Manllevem el títol del post a n’Olga Vallejo i us enviem al seu per tal que llegiu i veieu la col·laboració d’en Galceran Orriols al programa extraradi del darrer 17 de maig de 2010.
Si preferiu escoltar-ho aquí, us deixem el tall del programa
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version . You also need to have JavaScript enabled in your browser.
No seré jo el que digui que la mesura urgent del govern Zapatero, posterior a rebre la trucada telefònica del president Obama, de rebaixar en un 5% el salari dels funcionaris és una mesura correcta. No ho seré jo l’únic que ho digui, però el que cal tenir clar és que l’estament funcionarial català, i com a derivada l’espanyol, ha estat durant una pila d’anys en una situació més que privilegiada.
No seré jo el que digui que s’ha de tractar a tots els funcionaris de la mateixa forma (no oblidem que dins d’aquesta classificació entren des d’un sots-secretari general del ministeri fins a un bidell de l’administració local), hi ha de tot a la vinya del Senyor. Però després d’uns anys treballant per l’administració pública les he vistes de tots els colors (i aquí incloc experiències pròpies, del meu soci i amic Xavier Fähndrich i d’altres professionals amb qui he treballat) i us explicaré unes quantes anècdotes que potser us faran riure, però que reflecteixen un dels perquès els funcionaris estan com estan (i repeteixo, no és bo generalitzar).
No seré jo el que digui que això que detallo és comú a tots els ajuntaments de Catalunya, o per extensió als d’Espanya, però “alguna cosa hi ha”.
Un a zero. No va ser possible. El Barça (i de pas els catalans) no vam ser agraciats pels Déus amb la remuntada que ens portaria a la somiada final de la Champions League a l’Estadi Santiago Bernabéu. La posada en escena, amb tints dramàtics i de gran gesta nacional, feia pensar a un probable final èpic, heroic, històric. El duel mediàtic, la guerra psicològica, els missatges d’unitat, de sacrifici (ens hi deixarem la pell!), la crida per omplir el Camp Nou, posaven la pell de gallina. Quina sensació d’unió, de fraternitat i de decisió davant l’adversitat. Uaaaa.
És una llàstima no trobar el mateix esperit i la mateixa actitud davant les adversitats per les quals passa el nostre autogovern. No retrobem ni els tints dramàtics, ni l’èpica, ni la complicitat que genera una semifinal de la Champions quan –racionalment- és evident que ens juguem molt més en l’àmbit de la política espanyola que en l’àmbit futbolístic europeu. Encara que hi hagi moltes persones, respectabilíssimes, que pensin (o millor dit, sentin) el contrari.
L’afer Estatut està arribant a un punt de no retorn. La patrimonialització de l’Estat per part d’un establishment de pensament únic unitarista i centralista fa que estiguem participant a un duel amb les regles trucades. Tota la defensa i l’atac al text de l’Estatut és una gran pantomima en la qual qui juga confiant en el compliment de les regles democràtiques, en el sentit comú, l’equanimitat, la independència i tutti quanti, està condemnat a perdre. A Madrid, tenen les coses tan clares, que retorçaran les regles el que faci falta per parar els peus a qualsevol intent de trencar el Sant Graal de la unitat uniformista d’Espanya. El duel, doncs, es juga en dos nivells. Primer, el de l’obra de teatre còmico-bufa i que és el que llegim en els diaris. Segon, la força bruta, la del nombre, la del poder burocràtic exercit amb impunitat, que no veiem però del qual en patim les conseqüències dia a dia. En el primer nivell, hi juga la política, la separació de poders, el dret, l’argumentació, la negociació… elements constitutius de societats democràtiques avançades. En el segon, l’autoritat de l’aparell de l’Estat, la defensa dels privilegis de casta, la criminalització de la diferència… propi de societats predemocràtiques amb una concepció autoritària i despòtica de la política.
Cada cop creix més la distància entre els dos nivells de la batalla. Cada cop es simplifica més el plantejament. El primer nivell està esdevenint un simple vel que deixa veure descaradament el segon. A Madrid estan deixant de banda la comèdia i dissimulen cada cop menys. Ja no cuiden els detalls. Recorren un article de l’Estatut i el mateix calcat de l’Estatut d’Andalusia no es toca. Converteixen el TC en un tribunal de la inquisició, no en les formes, però sí en la permeabilitat a les pressions externes i a la volubilitat dels jutges. Interpreten qualsevol iniciativa catalana com un atemptat a la Constitució, a la nació espanyola, a l’Estat… a “lo suyo”. Tot això, no és una conspiració, no és un estat d’ànim. És molt és profund. Allà és una actitud natural.
I aquest context el que s’està aconseguint és que les coses apareguin com que és entre ells i nosaltres. On el que prima és la força del nombre, la imposició pura i dura, la pressió sense miraments, la relació amo-esclau… Poc a poc les actituds, els gestos i els esdeveniments s’alineen per confirmar aquest escenari. I davant d’aquest cal que el mateix esperit èpic, la mateixa actitud de fermesa, la mateixa unió que hem demostrat per donar suport al FC Barcelona, es traslladi a la política i a la defensa de la nostra gent, del nostre país. Sinó, segur que en aquest àmbit la remuntada serà del tot impossible. Caldrà que posem per davant el que ens uneix, som abans que res catalans, per poder aconseguir superar el mur que estan creant davant nostre per barrar-nos el pas com a nació i com a societat avançada.
(publicada originalment a , secció quinzenal d’en Xavier Fähndrich a )
Tots els empresaris i directius que tenim relació amb persones a les nostres empreses tenim una maleta d’eines que ens permet, en la mesura de les nostres possibilitats, gestionar els nostres equips de la millor forma possible. En aquesta “maleta d’eines” alguns porten experiències formatives com direcció d’equips, construcció del consens, delegació… Altres hi encabeixen elements de gestió moderns com la direcció per objectius, la gestió per processos (BPM) o elements d’augment de la eficàcia com el lean management o el6-sigma. És a dir, qui més qui menys fa el que pot per tal de gestionar i potenciar les capacitats dels seus col·laboradors…
Ara bé, la vida real ens proporciona una eina que, ben utilitzada, és molt potent i ens permet extreure’n conclusions: l’observació de la natura. M’explicaré. En general, una característica observable d’una població segueix una distribució estadística i simètrica anomenada Distribució o Campana de Gauss. Aquesta distribució en poques paraules ens ve a dir que per una característica en concret, al voltant del 68% de la gent estarà dins del promig, un 27% es desviaran una mica del promig (per damunt o per sota) i el 5% restant es separaran molt del promig, sigui perquè excel·leixen o perquè simplement no hi arriben… És aquí on l’observació de la natura ens pot ser útil. És a aquest percentatge que no arriba ni a apropar-se al promig per sota que cal dedicar-hi esforços per a que millorin, sigui en el paràmetre que sigui que estem observant: la motivació, la implicació… i si finalment observem que no millora o que no vol millorar, com a mínim ja tindrem identificat les característiques dels nostres treballadors. I direu…Val la pena dedicar recursos per a aquests pocs casos? Llavors és quan, a més a més de l’observació de la natura, hem de recórrer a la saviesa popular. En aquest cas concretament, podem tirar d’aquell refrany que diu que cal treure la poma podrida del cistell abans que totes acabin igual. Per això, la resposta és sí. És necessari que tot l’equip vagi orientat cap el mateix llindar d’exigència, sinó els mals exemples poden alterar “la normal”.
Dimarts dia 23, es presenta a l’espai d’Art Cal Massó de Reus el llibre #Política2.0, del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. #Política2.0 són un conjunt de reflexions al voltant de les TIC i la seva relació amb la política.
La presentació anirà a càrrec de Empar Pont (regidora de l’Ajuntament de Reus) i (), d’ i de mint’s mind i, com no, d’, autor del llibre, polític 2.0 i president del Parlament de Catalunya.
|
If you’ve learned a lot about leadership and making a movement, then let’s watch a movement happen, start to finish, in under 3 minutes, and dissect some lessons: A leader needs the guts to stand alone and look ridiculous. But what he’s doing is so simple, it’s almost instructional. This is key. You must be easy to follow! And here comes the first follower with a crucial role: he publicly shows everyone else how to follow. Notice the leader embraces him as an equal, so it’s not about the leader anymore – it’s about them, plural. Notice he’s calling to his friends to join in. It takes guts to be a first follower! He stand out and brave ridicule, yourself. Being a first follower is an under-appreciated form of leadership. The first follower transforms a lone nut into a leader. If the leader is the flint, the first follower is the spark that really makes the fire. And here is the second follower is a turning point: it’s proof the first has done well. Now it’s not a lone nut, and it’s not two nuts. Three is a crowd and a crowd is news. A movement must be public. Make sure outsiders see more than just the leader. Everyone needs to see the followers, because new followers emulate followers – not the leader. Now here come two more, then three more. Now we’ve got momentum. This is the tipping point! Now we’ve got a movement! As more people jump in, it’s no longer risky. If they were on the fence before, there’s no reason not to join now. They won’t stand out, they won’t be ridiculed, and they will be part of the in-crowd, if they hurry. Over the next minute you’ll see the rest who prefer to be part of the crowd, because eventually they’d be ridiculed for not joining. And ladies and gentlemen that is how a movement is made! Let’s recap what we’ve learned… If you are a version of the shirtless dancing guy, all alone, remember the importance of nurturing your first few followers as equals, making everything clearly about the movement, not you. Be public. Be easy to follow!
But the biggest lesson here – did you catch it? Leadership is over-glorified. Yes it started with the shirtless guy, and he’ll get all the credit, but you saw what really happened: It was the first follower that transformed a lone nut into a leader. There is no movement without the first follower. We’re told we all need to be leaders, but that would be really ineffective. The best way to make a movement, if you really care is to courageously follow and show others how to follow. When you find a lone nut doing something great, have the guts to be the first person to stand up and join in. |
Potser ha après molt sobre com esdevenir un líder i de com crear un moviment, llavors, anem a veure com es crea un moviment, des del principi fins al final, en menys de 3 minuts i extreure’m algunes lliçons: Un líder té el coratge d’estar sol i de semblar ridícul. Però el que està fent és actuar de forma simple, és gairebé instructiu. Aquesta és la clau. Un líder ha de ser fàcil de seguir! I aquí ve el primer seguidor que té un paper fonamental: mostra públicament a tots els altres com s’ha de fer el seguiment. Observeu que el líder l’abraça com a un igual, així ara ja no es tracta únicament del líder – és sobre ells dos, ara ja són un plural. Observeu com crida als seus amics a unir-se. Es necessita coratge per ser el primer seguidor!. El seguidor es manté ferm i fa front al ridícul. Ser el primer seguidor, és una forma poc apreciada de lideratge. El primer seguidor transforma un boig solitari en un líder. Si el líder és el pedrenyal, el primer seguidor és l’espurna que realment fa el foc. I quan arriba el segon seguidor tenim un punt d’inflexió: és la prova que el primer ha fet bé. Ara no és un boig solitari, i no són dos bojos. Tres és multitud i una multitud genera notícia. Un moviment ha de ser públic. Assegureu-vos que els que no en formen part, veuen alguna cosa més que únicament al líder. Tothom necessita veure als seguidors, perquè els nous seguidors emularan als actuals seguidors, no al líder. Ara vénen dos més, després tres més. Ara comencen a tenir força. Aquest és el punt d’inflexió real! Ja tenim un moviment! A mesura que més gent participa, ja no és arriscat. Si abans la gent es mantenia a la expectativa, ja no hi ha cap raó per fer-ho ara. Els nous seguidors no destaquen, els nous seguidors no seran ridiculitzats, i seran part de la multitud, si es donen pressa. Durant el minut següent veureu la resta de la gent, que prefereixen ser part de la multitud ja que de no fer-ho serien ridiculitzats. I senyores i senyors, aquesta és la forma de crear un moviment!. Recapitulem el que hem après … Si sou és una versió del noi ballant sense camisa, sol, recordi la importància de tractar als seus primers seguidors d’igual a igual, fent-ho tot amb claredat sobre el moviment, no sobre tu. Sigues públic. Sigues fàcil de seguir! Però la lliçó més important és… ho agafes? El lideratge està sobre-dimensionat. Sí, tot va començar amb l’home sense camisa, i ell rebrà tot el benefici, però heu vist el que realment va passar: Va ser el primer seguidors el que ha transformat a un boig solitari en un líder. No hi ha moviment sense el primer seguidor. Se’ns diu que tots hem de ser líders, però això seria altament ineficaç. La millor manera de fer un moviment, si de veritat t’interessa es fa actuant amb valentia i mostrant als altres com ens han de seguir. Així, si trobeu un boig solitari fent alguna cosa gran, tingueu els nassos per ser el primer en aixecar-vos i comenceu a ballar. |
El ha celebra el dia 19 de novembre una Jornada d’Intercanvi d’Experiències de Participació Ciutadana (Vegeu el programa). Es tracta d’un matí per compartir ”7 experiències participades” i formen part dels actes de cloenda de la formació realitzada pel Consell en PC a persones que treballen a l’administració pública.
Mintsmind i altres empreses i / o tècnics municipals de Participació Ciutadana han estan convidats a exposar durant de vint minuts una experiència concreta. Després, hi ha hagut un temps destinat a les preguntes dels assistents i posterior debat.
La nostra empresa -a demanda del Consell- ha explicat el “Joc Participatiu Fes d’Alcalde/ssa” realitzat el 30 novembre de 2008 a , tal com us ho explicàvem en aquest blog.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version . You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Música: Preludi a la suite 1 per violoncel solo BWV 1007 en sol major – J.S. Bach
La ha adjudicat a l’equip liderat per mintsmind el projecte d’assistència tècnica per a l’elaboració de la Diagnosi i propostes per al pla director d’equipaments per al municipi de Mataró. El projecte afegirà a la lògica visió de planejament urbanístic i d’anàlisi sociodemogràfic, les perspectives de marketing públic, sostenibilitat, gènere i accessibilitat, per tal d’ampliar l’accès als diferents tipus d’equipaments i serveis municipals a tots els segemnts de la població mataronina i de la comarca del Maresme.
L’equip redactor de la diagnosi i propostes per al Pla director d’equipaments municipals està format pels professionals de mintsmind, , Equilibra Consulting, Promo Assessors i Consultors, i els Arquitectes Salvador Matas i Dalmasses i Joan Anton Páez i Berga.
Fa només 9 mesos que mintsblog està en marxa i ja ha assolit més de 20.000 visites. No sabem si són moltes o poques. El que sí sabem és que el blog de mintsmind té la vocació de ser una finestra oberta sobre la nostra empresa i la nostra manera de fer fresh consulting. De moment, més de 4.000 visitants diferents han conegut el fresh blogging i, per tant, ja són fresh people.
Aquest blog participa en els en la categoria Economia, podeu clicar l’enllaç següent:
