Dos exemples recents m’indiquen que les Ràdios Municipals públiques no acaben de trobar la formula per redefinir els seu rol social i el seu lloc dins de l’espai de comunicació. Per una banda, una emissora de la conurbació metropolitana barcelonina passarà en pocs mesos a ser cogestionada per una universitat. La solució segurament serà presentada com un exemple de col·laboració institucional i com a projecte d’avantguarda (una veritat com un temple), però amagarà que és una manera d’abaratir despeses i de garantir una programació digna. Aquesta sortida, molt vàlida, només és viable per a les 3 o 4 emissores que facin el pas primer que la resta.
D’altra banda, el segon exemple és una altra ràdio, aquest cop d’una capital de comarca, que està morint d’inanició. El govern municipal, en contra del que podríem suposar, no gaudeix d’una mitjà de comunicació propi, sinó que el pateix. El viu més com un problema que com una oportunitat. Com es pot arribar a aquesta situació? En els anys 70 i 80 les ràdios municipals van sorgir de la voluntat popular i de les ànsies de llibertat política, llibertat d’expressió i pluralitat democràtica. Van omplir un gran buit amb les seves ones, donant veu a qui no en va tenir durant decennis, sortint al carrer per explicar el què realment estava passant i trencant l’oligopoliformat pels mitjans de l’Estat i de les grans cadenes de ràdio privades. Poc a poc, però, la proliferació de TV, l’augment de llicències de ràdio comercial, les TIC, la premsa gratuïta… i pròximament la TDT, han anat arraconant aquest canal de comunicació de proximitat, limitant-ne l’accés al mercat publicitari i abocant-lo a viure –quasi exclusivament- del finançament públic. Avui, i especialment des dels anys 90, les ràdios municipals obtenen nivells d’audiència molt baixos. Fa pena establir una relació entre els diners esmerçats en programar hores i hores d’emissió i els índexs d’audiència obtinguts. Però, tampoc no és una qüestió de diners. Com es pot competir amb els programes matiners de les cadenes líders? Com es pot Com es pot vendre publicitat amb tan poca audiència? On és la sortida d’aquest atzucac? Alguns encara creuen que les ràdios municipals tenen una funció i que tenen futur. D’altres –com deia- pensen que és millor deixar-les morir…
El llibre blanc del Ràdio Local Pública de Catalunya aposta per la proximitat (com si les ràdios comercials no ho fessin), fa unes recomanacions per guanyar audiència i posa moltes esperances en les TIC (especialment internet a través de PC o del telèfon mòbil) que permetrien que els oients no hagin d’estar dins del radi d’emissió per escoltar els programes de ràdio local. De moment, ni la fundacc no té en compte la ràdio local pública en el seu baròmetre, malgrat la exhaustivitat i el detall de l’estudi.
El futur no és gaire afalagador. Haurem d’entonar un rèquiem per la ràdio local pública?
