Màrqueting a la xarxa: de l’aparador a google

El proper 20 d’abril a la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (URV Reus), es durà a terme una jornada de formació organitzada per la AIJEC delegació de Tarragona. Aquest cop mintsmind ha estat convidats a participar obrint la sessió. La intervenció de Xavier Menduiña (@xmenduina) anirà sobre quina ha estat la evolució del concepte màrqueting al llarg del temps i quina és la situació en la que ens trobem actualment. A continuació na Bernadette Farriol (@bfarriol) de la consultora enraona especialitzada en portar a la xarxa a pimes i micropimes ens farà cinc cèntims de quines són les eines i les possibilitats que ens ofereix actualment internet. Això donarà pas a la taula rodona que dirigirà en Guillem Ramos Salvat (@ramossalvat) del diari digital delcamp.cat en que participaran dos emprenedors de la zona, en Xavier Güell (@guell) coorganitzador del Cava&Twitts i fundador de tendencias.tv ens vindrà a parlar del seu darrer projecte weyoose una botiga de productes únics, especials i a preus molt competitius, i en Pep Barrabeig de disfruta&verdura que porta a casa fruita i verdura amb una estratègia de comercialització molt interesant.

En resum, una jornada més que interesant i a la que encara esteu a temps d’apuntar-vos trucant al 977.248.454 o al e-correu aijec-tarragona@aijec.es.

Afanyeu-vos que ja hi ha 40 inscrits!!!

Com ja apuntàvem en un altre post amb la proposta de l’establiment d’un codi de conducta, continuem amb una altra proposta arrel de la lectura de #politica2.0 d’@ebenach… així avui adjuntem reflexions al voltant de la creació d’una agència de control.

Pensem que cal una agència de control que a diferència d’altres no sigui l’Administració Pública o el Parlament la que el creï. La societat 2.0 va molt de pressa i el ritme  de les institucions és molt més lent. Si són elles les que han de crear l’agència, les condicions i les necessitats poden haver canviat radicalment.

Un símptoma de maduresa de la nostra societat seria poder confiar en una agencia independent sorgida de la iniciativa de la societat civil tipus ICANN (és l’organització que assigna les IP’s, els codis de país i els dominis de primer nivell) de bon record a casa nostra arrel de la feina feta per la fundació domini.cat.

Aquesta agencia que seria una espècie de CAC per a les relacions 2.0 (i si es vol també per als continguts a internet) hauria de comptar amb la complicitat de:

  1. Grans empreses del sector (patrocinadors del projecte: Google, Twitter, Apple…)
  2. Universitats (per a la recerca).
  3. Empreses associades i/o col·laboradores (sondeigs, estudis, recerca, etc.)
  4. Personalitats (per a la vigilància, control i amonestació).
  5. Societat Civil (per a la seva adhesió-acceptació de l’agència).
  6. Institucions públiques (per a la seva adhesió-acceptació de l’agència).
  7. Mitjans de comunicació (per a la seva adhesió-acceptació de l’agència i difusió del treball de l’agència).

L’ètica i la vigilància del seu compliment no és patrimoni del sector públic, és un compromís transversal que afecta a tota la societat. La iniciativa privada o social també pot exercir aquest rol si compta amb l’acceptació majoritària. Una agència ètica 2.0 necessitarà independència (política i econòmica), honorabilitat i equanimitat. Aquesta agència s’assolirà a través dels fets i especialment en els seus primers passos.

 

Gauss i les pomes podrides

Tots els empresaris i directius que tenim relació amb persones a les nostres empreses tenim una maleta d’eines que ens permet, en la mesura de les nostres possibilitats, gestionar els nostres equips de la millor forma possible. En aquesta “maleta d’eines” alguns porten experiències formatives com direcció d’equips, construcció del consens, delegació… Altres hi encabeixen elements de gestió moderns com la direcció per objectius, la gestió per processos (BPM) o elements d’augment de la eficàcia com el lean management o el6-sigma. És a dir, qui més qui menys fa el que pot per tal de gestionar i potenciar les capacitats dels seus col·laboradors…

Ara bé, la vida real ens proporciona una eina que, ben utilitzada, és molt potent i ens permet extreure’n conclusions: l’observació de la natura. M’explicaré. En general, una característica observable d’una població segueix una distribució estadística i simètrica anomenada Distribució o Campana de Gauss. Aquesta distribució en poques paraules ens ve a dir que per una característica en concret, al voltant del 68% de la gent estarà dins del promig, un 27% es desviaran una mica del promig (per damunt o per sota) i el 5% restant es separaran molt del promig, sigui perquè excel·leixen o perquè simplement no hi arriben… És aquí on l’observació de la natura ens pot ser útil. És a aquest percentatge que no arriba ni a apropar-se al promig per sota que cal dedicar-hi esforços per a que millorin, sigui en el paràmetre que sigui que estem observant: la motivació, la implicació… i si finalment observem que no millora o que no vol millorar, com a mínim ja tindrem identificat les característiques dels nostres treballadors. I direu…Val la pena dedicar recursos per a aquests pocs casos? Llavors és quan, a més a més de l’observació de la natura, hem de recórrer a la saviesa popular. En aquest cas concretament, podem tirar d’aquell refrany que diu que cal treure la poma podrida del cistell abans que totes acabin igual. Per això, la resposta és sí. És necessari que tot l’equip vagi orientat cap el mateix llindar d’exigència, sinó els mals exemples poden alterar “la normal”.

 

propostes al voltant de #politica2punt0

Donant voltes a la lectura de #politica2.0 d’@ebenach, a l’equip de mintsmind ens han vingut a la ment dues idees que s’apunten al llibre i que ara ampliem una mica… però molt poquet, ja que són únicament unes propostes en forma de nota. En aquest cas us adjunto les nostres reflexions al voltant de l’establiment d’un codi de conducta.

Està clar  que els nous canals i xarxes socials 2.0 generen noves formes de comunicació i de relació, més immediates, més transparents, més directes, que s’haurien d’autoregular mitjançant les normes d’educació, respecte, urbanitat… bé, les normes de tota la vida, però no sempre és així.

Aquests nous canals que generen intercanvis nous, amb capacitat d’influir, de fer canviar opinions i actituds… a vegades, de forma no necessàriament honesta (per exemple @emergenciescat creat a partir de l’allau del hashtag #neucat, va enviar durant uns dies publicitat institucional un cop superada la situació de la neu 1, 2, 34… i que duri molt de temps la seva inactivitat!!!).

Aquest nous canals generen situacions gracioses i a la vegada serioses que poden acabar creant problemes a un o més usuaris de les xarxes socials, per al polític o per al ciutadà (darrerament tenim l’exemple de Daniel Sirera o de M.A. Martin).

Aquest codi de conducta 2.0 donaria resposta a diversos objectius:

  1. Establir un cert codi ètic o deontològic
  2. Ser una guia bàsica d’usuaris per a polítics i ciutadans
  3. Esdevenir un instrument per establir un marc de relacions 2.0 clar i senzill

I podria contenir, de sortida, elements com els següents:

  1. Compromisos per part dels polítics 2.0 (què és el mínim que hauria de dir i fer)
  2. Compromisos dels ciutadans i societat civil i entitats que utilitzin 2.0
  3. Transparència (què haig de contestar i què no)
  4. Honestedat (la veracitat de les informacions, els límits a les intoxicacions)
  5. Substancialitat (la qualitat de la informació)
  6. Respecte (evitar el tracte denigrant, l’insult, la manca d’educació)
  7. Males practiques (aprofitar-se de la manca d’experiència, usar canals indegudament, etc.)
 

notes al voltant de #politica2punt0

Us apunto certes parts del llibre #politica2.0 que he destacat i portava preparades per a la presentació del llibre de n’Esnert Benach a Reus. Estan ordenades per capítols i amb número de plana.

2.1. De la societat postindustrial a la societat en xarxa
25 Internet ha fet transparent la realitat.
26 Al XVII es can crear les condicions per a la primera revolució industrial …/… a finals del XIX es produeix una segona revolució industrial marcada pel coneixement científic …/… la tercera revolució tecnològica es produeix al darrer terç del XX, amb internet i el canvi cap a una societat caracteritzada per la globalització en temps reals a través de la xarxa …/… L’era de la societat del coneixement i de la revolució d’internet.
26 Internet no és simplement una tecnologia: és un mitja de comunicació que constitueix la forma organitzativa de les nostres societats.
27 Allò que fa internet és processar la virtualitat i transformar-la en la nostra realitat.
27 Aspectes afavoridors per a Catalunya: les TIC són un mecanisme catalitzador per a garantir els drets individuals i col·lectius i les TIC són instruments de cohesió social i territorial.
28 Cal garantir l’accés de tota la ciutadania a les infraestructures del segle XXI: les telecomunicacions i internet.
30 Les xarxes i les autopistes de telecomunicacions són les infraestructures bàsiques per aconseguir la cohesió social i territorial del país i assegurar la competitivitat de la industria i l’economia.
31 La identitat digital de Catalunya té a veure amb els valors que projectem a la xarxa.
31 Cal ser presents a internet, cal tenir una estratègia digital amb valors lingüístics i socials que et defineixin, i cal saber que la imatge depèn de la seva activitat a la xarxa però també de l’opinió que generes.

La identitat digital sempre és la suma del que un diu o fa i del que els altres pensen d’aquestes institucions.

El català és la vuitena llengua en nombre de blocs i la quinzena a la viquipedia

Tenim una presència molt més gran que el pes demogràfic dels nostres deu milions de parlants.

2.2. Canvi de mentalitat 2.0: la interactivitat
34 El transit de la societat 1.0 cap a la 2.0 no és un canvi d’eina com un canvi d’ús, de mentalitat, de manera de fer i de concebre la vida.

En el món 2.0, l’activació de xarxes socials implica la comunicació en totes les direccions, és diàleg i és participació activa.

35 “El més important ara és saber què fer amb la informació. Només si la persona és capaç d’accedir a la informació adequada, de forma convenient i en temps oportú, en funció de l’interès o propòsit del moment, és quan la informació es converteix en converteix en coneixement i, per tant, el coneixement en poder” del debat Cap a un diàleg en la societat
36 El principal repte de l’educació avui és trobar la manera d’articular el canvi, que no és de tecnologies sinó de models educatius.
37-40 12 idees per a la cultura compartida (Javier Celaya): 1. Reorganitzar les funcions de l’equip directiu, 2. Invertir en formació interna, 3. Fomentar la innovació, 4. Redissenyar correctament la seva pàgina web, 5. Millorar la visibilitat a la xarxa, 6. Escoltar la web, 7. Determinar qui és qui a la xarxa social, 8. Seleccionar les xarxes socials més idònies per a la empresa, 9. Redactar un codi de conducta per als treballadors a la web social, 10. Premiar els treballadors per intercanviar, compartir, valorar, 11. Conèixer el comportament dels usuaris a la web corporativa i 12. Pensar en un futur mòbil
40 “La competència no és entre petits i grans, és entre ràpids i lents” Antonio Gutierrez-Rubí
41 La web 2.0 esdevé una actitud i no només una tecnologia perquè representa l’evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l’usuari final i que generen col·laboració i serveis.
42 En el 2.0 l´ús de la web està orientat a la interacció i a les xarxes socials, que s’han d’entendre com una estructura social de caràcter voluntari que es crea a través de la interrelació entre els seus membres.
2.3. Transformar el JO en el NOSALTRES
43 Les noves eines fan possible el pas definitiu cap a la interactivitat i la participació perquè la cultura 2.0 propicia les relacions entre la comunitat, provoca el diàleg, fa circular el coneixement i torna a connectar la ciutadania amb els seus representats polítics.

En molts àmbits, però també en el de la política, hem de recuperar el valor de la comunitat que vol dir sumar forces i comprometre’s amb els altres.

44 L’èxit vindrà dels projectes de comunitat compartits.
47 No n’hi ha prou amb començar a fer funcionar les noves eines sense més?
3.1. Obama, el primer president de l’era Internet
50 Els missatges d’Obama durant la campanya presidencial arriben de manera directa, sense intermediaris i evidencien que per primera vegada s’informa primer als activistes que als periodistes.
51 “Internet és un mitjà, no un fi” Joe Rospars
3.2. L’experiència d’iCities
55 Avui els usuaris d’internet trien lliurement la seva ruta i no volen que els dirigeixis
3.3. Una nova manera de fer política és possible
56 Res no està escrit en política 2.0, no hi ha doctrina, no hi ha protocols, no hi ha normes, no hi ha maneres bones ni maneres dolentes de fer servir els recursos, ni regles consensuades, ni camins marcats.
58 Propostes per a la democràcia deliberativa: 1. Polítics 2.0, 2. Mitjans polítics 2.0, 3. Mitjans polititzats i 4. Espais polítics 2.0.
64 Ens interessa el què, el com, el quan i el per què: però no queda tan clar que ens interessi el qui, quan es tracta de polítics.
64 Periodistes i polítics han generat i cultivat inèrcies en un context de crisi econòmica, empresarial i de valors que ens han dut on som avui. Tots en som culpables i responsables, però també a les nostres mans hi ha la possibilitat de virar el rumb, perquè finalment, si els ciutadans acaben passant dels polítics, els dos col·lectius en sortiran perjudicats.
66 El públic passa de receptor a generador d’informació.
66 Cada vegada hi ha més ulls que miren, més orelles que escolten i més gent amb ganes de participar.
68 És el debat amb la gent que et segueix el que acaba enriquint la teva mirada particular.
70 Amb la política 2.0 el partit perd el control total sobre el seu missatge.
3.4. Desafecció, abstenció, desencís. Maneres de revenir la situació
72 Atès que l’abstenció sembla vinculada al distanciament entre la ciutadania i els seus representants, la política 2.0 pot ser molt útil per a corregir aquest punt del sistema democràtic.
73 Les noves tecnologies permeten als representants polítics difondre millor allò que fan.
74 Els ciutadans que s’interessen per l’activitat parlamentària creuen que els diputats fan bé la seva feina i els fan confiança; mentre que els que passen de la política i dels polítics, i no mostren cap interès pel que es debat i es treballa al Parlament, són els que valoren més malament i més desconfien.
76 El que cal és més cultura política i fer pedagogia dels reptes als que s’enfrenta el catalanisme.
76 Al cap i a la fi, tot és política i cal ser-ne conscients com a pas imprescindible per a que no ens manipulin.
78 La ciutadania no permetrà cap més errada, de la mateixa forma que no comprendrà que els polítics girin el cap en una altra direcció. La desafecció només té cura amb transparència, humilitat, perseverança i honestedat.
80-81 Compareixença @ebenach: 1. Compromís dels grups per aprovar la llei electoral abans d’acabar la legislatura, 2. Reforma de la llei de sindicatura de comptes, 3. Mecanismes de transparència i participació,
82 És molt difícil canviar o participar en aquesta societat sense formar part de la xarxa.
82 Les xarxes socials i les NTIC permeten recuperar per la causa a col·laboradors potencials, captar l’interès de col·laboradors experts i informar a gent que ni ha participat ni s’ha interessat mai per la política.
3.5. Receptes per recuperar la transparència de la política
86 Cal passar als fets i aquests han de portar a una altra cultura democràtica que posi en valor la transparència, l’honestedat, l’honorabilitat, la perseverança i la vocació de servei.
86-89 Receptes per recuperar la transparència de la política: Nova llei electoral, Finançament de partits, Accés directe als càrrecs electes, Processos participatius, Informació. Blocs electorals i Consultes.
89 El gran repte de recuperar la transparència de la política passa per tres premisses bàsiques: relació directa entre elector i electe, protecció dels sistema de partits i equilibri i equitat territorial.
3.6. La política 2.0 és diàleg permanent
90 Actualment estem davant d’un model de comunicació horitzontal i descentralitzada.
93 “La democràcia deliberativa vol traslladar l’epicentre de la deliberació des de la política a la societat civil. Qui ha de deliberar ha de ser la societat. La nova política ha de tenir lloc fora de la política” José Antonio Donaire
3.8. Republicanisme 2.0
100 Compartir el coneixement, la saviesa, treballar per la intel·ligència col·lectiva i la saviesa del poble no deixa de ser un objectiu del que hauria de ser l’esquerra moderna del segle XXI.
102 Formació, informació i debat són condicions necessàries per al bon exercici de la participació política.
3.9. Administració 2.0 o e-government
104-107 9 ideas para una empresa o administración 2.0. ¿Pones tu la décima?(Alfonso Alcantara): 1. Cultura 2.0, 2. Motivació 2.0, 3. L’empresa en un núvol, 4. Productivitat 2.0, 5. Experiències pilot, 6. Fluir a la web social, 7. El cercle 2.0: idees i aplicacions, 8. Funcionalitats 2.0 i 9. Accés 2.0.
3.10. Principals errors en l’ús de les eines 2.0 i altres amenaces
115 El polític que decideix entrar a la xarxa i afrontar l’era 2.0 ha d’estar disposat a “suar la samarreta”
3.12. Decàleg sobre l’ús de les xarxes socials
126-129 Decàleg sobre l’ús de les xarxes socials: 1. Convicció, 2. Disciplina, 3. Gestió del temps, 4. Compromís, 5. Contingut i temps, 6. Riscos i pedagogia, 7. Marcar uns límits, 8. Equilibri en els missatges, 9. Contribuir a enriquir sense esperar res a canvi i 10. Honestedat.
5.1. Nou propostes per a la reflexió
139 Propostes per a la reflexió: 1. Informació accessible, al dia i personalitzable, 2. Generar espais de debat i de discussió ciutadana, 3. Contracte amb la ciutadania, 4. Fomentar la participació activa entre elecció i elecció, 5. Auditoria de resultats, 6. Parlar clar i donar la cara sempre, 7. Sinceritat i reconèixer els errors, 8. Avançar en l’administració 2.0 i 9. Internet com un dret ciutadà.
 

#politica2punt0 – #Política2.0

Dimarts dia 23, es presenta a l’espai d’Art Cal Massó de Reus el llibre #Política2.0, del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. #Política2.0 són un conjunt de reflexions al voltant de les TIC i la seva relació amb la política.

La presentació anirà a càrrec de Empar Pont (regidora de l’Ajuntament de Reus) i @jordicervera (blog personal), @bfarriol d’enraona i @xmenduina de mint’s mind i, com no, d’@ebenach, autor del llibre, polític 2.0 i president del Parlament de Catalunya.

 

Leadership Lessons from a dancing guy. Subtitling of the original by Derek Sivers (http://sivers.org/ff) with educational aim only. All the merit and originality of the text are of him, demerit of the Catalan translation … are ours.
Lliçons de lideratge a partir d’un noi ballant. Subtitulació de l’original de Derek Sivers (http://sivers.org/ff) amb ànim únicament educatiu. Tots els mèrits del text i de l’originalitat són de ell, els demèrits de la traducció al català… són nostres.

If you’ve learned a lot about leadership and making a movement, then let’s watch a movement happen, start to finish, in under 3 minutes, and dissect some lessons: A leader needs the guts to stand alone and look ridiculous. But what he’s doing is so simple, it’s almost instructional.

This is key. You must be easy to follow!

And here comes the first follower with a crucial role: he publicly shows everyone else how to follow.

Notice the leader embraces him as an equal, so it’s not about the leader anymore – it’s about them, plural.

Notice he’s calling to his friends to join in. It takes guts to be a first follower! He stand out and brave ridicule, yourself. Being a first follower is an under-appreciated form of leadership.

The first follower transforms a lone nut into a leader.

If the leader is the flint, the first follower is the spark that really makes the fire.

And here is the second follower is a turning point: it’s proof the first has done well. Now it’s not a lone nut, and it’s not two nuts. Three is a crowd and a crowd is news.

A movement must be public. Make sure outsiders see more than just the leader. Everyone needs to see the followers, because new followers emulate followers – not the leader.

Now here come two more, then three more. Now we’ve got momentum. This is the tipping point! Now we’ve got a movement!

As more people jump in, it’s no longer risky. If they were on the fence before, there’s no reason not to join now. They won’t stand out, they won’t be ridiculed, and they will be part of the in-crowd, if they hurry.

Over the next minute you’ll see the rest who prefer to be part of the crowd, because eventually they’d be ridiculed for not joining.

And ladies and gentlemen that is how a movement is made! Let’s recap what we’ve learned…

If you are a version of the shirtless dancing guy, all alone, remember the importance of nurturing your first few followers as equals, making everything clearly about the movement, not you.

Be public. Be easy to follow!

 

But the biggest lesson here – did you catch it?

Leadership is over-glorified.

Yes it started with the shirtless guy, and he’ll get all the credit, but you saw what really happened: It was the first follower that transformed a lone nut into a leader.

There is no movement without the first follower.

We’re told we all need to be leaders,

but that would be really ineffective.

The best way to make a movement, if

you really care is to courageously follow and show others how to follow.

When you find a lone nut doing something great, have the guts to be the first person to stand up and join in.

Potser ha après molt sobre com esdevenir un líder i de com crear un moviment, llavors, anem a veure com es crea un moviment, des del principi fins al final, en menys de 3 minuts i extreure’m algunes lliçons: Un líder té el coratge d’estar sol i de semblar ridícul. Però el que està fent és actuar de forma simple, és gairebé instructiu.

Aquesta és la clau. Un líder ha de ser fàcil de seguir!

I aquí ve el primer seguidor que té un paper fonamental: mostra públicament a tots els altres com s’ha de fer el seguiment.

Observeu que el líder l’abraça com a un igual, així ara ja no es tracta únicament del líder – és sobre ells dos, ara ja són un plural.

Observeu com crida als seus amics a unir-se. Es necessita coratge per ser el primer seguidor!.  El seguidor es manté ferm i fa front al ridícul. Ser el primer seguidor, és una forma poc apreciada de lideratge.

El primer seguidor transforma un boig solitari en un líder.

Si el líder és el pedrenyal, el primer seguidor és l’espurna que realment fa el

foc.

I quan arriba el segon seguidor tenim un punt d’inflexió: és la prova que el primer ha fet bé. Ara no és un boig solitari, i no són dos bojos. Tres és multitud i una multitud genera notícia.

Un moviment ha de ser públic. Assegureu-vos que els que no en formen part, veuen alguna cosa més que únicament al líder. Tothom necessita veure als seguidors, perquè els nous seguidors emularan als actuals seguidors, no al líder.

Ara vénen dos més, després tres més. Ara comencen a tenir força. Aquest és el punt d’inflexió real! Ja tenim un moviment!

A mesura que més gent participa, ja no és arriscat. Si abans la gent es mantenia a la expectativa, ja no hi ha cap raó per fer-ho ara. Els nous seguidors no destaquen, els nous seguidors no seran ridiculitzats, i seran part de la multitud, si es donen pressa.

Durant el minut següent veureu la resta de la gent, que prefereixen ser part de la multitud ja que de no fer-ho serien ridiculitzats.

I senyores i senyors, aquesta és la forma de crear un moviment!. Recapitulem el que hem après …

Si sou és una versió del noi ballant sense camisa, sol, recordi la importància de tractar als seus primers seguidors d’igual a igual, fent-ho tot amb claredat sobre el moviment, no sobre tu.

Sigues públic. Sigues fàcil de seguir!

Però la lliçó més important és… ho agafes?

El lideratge està sobre-dimensionat.

Sí, tot va començar amb l’home sense camisa, i ell rebrà tot el benefici, però heu vist el que realment va passar:

Va ser el primer seguidors el que ha transformat a un boig solitari en un líder.

 No hi ha moviment sense el primer seguidor.

Se’ns diu que tots hem de ser líders, però això seria altament ineficaç.

La millor manera de fer un moviment, si de veritat t’interessa es fa actuant amb valentia i mostrant als altres com ens han de seguir.

Així, si trobeu un boig solitari fent alguna

cosa gran, tingueu els nassos per ser el primer en aixecar-vos i comenceu a ballar.


 

Calçotada mintsmind – AdHoc

El darrer dissabte 20 de febrer es va dur a terme al Mas de l’Oliva la trobada anual de mintsmind, AdHoc i empreses col·laboradores. Podríem dir que la trobada té com objectiu el crear llaços entre empreses que no es coneixen i poder parlar dels clients i de les qüestions que ens interessen allunyant-nos una mica del dia a dia. També podríem fer servir el tòpic que aquestes trobades ens permeten crear noves complicitats i reforçar les ja existents. No seria estrany sentir que algú digui que aquesta trobada li ha servit per eixamplar objectius professionals i empresarials… estaria bé sentir que hom diu això, però la realitat és que som un bon grup d’amics, tot i que alguns no es coneixien, que ens ho passem bé cercant excuses més o menys sofisticades per trobar-nos un matí de febrer per menjar calçots i patates i carxofes i llonganissa i botifarra negra i demés menges hipercalòriques.

En aquesta ocasió, a més de la plantilla complerta de mintsmind i part de la d’AdHoc, vam estar amb Iciar de Gargots (i Victor), Magda d’equilibra consulting (i Gerard de CYNARA), Sònia i Vanessa de Ineditel (i Salva), Gemma Vidal de vimaevents (i Gary), Gemma Serch i Oriol Gili de GOArquitectes, Marc de futura.cat (i Laia) i Jordi de proacit (i Elena)… i molts nens. En aquesta ocasió no varen poder venir la Macarena de vimaevents, en Miquel i en Xavier d’àbac enginyers, en Pau d’Indrets, n’Eduard d’IDEEM, en Pau Jansà ni la Txell ni la Marta Puig d’AdHoc.

Moltes gràcies a tots.

 

MeasuringStrategy

Fa un temps un professor que vagi tenir quan feia el màster em deia que “la estratègia està per dur-la a terme…inclòs quan sabem que ens la estem saltant”. Mentre encara no ens havíem recuperat de la impressió ens etzibava “… una estratègia és una visió a llarg termini que serveix per a orientar-nos en el camí. No és una ruta, és un mapa. Enteneu-me bé, no vull dir que sigui fàcil, aquest camí és molt llarg i us equivocareu si penseu que hi ha dreceres ocultes que us permetran fer el camí més ràpid”.

Hi ha diversitat de mètodes per tal de desenvolupar una estratègia empresarial tot i que bàsicament tots segueixen un esquema similar per tal d’arribar a la seva formulació: què som?, què hem fet fins ara?, on volem arribar?, què fa la nostra competència?, i el nostre entorn?, quines són les nostres forces?… Aquestes preguntes es poden respondre de forma individual o col·lectiva, sols personal de l’empresa o amb l’ajut d’un assessor extern, fent participar sols al personal directiu o implicant al major nombre de persones, etc. Sigui com sigui, i si s’ha estat disciplinat, el resultat final és la famosa ESTRATÈGIA que, seguida al peu de la lletra, ens ha de permetre destacar per damunt dels nostres competidors i assolir l’èxit que hem previst inicialment.

Ara bé, dur a terme l’execució d’una estratègia no es pot fer sense l’ajuda de tot l’equip de la organització, i aquest no ens podrà ajudar si no és que se’ls fa saber què és el que esperem d’ells. Aquest és precisament un dels punts més crítics en tot el procés de disseny i desplegament d’una estratègia: la comunicació a tota la organització i l’obtenció del compromís necessari per tal que la executin en la forma i el moment en que ha estat dissenyada. Per aquesta fase no hi ha varetes màgiques ni un mètode que es pugui exportar d’una empresa a una altra: cada organització és un món i és vital la implicació del personal executiu, digueu-li gerència o propietat, per portar aquesta fase amb èxit.

Bé, sembla que ja ho tenim tot: el sistema per arribar a definir l’estratègia, el sistema per comunicar-ho i a la gent implicada a complir el què ens ha de portar l’èxit com a organització… però, ens falta alguna cosa?. Sota el meu punt de vista un dels punts menys valorats de tot el procés i per tant un als que dedica menys atenció és la concreció de cóm es durà a terme la medició (o no) de l’èxit de la implantació del planificat al si de la organització. És el que de forma més o menys sonora s’ha vingut a anomenar Quadre de Comandament Business Scorecard. En essència no deixa de ser una recopilació de dades ordenades de forma sistemàtica que ens ha de permetre avaluar el grau de consecució de l’estratègia o, si més no, identificar les tendències positives que ens porten cap a l’assoliment dels objectius o les negatives que ens separen.

Així, en tot bon procés d’elaboració d’una estratègia cal dedicar-hi temps a pensar què mesuraremcom ho faremqui ho farà i, el que és més important, identificar què cal fer si determinat paràmetre que es mesura no assoleix el que estava planificat. Si hom no és capaç de respondre la pregunta “Què faré si tal o qual indicador no dona el resultat espera?”, no caldrà incloure aquest indicador. Una regla pràctica a aplicar és l’anomenada Regla del Necessari/Suficient que en poques paraules bé a dir que per a cada indicador que es vulgui afegir ens hem de preguntar És necessari? i a continuació És suficient?. En el moment que la primera pregunta es respongui negativament o bé la segona tingui com a resposta un Sí absolut, ja tindrem el nostre conjunt d’indicadors… el nostre Quadre de Comandament.

Un cop vista la importància de considerar el procés de mesura en el moment del disseny del procés de definició de l’estratègia caldrà identificar quins són els camps principals que cal mesurar per tal de tenir una fotografia el més real de la situació de l’empresa en un cop de vista. També en aquest cas hi ha diverses opinions de destacats gurus de la administració d’empresa, però de forma senzilla i amb l’objectiu de fer-ho assequible per a empreses de qualsevol mida hem de dividir el quadre de comandament en tres subquadres: el quadre de comandament de l’explotació del sistema, que és el que ens recopilarà la informació relativa al cor de l’empresa; el quadre de comandament de la revisió del sistema, que és el que ens mesurarà aspectes que en general es classifiquen dins la categoria No Business Value Added; i el quadre de comandament dels processos crítics, que és el que ens indicarà si estem o no estem assolint els reptes anuals que ens hem marcat en la fase de definició de l’estratègia.

Així, quan ens plantegem que hem d’incorporar al quadre de comandament d’explotació del sistema segur que haurem d’incloure els indicadors claus pel negoci, i això dependrà, sense dubte, de la organització que estem parlant. Així, mentre que el fabricant de pa es preocuparà, per exemple, de l’evolució del preu de la llum, del preu del kilogram de farina i del rendiment de la màquina de pastar; la direcció tècnica d’una consultora fixarà el seu interès en la dedicació per col·laborador. El que és segur que els dos inclouran algun indicador de clients (per exemple la rotació, la comanda promig en funció de l’antiguitat del client,…), del procés de màrqueting i venda (evolució de visites a la web, cost per click, visites comercials realitzades/pressupostos presentats/vendes aconseguides) i un conjunt d’indicadors econòmico-financers (facturació, cobrament, tresoreria, fons de maniobra, compte d’explotació,…). Aquest quadre de comandament hauria de ser objecte de revisió en les reunions mensuals de la direcció de l’organització.

Al quadre de comandament de la revisió del sistema s’inclouen tots els indicadors que ens mesuren la activitat de les àrees que no estan en contacte directe amb el client. Per exemple, el nostre fabricant de pa pot incloure índexs de satisfacció de client, evolució del cost del manteniment informàtic (en hores i €), absentisme i rotació d’equip humà, grau d’acompliment del pressupost, morositat i classificació de riscos dels clients… Aquest quadre de comandament no té una periodització determinada, ja que dependrà molt de la taxa de variabilitat de cadascun dels indicadors. En general, però, bastarà una revisió bimensual per a assegurar el seu control.

En darrer lloc al quadre de comandament dels processos crítics inclourem els indicadors que tenen a veure amb el que s’anomena Factors Crítics d’Èxit, que són aquells aspectes en que si la organització no és especialment excel·lent, no serà capaç d’assolir la estratègia planificada. Tornant amb el nostre fabricant de pa, un d’aquests processos pot ser el de compres (ja que ha d’aconseguir una negociació més efectiva per disminuir 0,01 € el cost per kg de farina… dels 100.000 kilograms que fa servir a l’any) o el procés d’expansió (atès que vol expandir la seva àrea d’influència al poble del costat) o bé el procés de selecció i formació del personal (perquè vol treballar menys l’any vinent de forma que algú haurà de prendre part de la seva responsabilitat i caldrà formar-lo)… la seva periodicitat, com en el cas anterior, depèn de cadascun des processos i dels indicadors, no podent  generalitzar-los.

En conclusió, si el pla estratègic es un mapa. El quadre de comandament és l’ instrument de navegació: brúixola, baròmetre, anemòmetre… de la seva lectura individual obtenim dades pròpies (posició, rumb) i de l’entorn (força del vent, meteorologia, etc.). Per tant, ambdues eines son útils i imprescindibles per governar i liderar l’organització. Especialment, si el mar està alterat com ara…

 

Twitter és negoci?

love-or-hate-twitter

Des de l’any passat, el Servei de Trànsit de Brasil fa servir Twitter per avisar els conductors de Rio de Janeiro i de Sao Paulo sobre l’estat del trànsit i dels transports públics en aquestes ciutats . El Servei genera tweets (missatges) i permet també que  els propis usuaris comparteixin informació entre ells !

La empresa KogiBBQ de menjars preparats de cuina coreano-mexicana ven els seus productes en dos camions que es mouen per Los Angeles  (Califòrnia). Per saber on són els clients poden localitzar-los pel Twitter.

Els canals 2.0, si se saben incorporar correctament en el pla de marketing de l’empresa, és una oportunitat perquè les empreses generin serveis per fidelitzar els seus clients i aconseguir-ne de nous. La penetració de les xarxes socials virtual a la vida quotidiana de les persones és cada cop més evident i han esdevingut un nous espai de relació i, per tant, de comerç i de negoci.  Per als escèptica de la cosa, només calen dues dades perquè ho vegin més clar: sense anar més lluny, ara mateix Twitter genera més de 27 milions de tweets per dia i més del 50 % dels usuaris de Facebook s’hi connecten cada dia.

Com es fa? Una de les maneres és el seguiment i l’alerta. Encara que semblin termes més propis de la lluita antiterrorista, es tracta d’estratègies empresarials que ja han esta implementades i que funcionen. Es basen en els nous consums d’informació de molts clients. Les empreses subministren informació als seus clients i els estalvien haver de cercar-la. Els missatges a través de Twitter o Facebook parlen de tendències, de marques, de productes concrets o d’accions comercials concretes (descomptes, promocions, etc.) i estimulen la compra i el consum de productes i serveis.

Pensant en el nostre context econòmic, en el qual predomina la PIME, aquesta tendència representa una oportunitat per ampliar el seu mercat. Les xifres canten. Al món hi ha 1730 milions d’usuaris d’internet, dels quals 418 milions són europeus, 738 milions, asiàtic ; 252 milions nord-americans ; i 179 milions sud-americans…  Qui pot renunciar a un mercat com aquest? Qui pot continuar pensant que les coses només es poden fer com sempre? Si vam ser capaços d’incorporar la màquina registradora, el fax i la impressora… renunciarem a Twitter i Facebook?

(publicat originalment a cdnotices el 29 de gener de 2010)

 
Rss Feed Tweeter button Linkedin button
Better Tag Cloud