La revista La Universitat ha seleccionat el cicle de cursos sobre Participació Ciutadana per difondre els resultats d’ Els Juliols de la UB en els quals Mintsmind va participar. La publicació mensual de la Universitat de Barcelona publicarà properament un reportatge en el que cita les conclusions dels principals ponents d’aquest cicle de seminaris sobre els canals de relació i de participació dels ciutadans amb l’administració pública: Quim Brugué, Jaume Gatell, Eva Anduiza, etc. El nostre ponent de Mintsmind, Xavier Fähndrich, hi apareix tot dient que “cal saber copsar quina o quines són les motivacions per tal que els ciutadans decideixin participar de manera espontània i s’impliquin, ja que sempre trobaran mil coses més interessants a fer amb el seu temps lliure. S’ha de ser conscient que es competeix amb El Corte Inglés i la platja”.

Si en voleu més, podeu clicar en l’enllaç i llegir tot el reportatge: la-participacio-ciutadana-a-catalunya

 

Mintsmind als Juliols de la UB

La participació ciutadana: un procés d’aprenentatge i transformació social:“Entenent la participació com un procés d’aprenentatge continu al llarg de la vida i a partir de la hipòtesi del principi clàssic de l’activisme pedagògic learning by doing (aprendre a través de l’acció), el curs pretén reflexionar sobre el potencial transformador de les accions participatives…”.

Mintsmind serà l’encarregada de desenvolupar el mòdul 4. La participació ciutadana: espais de trobada, col·laboració i diàleg d’aquest curs d’estiu de 20 a 30 hores de durada, dins del programa dels dels Juliols de la UB i titulat: La participació ciutadana: un procés d’aprenentatge i transformació social. El curs ha estat dissenyat i organitzat per la Diputació de Barcelona i coordinat per Jaume Gatell i Pepa Lorite, tècnics de Participació Ciutadana de l’Oficina de Participació Ciutadana de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania.

El mòdul de Mintsmind serà desenvolupat per Xavier Fähndrich el dia 14 de juliol de 2009 de 9.30 a 11.30 hores a l’Edifici Històric de la UB. La matrícula es pot fer online.

 

Participació a Riudecanyes

El diumenge 30 de novembre, d’onze a dues del matí, el 15 % dels riudecanyencs i riudecanyenques van participar en el joc participatiu “Fes d’Alcalde/ssa!”. L’Ajuntament de Riudecanyes (936 habitants majors de 14 anys), conjuntament amb mintsmind i AdHoc sostenibilitat ambiental, va organitzar una operació de participació ciutadana per fixar les prioritats i recollir propostes d’inversions per al Pla Estratègic Municipal i l’Agenda 21 Local.

Uns dies abans, cada ciutadà i ciutadana major de 14 anys va rebre a casa 100 riud’euros ficticis destinats a ser repartits en 10 bústies que representaven els 10 eixos estratègics del Pla estratègic i l’Agenda 21 Local. Els participants han pogut opinar distribuint aquests bitllets de 5, 10 i 20 riud’euros en funció dels seus interessos en aquestes 10 bústies.

En total s’han “recaptat” 12.600 riud’euros, dels més de 100.000 repartits uns dies abans. Els riud’euros recaptats per cada bústia senyalen quines són les prioritats per a la gent de Riudecanyes.

Els resultats… al gràfic següent

 

estudi de ràdio

Dos exemples recents m’indiquen que les Ràdios Municipals públiques no acaben de trobar la formula per redefinir els seu rol social i el seu lloc dins de l’espai de comunicació. Per una banda, una emissora de la conurbació metropolitana barcelonina passarà en pocs mesos a ser cogestionada per una universitat. La solució segurament serà presentada com un exemple de col·laboració institucional i com a projecte d’avantguarda (una veritat com un temple), però amagarà que és una manera d’abaratir despeses i de garantir una programació digna. Aquesta sortida, molt vàlida, només és viable per a les 3 o 4 emissores que facin el pas primer que la resta.

D’altra banda, el segon exemple és una altra ràdio, aquest cop d’una capital de comarca, que està morint d’inanició. El govern municipal, en contra del que podríem suposar, no gaudeix d’una mitjà de comunicació propi, sinó que el pateix. El viu més com un problema que com una oportunitat. Com es pot arribar a aquesta situació? En els anys 70 i 80 les ràdios municipals van sorgir de la voluntat popular i de les ànsies de llibertat política, llibertat d’expressió i pluralitat democràtica. Van omplir un gran buit amb les seves ones, donant veu a qui no en va tenir durant decennis, sortint al carrer per explicar el què realment estava passant i trencant l’oligopoliformat pels mitjans de l’Estat i de les grans cadenes de ràdio privades. Poc a poc, però, la proliferació de TV, l’augment de llicències de ràdio comercial, les TIC, la premsa gratuïta… i pròximament la TDT, han anat arraconant aquest canal de comunicació de proximitat, limitant-ne l’accés al mercat publicitari i abocant-lo a viure –quasi exclusivament- del finançament públic. Avui, i especialment des dels anys 90, les ràdios municipals obtenen nivells d’audiència molt baixos. Fa pena establir una relació entre els diners esmerçats en programar hores i hores d’emissió i els índexs d’audiència obtinguts. Però, tampoc no és una qüestió de diners. Com es pot competir amb els programes matiners de les cadenes líders? Com es pot Com es pot vendre publicitat amb tan poca audiència? On és la sortida d’aquest atzucac? Alguns encara creuen que les ràdios municipals tenen una funció i que tenen futur. D’altres –com deia- pensen que és millor deixar-les morir… 

El llibre blanc del Ràdio Local Pública de Catalunya aposta per la proximitat (com si les ràdios comercials no ho fessin), fa unes recomanacions per guanyar audiència i posa moltes esperances en les TIC (especialment internet a través de PC o del telèfon mòbil) que permetrien que els oients no hagin d’estar dins del radi d’emissió per escoltar els programes de ràdio local. De moment, ni la fundacc no té en compte la ràdio local pública en el seu baròmetre, malgrat la exhaustivitat i el detall de l’estudi.

El futur no és gaire afalagador. Haurem d’entonar un rèquiem per la ràdio local pública?

 

 

imatge de girona 

El soci de mintsmind, Xavier Fähndrich, ha estat convidat a impartir un curs sobre oratòria al Postgrau de Participació i Comunicació, el proper 7 de juny a Girona. Els models de processos actuals de participació ciutadana exigeixen una comunicació cap els ciutadans clara, transparent i veraç. Quan aquesta comunicació és oral, cal que els polítics i els tècnics que han de parlar en públic dominin les tècniques bàsiques de construcció del discurs: retòrica i oratòria. Un discurs eficaç genera adhesió, emociona i persuadeix. Tres requisits indispensables si l’objectiu és aconseguir la implicació de la ciutadania en la gestió de la cosa pública.orgabitza el Postgrau la Fundació UdG i la Xarxa de Municipis Participatius de les Comarques de Girona.

 

La televisió participativa

rigoberta menchú

Altenativechannel TV és una inciativa canadenca que permet penjar informació a la xarxa d’internet en format audiovisual. La vam poder conèixer el propassat dia 30 d’abril en un Fòrum Internacional sobre TV a internet, organitzat per ells i per iwith, una ONG catalana. O millor dit, sobre “Xarxes Socials i Mitjans responsables”. Aquesta nova forma de comunicació obre una porta a la participació cívica a través de formats televisius (notícia, reportatge). És un dels elements que conformen el que es coneix per web 2.0, i encara és un camp que no ha desenvolupat tot el seu potencial. L’avantatge, a simple cop d’ull, són els baixos costos de producció, l’extrema facilitat d’accés i la grandíssima audiència potencial. Tota una oportunitat per als que creiem que la paticipació ciutadana en la cosa pública és més necessària que mai, i que no ha de limitar-se a respondre les preguntes de qui mana… Per saber-ne més, veieu el reportatge del Canal 3/24 clicant sobre el link següent:

http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Video.jsp?idint=412009

 

EAPC

El soci de mintsmind, Xavier Fähndrich, impartirà un curs a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

El curs sobre com dissenyar un pla d’informació i comunicació s’impartirà el proper 4 de juny de 9 a 14 hores i de 15 a 18 hores i l’organització va a càrrec de la Direcció General de Participació Ciutadana i Escola d’Administració Pública de Catalunya.

 Hi ha 20 places, animeu-vos!!!

 

foto programa

Xavier Fähndrich, soci i consultor de mintsmind, impartirà un curs a Olot sobre Participació Ciudadana amb el títol “Informació, Comunicació i Participació: Com implicar la Ciutadania?”. El curs estableix un diagnòstic sociopolític sobre l’actitud de la ciutadania cap als temes municipals, els canals de comunicació de l’Ajuntament i els processos de participació ciutadana municipals, i proposa mètodes i criteris per aconseguir crear i mantenir sistemes d’informació, de comunicació i de participació senzills i efectius des d’una perspectiva de màrqueting, de disseny de polítiques locals i d’organització municipal. Organitza el curs el Servei de Participació de l’Àrea de Cooperació Municipal Diputació de Girona dins d’un vast programa de formació sobre Participació.

 

votacio 

Ja fa temps que comento a qui vol escoltar-me quan parlo de política (cada cop menys gent) que els partits catalans necessiten canviar el seu funcionament intern i renunciar fermament al monolitisme ideològic i organitzatiu que ara els caracteritza.

 És evident que en tots els partits hi ha corrents ideològics i sensibilitats diferents, que estan condemnades a entendre’s per poder establir una estratègia comuna per competir i guanyar els altres partits. És evident que una mala resolució de l’encaix de les diferents sensibilitats afebleix les possibilitats de treballar i aconseguir l’objectiu final comú. I també és evident, que la manca de transparència tant en l’apartat dels discurs polític de cada sensibilitat i sobre la correlació de forces real entre elles, no facilita ni el debat intern ni la participació de l’entorn (simpatitzants, opinió pública). Cal que els partits posin en marxa mecanismes de reconeixement de les diferents sensibilitats internes (amb identitat i nom propis. Per exemple, a CiU, podrien ser les següents: democristians, socialdemòcrates, liberals i sobiranistes. A ERC, no m’atreveixo a posar-hi noms…). Calen formes senzilles i directes d’adscriure’s i participar (per part de militants, simpatitzats, etc.). Calen canals reglats, estructurats i sincers de debat ideològic i estratègic entre sensibilitats (defugint els personalismes). Cal, un cop establerta la correlació de forces, una negociació i un repartiment de rols dins i fora del partit. I sobretot, un acord infrangible per al respecte de les regles del joc intern. Obtindríem així, uns partits més oberts (a una societat cada cop més diversa i complexa que demanda una paleta més àmplia d’opcions i oportunitats), un debat polític més ric (basat en idees, arguments i projectes) i sobretot, sobretot, uns líders polítics molt més potents, ja que haurien de ser bons estrategs, bons integradors i bons oradors. I en cas de no poder-los trobar, aquest nou funcionament intern dels partits els obligaria a crear equips dirigents que cobrissin aquestes tres habilitats… És clar que aquest sistema de funcionament intern dels partits només resoldria una part del problema… Una llei electorals catalana que convertís en circumscripció electoral uninominal per sufragi majoritari les comarques, els districtes de Barcelona i potser les ciutats de més de 100.000 habitants (corregit per un sistema electoral proporcional de llistes amb una circumscripció nacional única)… permetria donar més joc a aquesta simfonia de lideratges partidaris i, en clau partidària i electoral, permetria aprofitar les sensibilitats internes per situar el millor candidat en cada circumscripció i augmentar  així les possibilitats de guanyar l’escó en joc. Com sempre, això és un desig, i només és realitzable si es compatit per tothom i hi ha voluntat de dur-lo a terme. Si això pogués ser, estaríem davant un gran aprofundiment i gran avenç del nostre sistema democràtic i de partits.

 

absetnción 

… lo que existe son abstenciones diferentes. Hay una abstención diferente en cada tipo de convocatoria electoral. Es un error creer que la abstención es un fenómeno estable que afecta a un sector determinado de la ciudadanía. Lo que sucede es que existen amplias franjas de electores que participan en unas elecciones y en otras no. Las razones para hacerlo, o no, son múltiples. Una de ellas es la identificación que se establece entre la posibilidad de que el resultado de las elecciones pueda satisfacer mis demandas o resolver mis problemas, o no. Por eso, hay electores que votan en unos comicios, por ejemplo unas elecciones generales o presidenciales, y no votan en otros, por ejemplo en unas municipales; y viceversa.  En Catalunya, en los años 80 y 90, existieron amplias franjas de electores que participaban en función de la convocatoria electoral. Por ejemplo, existía una bolsa de 300 a 400 mil electores de izquierda que sólo votaba en las elecciones generales y sólo parcialmente en las municipales; unos 120 mil electores de centroderecha que sólo votaba a en las municipales; y unos 250 mil electores de derecha que sólo votaban en las generales. Evidentemente, algo de esto queda, aunque ha habido cambios… Las abstenciones pueden sacarse de la apatía con campañas negativas que no tienen necesariamente que basarse en el enfrentamiento, en la guerra sucia o en la destrucción del adversario. Pueden ser campañas altamente educadas que sirvan para elevar la crítica al adversario a la categoría de publicidad o publicity para contrastar mejor los mensajes de la campaña positiva para aquellos segmentos de las abstenciones que necesiten un estímulo mayor para decidirse a ir a votar. Se trata de emular la publicidad comparativa comercial: la Pepsi no insulta ni falta a la verdad cuando dice que su sabor es más dulce que el de la Coca-Cola. Las abstenciones también pueden reducirse mediante un mayor despliegue de técnicas y canales de marketing directo, pero ejercido por parte de los militantes y simpatizantes de los partidos (y no por empresas contratadas), pero con el entrenamiento y el ensayo previos de rigor. El contacto directo permite acercar los mensajes a los electores, permite utilizar un lenguaje y unos ejemplos más próximos, e incluso decir lo que no se puede escribir ni difundir de forma masiva. El peligro reside en un mal diseño y en una mala implementación, que es lo más frecuente en España, por ejemplo. La abstenciones pueden vencerse si el marketing político tiene en cuenta que son varias y diferentes y, por lo tanto, tiene que elaborar mensajes diferentes en función de los diferentes segmentos electorales: simplificando los mensajes para aquellos electores (movilizados o situados en la abstención) menos informados o menos interesados por la política, y argumentando más a fondo para aquellos segmentos más informados o que se manejan bien en política. 

Las abstenciones pueden convertirse en votantes de partidos si éstos se molestan en estudiarlas. Aunque sea sólo por motivos electorales, si tienen éxito movilizándolas, reforzarán de paso el sistema democrático (siempre que se considere necesaria una alta participación para diagnosticar una buena salud democrática).

Este texto se ha enviado como comentario a un post al blog de X.Domínguez.