobrevivir.
Mas detalles en el link siguiente. La confirmación de asistencia se debe hacer por adelantado en el propio hotel.
En un article de primer d’any sembla que sigui obligat parlar en clau de futur. I si no, m’ho faig venir bé. El 2009 ens ha deixat una herència molt pesada en forma de desafecció política, de corrupció, de regressió en autogovern i de crisi econòmica. La moral de la majoria de la gent encara és bona, però és possible que l’any que encetem no la millori sinó que l’empitjori.
Dependrà, bàsicament, de l’evolució que adoptin els quatre elements abans esmentats. La incògnita, en un any amb eleccions al Parlament de Catalunya, serà veure com aquests factors polítics i econòmics negatius influiran en el comportament electoral dels catalans.
La desafecció de la gent cap a la política ha arribat a uns nivells preocupants. El de l’ICPS senyala un molt alt grau de distanciament dels ciutadans catalans respecte a la política. Les respostes obtingudes a la pregunta de quins sentiments inspiren la política són alarmants. Els sentiments més freqüents són: desconfiança (37,8 %), indiferència (25,6 %), avorriment (19,2 %), irritació (13,3%)… Aquesta desafecció no sembla concentrar-se en un partit o líder en concret, però està donant ales a noves propostes polítiques amb més o menys solucions renovadores o reformistes. Alguns analistes ja estan parlant de berlusconització de la política catalana arran de l’aparició a l’escena política d’UPyD, Joan Laporta, Reagrupament, Montserrat Nebrera, C’s, PxC, etc. Si els partits més consolidats no són capaços d’oferir un discurs renovat, aquestes noves propostes polítiques tindran més possibilitats d’ocupar alguns escons al Parlament i, fins i tot, condicionar la formació del nou govern. El més probable és que els esforços dels partits tradicionals per contrarestar els nous fenòmens polítics es quedin curts i que Reagrupament i alguna altra formació puguin esgarrapar alguns escons.
Aquesta circumstància és preocupant en un moment de crisi econòmica en què es necessita una estabilitat política suficient per poder adoptar les mesures de reactivació econòmica. Especialment, davant un 2010 que totes les xifres pronostiquen molt dur i que només unes poques escorrialles d’optimisme maquillen amb una recuperació en el darrer trimestre. El 75 % delscreuen que els diferencials entre el creixement de l’economia espanyola i de la resta d’Europa augmentaran i només la meitat creu que al final del 2010 estarem millor que ara. La tan esperada recuperació econòmica en forma de V (be baixa) influirà notablement en la vida de les persones i en el seu comportament electoral. Si el primer pal de la V és curt, ens podem situar amb símptomes de recuperació abans de l’estiu (és un escenari molt poc probable) i que ampliïn el seu efecte amb l’augment de l’ocupació relacionada amb el turisme, i alhora generin unes millors perspectives electorals per a l’actual govern tripartit. Però, el més probable és que el primer pal de la V sigui molt llarg i que la remuntada (si es dóna) coincideixi amb la campanya electoral al setembre i octubre… Si no hi ha avançament de les eleccions.
Però, l’avançament electoral no dependrà de l’economia. Tot i que podrà tenir molt a dir en el sentit del vot d’amplis sectors, el que marcarà notablement el calendari electoral i el debat polític és l’autogovern de Catalunya. Sembla ser que tothom està d’acord que el tret de sortida el marcarà la publicació de la sentència del TC sobre l’Estatut de 2006. El PSC haurà de saber com treure petroli de la situació. La sentència intentarà salvar amb matisos els elements clau del text i els socialistes catalans hauran de trobar els arguments per presentar-la com una porta oberta per al desenvolupament competencial de l’autogovern, per evitar un enfrontament amb el PSOE i amb Espanya. CiU, al contrari, haurà de convèncer que l’esperit de l’Estatut ha mort i que Espanya ha tancat definitivament la porta de l’autonomisme. És l’escenari més probable.
Aquest debat polític taparà (almenys a Catalunya) la discussió sobre la crisi. Al PSC, l’aprofitarà per amagar el seu poc marge de maniobra en matèria econòmica, per accentuar perfil propi respecte al PSOE i necessàriament per contrarestar CiU. A Convergència també li convé situar el debat allà on té més credibilitat. I la gran incertesa serà el comportament d’ERC: Segon trencament del tripartit? Gestió de minicrisis successives per tal de recuperar punts en discurs sobiranista a costa del social? Del paper d’ERC dependrà la data de les eleccions. Al juny, si la sentència del TC és publica aviat i és molt adversa, a l’octubre si la sentència és aviat i més suau, o encara més si la publicació és més tardana.
Tal i com esta plantejades les coses. Una reconciliació dels ciutadans amb la política és més probable si les noves formacions (com Nebrera, com Reagrupament amb Laporta o sense) aconsegueixen entrar i trencar la correlació de forces existent al Parlament. Aquestes noves opcions polítiques ho aconseguiran si la sensació de caos polític i econòmic és molt gran , per poder així arrossegar el vot dels més descontents… No han de témer la competència dels partits tradicionals en el camp de la renovació política, atès que no gaudeixen de la mateixa llibertat per proposar solucions innovadores. La cotilla del seu passat, de les seves estructures organitzatives i els seus compromisos no els dóna gaire marge de maniobra.
Sempre parlant en clau electoral, al PSC li interessa una sentència del TC suau i ben aviat, i una recuperació econòmica el més ràpida possible (o almenys signes evidents i amb certa credibilitat). Això li permetria passar pàgina ràpidament en el tema autogovern (i fer pedagogia un cert temps per poder fer combregar amb rodes de molí a la majoria electoral menys informada) i presentar-se amb un millor balanç al caliu de noves xifres negres de l’economia. Al contrari, a CiU, a ERC i a tot l’àmbit nacionalista, en general, i ja arribats fins aquí, els interessa una sentència severa i tardana, per poder erosionar el PSC i no donar-li temps per fer pedagogia.
Respecte a la crisi, la major part de l’any 2010 serà una continuació del 2009. CiU es veuria electoralment molt afavorida per una economia en crisi, ja que seria vista per molts electors com la única alternativa seriosa de govern. Per al PSC el llast de la mala gestió del PSOE li pot pesar més del que es pensa. El resultat de tot plegat, d’aquí a uns mesos i en funció de la combinació de totes aquestes variables.
(publicada originalment a , secció quinzenal d’en Xavier Fähndrich a )
L’equip demintsmindjuntament amb els seus socis estratègics , han tornat a rebre l’encàrrec de realitzar una enquesta als ciutadans sobre el seu nivell de satisfacció amb la prestació de serveis de . Aquesta és la tercera vegada confia en mintsmind i Astel-Granollers. Moltes gràcies!
On 12 octubre 2009, In mintsmind, By Xavier Menduiña
L’11 d’octubre de 2007 és la data oficial del naixement de Mintsmind. Per tant, el proper diumenge 11 celebrem el nostre segon aniversari. El dia no va ser triat perquè fos … ni tampoc perquè fos la vespra de la festa de la … ni res de tot això. Simplement, va ser el dia D hora H de la nostra decisió d’iniciar una nova aventura professional.
Per això, ESTRENEM NOVA WEB i a tots els que ens heu donat suport: Mariona, Raül, Elisabet, Noemí, Jordi O., Quim, Santi, Eduard, Marc, Mertixell E., Manel, Marta C., Pau, Josep ‘Pep’ M., Dolors, Albert, Carme, Joan P., Joan Carles, Núria, Genís, Jarkov, Josep Maria, Sònia, Vanessa, Roger, Teresa, Jordi O., Salvador, Joan Antoni P., Miquel, Magda, Marta R., Txell, Marta P., Ruth, Toni, Natalia, Santi, Neus, Francesc Xavier, Glòria, Gerard, Sebastià, Josep P., Montserrat, Gemma V., Macarena, Ivan, Miquel Àngel, Artur, Juan Ignacio, Pere, Gemma M., Joan S., Carles A., Àlex, Ricard, Mireaia, Ània, Montserrat, Marcos, Manu, Eva, Miguel, Ferran, Jaume B., Jordi A., Ramon, Montserrat E., Miquel S., Xavier S., Francesc C., Galceran… i sobretot a les nostres famílies Ester, Jan, Roger, Ana i Janna
.
.
