Tots els empresaris i directius que tenim relació amb persones a les nostres empreses tenim una maleta d’eines que ens permet, en la mesura de les nostres possibilitats, gestionar els nostres equips de la millor forma possible. En aquesta “maleta d’eines” alguns porten experiències formatives com direcció d’equips, construcció del consens, delegació… Altres hi encabeixen elements de gestió moderns com la direcció per objectius, la gestió per processos (BPM) o elements d’augment de la eficàcia com el lean management o el6-sigma. És a dir, qui més qui menys fa el que pot per tal de gestionar i potenciar les capacitats dels seus col·laboradors…
Ara bé, la vida real ens proporciona una eina que, ben utilitzada, és molt potent i ens permet extreure’n conclusions: l’observació de la natura. M’explicaré. En general, una característica observable d’una població segueix una distribució estadística i simètrica anomenada Distribució o Campana de Gauss. Aquesta distribució en poques paraules ens ve a dir que per una característica en concret, al voltant del 68% de la gent estarà dins del promig, un 27% es desviaran una mica del promig (per damunt o per sota) i el 5% restant es separaran molt del promig, sigui perquè excel·leixen o perquè simplement no hi arriben… És aquí on l’observació de la natura ens pot ser útil. És a aquest percentatge que no arriba ni a apropar-se al promig per sota que cal dedicar-hi esforços per a que millorin, sigui en el paràmetre que sigui que estem observant: la motivació, la implicació… i si finalment observem que no millora o que no vol millorar, com a mínim ja tindrem identificat les característiques dels nostres treballadors. I direu…Val la pena dedicar recursos per a aquests pocs casos? Llavors és quan, a més a més de l’observació de la natura, hem de recórrer a la saviesa popular. En aquest cas concretament, podem tirar d’aquell refrany que diu que cal treure la poma podrida del cistell abans que totes acabin igual. Per això, la resposta és sí. És necessari que tot l’equip vagi orientat cap el mateix llindar d’exigència, sinó els mals exemples poden alterar “la normal”.