mints blog

Ja està! Ja em votat. Ja coneixem els resultats. I la imatge resultant és que tot plegat es tracta d’un joc entre dos. Espanya és més bipartidista que mai. Una anàlisi ràpida als resultats electorals del 9 de març confirma aquesta impressió, ja que PSOE  i PP augmenten la seva representació al Congrés (més 5 escons cadascú) en detriment d’altres opcions politiques. Alguns analistes apunten que això és bo. Sostenen que el bipartidisme ens apropa a societats democràticament més avançades (Estats Units, Regne Unit, Alemanya…) i que dóna més estabilitat al sistema democràtic. Aquesta conclusió és interessada i superficial. Donar per bo aquest bipartidisme a Espanya és no entrar a fons en la qüestió, atès que en els països amb sistemes bipartidistes consolidats els partits tenen un funcionament molt diferent.

Avui i aquí, la pluralitat està amenaçada

 A Estats Units, per exemple, el debat intern dins dels partits demòcrata i republicà entre les diferents sensibilitats polítiques és acceptat, és institucionalitzat, és públic i és molt intens. Això assegura una pluralitat democràtica que, si bé a l’hora de votar no té una traducció en diferents partits o sigles, sí que permet que les diferents faccions es manifestin i lluitin pel poder en les eleccions primàries. En canvi, el bipartidisme que sembla configurar-se a Espanya anul·la o anul·larà la pluralitat democràtica si no canvia la democràcia interna dels partits. En el PSOE i en el PP existeix una manca de debat intern entre els diferents corrents de pensament, i manquen estructures i processos amplis, oberts i transparents que permetin la participació de les diferents sensibilitats polítiques i de la societat. Avui i aquí, la pluralitat està amenaçada. Probablement, només es tracti d’un fenomen passatger, fruit de la forta bipolarització del debat polític en les darrers 8 anys de democràcia (la darrera legislatura de J.M. Aznar i la de J.L. Rodríguez Zapatero), molt radicalitzada i amb posicions dels dos partits rivals molt enrocades, immersos en una lluita sense quarter pel poder que ha erosionat tots els poders de l’Estat, deslegitimat les institucions democràtiques i, sobretot, destruït la convivència. El retorn a una certa normalitat democràtica potser permetrà un debat polític més serè i civilitzat i permetrà que els matisos tornin a ser possibles i escoltats. 

Potser només sigui un fenomen passatger

 No obstant, avui, i tal com estan les coses, el pluripartidisme sembla tocar fons. A Espanya amb la quasi desaparició d’IU (només un diputat). A Catalunya, potser encara no. Però a la vista dels resultats de les eleccions generals, i comparant-los amb els de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, està clar que si el debat polític es fa en clau espanyola, molts electors són arrossegats a primar el vot útil o tàctic per davant d’un vot més proper a la vertadera expressió del seu pensament, interessos o ideologia. Seria una llàstima perdre els matisos i el bon joc democràtic que permet un sistema pluripartidista. Seria una llàstima deixar de ser una societat plural  i oberta. Les properes eleccions europees potser ens serviran de termòmetre per comprovar la salut del pacient… serviran per comprovar si el debat polític es civilitza, però tenint en compte el tipus de convocatòria, haurem d’esperar el 2010 per saber si tendim a un bipartidisme asfixiant o tornem a un pluripartidisme desangoixat.