mints blog

És conegut el soroll estructural que impregna la nostra societat que diu que existeix un fossar entre els representants polítics i els ciutadans. No entrarem a analitzar les raons profundes de la desconfiança i de la manca de connexió entre polítics i electors. Només comentarem el que sempre apareix quan un grup de persones interessades en la comunicació i la política reflexionen sobre el discurs polític, com el Taller d’Oratòria Política del Màster de Màrqueting Polític de l’ICPS.

Una de les conclusions és que la causa del gap polític és que molts polítics utilitzen un llenguatge incomprensible per a la majoria de la ciutadania. És un registre compartit amb la resta de membres de la classe política, el món del periodisme, del teixit associatiu i dels líders d’opinió, però que no connecta amb la resta de la ciutadania. La falta de preparació (o la preparació deficient) de la comunicació verbal en política ens porta a la improvisació. Això afecta a la claredat del missatge des del punt de vista del l’emissor i a la comprensió immediata per part del receptor. És freqüent sentir declaracions o rodes de premsa de representants polítics que utilitzen paraules i expressions del tot desconegudes o molt fàcilment mal interpretables per part la immensa majoria dels ciutadans-electors. L’esforç en aclarir, simplificar i tangibilitzar el missatge polític durant els períodes electorals, desapareix molt freqüentment durant la resta de l’activitat política. Es comunica a la ciutadania com si es parlés a col·legues de feina o a experts.

No fa gaire, en una conferència de premsa, el Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, explicava que volia fer un transvasament de la zona CAT a la zona ATLL. Com si tothom sabés que CAT significa Consorci d’Aigües de Tarragona i que ATLL equival a Aigües del Ter-Llobregat… Els exemples com aquest són, desgraciadament, molt abundants. Hi ha Butlletins Municipals que parlen de PERIs, PIRMIs, POUMs, PUOSCs i AREs, etc. sense donar més explicacions, com si aquest llenguatge tècnic-administratiu fos comú a qualsevol lector. 

La cosa no consisteix en tractar la gent com si fossin uns ignorants. Es tracta de tenir clar que no tothom té un coneixement aprofundit d’un tema i que tothom té dret a rebre informació útil per poder formar-se una opinió i poder participar en la cosa pública en igualtat de condicions. Es tracta d’apropar el missatge en termes acceptables per al receptor, i no (només) per a l’emissor. És una feina dels polítics, però també dels seus assessors, i també dels tècnics.