L’abstenció: un enemic comú?
dissabte, 23 febrer, 2008 per xfahndrich
L’ISP-Índex de Satisfacció Política de l’11 de gener elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, dirigir pel Professor Gabriel Colomé, estima que només el 59,7 % de l’electorat català participarà en les properes eleccions generals. Dit d’una altra manera, el 40,3 % dels electors no pensen anar a votar. Per tant, en aquest inici de campanya electoral l’abstenció es presenta com un enemic comú que cal combatre. Una baixa participació sempre és interpretable com un símptoma de mala qualitat democràtica o almenys és el que l’opinió publicada és el que sempre ens repeteix. Podem estar d’acord. Però, des del punt de vista d’estratègia electoral… és un problema comú?
Però en aquest estudi trobem a faltar la ubicació dins de l’espai electoral definit pels eixos esquerra-dreta / català-espanyol, dels electors que “no van votar” o “no recorden el seu vot”. És molt probable, que si poguéssim fer aquesta segmentació dels electors que es signifiquen menys políticament, veuríem que l’abstenció afecta molt més al PSC que a d’altres partits. L’estratègia de comunicació d’aquest partit mostra que és més conscient és de la necessitat de treure de l’apatia a un important contingent de votants socialistes potencials. Només cal veure l’enorme esforç de comunicació que estan fent per a ells: si tu no vas, ellos vuelven; si tu vas, somos más; etc.
Per el parti dels socialistes no és l’únic que ha de fer aquest esforç. CiU i ERC també tenen franges d’electorat que poden bascular cap a l’abstenció. Els convergets fa temps que cerquen recuperar l’electorat més centrista o més centrat que en els 80 i els 90 els atorgava el milió i escaig de vots. En el cas d’ERC, el vot manllevat a CiU i al PSC -principalment-, que en pocs anys els ha permès situar-se en el mig milió de vots, podria pensar-s’ho dues vegades abans de repetir. A banda, està el vot de càstig que podria provenir des de les pròpies files: Rcat i esquerra independentista.
