On 5 juliol 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Lo que sucede en una empresa cuando se pone en marcha un proceso de cambio es parecido a lo que todo aficionado al esquí habrá vivido si, alguna vez, intentó hacer el cambio del esquí tradicional al surf de nieve:
básicamente el entorno es el mismo antes y después del cambio
básicamente el objetivo que se busca es el mismo, ir de la parte alta a la parte baja de la montaña disfrutando
básicamente se utilizan herramientas parecidas, un instrumento para deslizarse, sean esquís o una tabla
básicamente los elementos del entorno nos afectan igual, y puede ser tanto a favor como en contra
Como todo esquiador sabrá, si se quiere realizar el cambio con éxito, hay que desprenderse de prejuicios y manías para así desaprender una parte importante de lo ya asumido como correcto para incorporar los pequeños cambios de actitud y procedimiento que nos harán alcanzar el éxito en la nueva organización.
En pocas palabras, se puede cambiar de esquí tradicional a tabla de surf de nieve, pero no sin inteligencia, esfuerzo y objetivos claros… y lo que es seguro es que los primeros días nos dolerá el culo de las caidas.
(Este ejemplo surgió de un desayuno con y en el Bar el Toro de la Pobla de Mafumet)
On 21 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
No hay marcha atrás, el concepto empresa 2.0 está plenamente instaurado en nuestra sociedad. Hay una avalancha de voluntad de las empresas para escuchar y comunicarse con sus clientes o potenciales clientes.
Las empresas deben tener cuidado ya que como alguna quiera impostar o imponer su forma de actuar, las redes sociales reaccionarán y se lo harán pagar muy caro y durante mucho tiempo. Hay lugar para empresas de todo tipo, de todos los tamaños y de todos los sectores en este nuevo espacio de comunicación 2.0. Ahora bien, las empresas y los empresarios deben tener claro hasta dónde quieren llegar y qué recursos quieren dedicar. No se puede aplicar directamente el modelo de multinacionales si tenemos una tienda de barrio o una empresa de ámbito nacional. En pocas palabras, de la misma forma que en el mundo real cuando se decide poner o no un anuncio en un determinado medio, hay que determinar cuál es la estrategia de comunicación: que quieren decir y a quién, cuál es el objetivo que buscan alcanzar, cómo se deben posicionar y cómo debemos diferenciar de la competencia.
Lo que se debe tener claro que la cosa va de comunicación entre personas, no entre una persona y una empresa. Los empresarios están a tiempo de no precipitarse, de pensar cómo incardinar estos canales en la estructura de funcionamiento actual, de redefinir los procedimientos de actuación o de definir otros nuevos, de modificar o romper barreras mentales muy interiorizadas … y muchas otras reflexiones previas, ya podrán decir que han pasado de ser una empresa 1.0 a una Empresa 2.0.
(publicado originalment en costa daurada noticies el 11 de junio de 2010)
On 16 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Darrerament estic observant com s’està potenciant el concepte administració 2.0 tant en blogs com en iniciatives legislatives, com per exemple el recentment creat distintiu de qualitat o marca . Amb aquest allau d’inputs que estem vivint a conseqüènca de la irrupció de l’administració en l’espai digital de conversa tenim el risc d’oblidar-nos que la cosa va de persones i no d’institucions… Però que al final, en aquest cas concret, darrera les persones hi ha l’imatge i el prestigi d’una institució que representa més que a un determinat segment creixent de la població. Les iniciatives en aquest camp – i que actualment estan en funcionament – han de marcar un camí que cal recórrer només en una direcció: tot el camí que s’avanci, cal consolidar-lo i no es pot tirar endarrere.
Tot sovint a l’administració pública se l’ha acusa de posar en marxa iniciatives o serveis que tenen a veure més amb una voluntat política, i per tant amb una temporalitat molt determinada, que no amb una necessitat real de la ciutadania o amb voluntat de permanència. Ara està de moda l’administració 2.0 i això fa que, en la ment d’un polític, cal que tinguem canal de twitter, compte al facebook, un blog de l’alcalde… L’administració 2.0 no funcionarà si no existeix un compromís real dels polítics, un canvi no únicament d’actitud sinó també de pensament. A tall d’exemple, no us sembla sorprenent el número de blogs de caps de llista que es varen quedar muts al juny del 2007 i que al febrer/març del 2010 han retornat a la vida… No és això!! Aquesta actitud extrapolada a les institucions farà que, després d’un elevat consum i dedicació de recursos, un canal de relació bidireccional que és una oportunitat per avançar en molts aspectes de governança o bon govern es converteixi en una reproducció en el món digital del que no funciona en el món real.
Ara encara estem a temps de no precipitar-nos, de pensar adequadament com s’incardinen aquests canal en la tecno-estructura de funcionaris actual, de redefinir els procediments d’actuació o de definir-ne de nous, de modificar o trencar barreres mentals molt interioritzades per part del personal funcionari… i després de tot això i moltes altres reflexions prèvies, ja tindrem l’oportunitat de publicitar que som un vertader Ajuntament 2.0.
No vull acabar sense fer la darrera reflexió. Al meu parer, la selecció del personal que atengui aquest canal és la part més crítica de tot el procés de canvi de model. Com deia en , una persona de qui vaig aprendre molt professionalment parlant, ”en tot procés de canvi, tant les persones que dissenyen el canvi, com les que han de liderar la implantació han de complir tres condicions simultàniament: que vulguin, que sàpiguen i que puguin”.
Alguns links recomanats. No estan tots, si hi ha cap altre sobre el tema no dubteu en fer-m’ho saber
de Borja Rius
de Rafael
de Roc Fages
de
de
de Enrique Sacanell
de
de
de
de J. Ignacio Criado
(publicada originalment a l’espai , secció setmanal de conjuntament amb , i )
On 11 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Como ya anuncié, ayer tuve la oportunidad de asistir a la confererencia-coloquio-sesión networking que el Hotel Alexandra organizó dentro del foro Elastic Minds. El ponente era , CEO de compañía que se define como The Channels Management Company, y como no podía ser de otra forma la exposición además de amena y con un perfecto nos mostró impactantes imágenes no de lo que nos espera en el futuro, sinó de los que nos encontramos en el presente en materia de venta y comercialización.
Desde han desarrollado un modelo de estudio de parámetros que influyen en la relación de las empresas con su mercado actual (real) y con el potencial y virtual. Con un esquema de cuadrantes en que se relaciona Gratis/De pago con Off-line/On-line y aplicando el modelo de estudio a cuatro personajes de reputación impecable (tanto on-line como off-line), Guillermo nos hizo ver que tenemos que tomar el mando del timón y pasar a la acción. Cómo?… lógicamente ayer no era objeto de la sesión, y menos en una sesión de una hora, pero nos dejó intuir líneas en las que pensar. En resumen, tomando una frase de la presentación “El coste implicito de no hacer nada es mucho mayor que el coste de equivocarse”. Así que, haciendo mía una canción de Curtis Maynfield, !!
Después de la presentación me quedó una duda, que por cierto me persigue desde hace bastante tiempo. En los esquemas de cambio de comportamiento que escucho, y en el caso de ayer no fué una excepción, se quiere aplicar un cambio en el interior en lugar de buscar un cambio desde el exterior. Se habla del enfrentamiento de las visiones y conociendo la solidez de los esquemas de comportamiento humanos, y que las empresas se han dedicado a reforzar, no tengo claro que sea más fácil romper o modificar el paradigma de los actuales inmigrantes digitales que incorporar conceptos de marketing a los nativos digitales que, por cierto, distan mucho de ser unos freakys.
Lo que si tengo claro es que este cambio no se puede quedar únicamente a nivel de la “función marketing y comercialización”. Como se quede en este estadio, vamos a perpetuar las discusiones que ya existen con el resto de las áreas de la empresa: compras, operaciones, financiera… Y, a diferencia de lo que sucedía en el lejano siglo XX, perderá la empresa, no el cliente.
Os dejo los tweets que hice durante la sesión y en la cabecera del post un video de llamado
Llegados a conf. de . Empezamos con Arguiñano. A partir de ahora #Emp20
from
Si tomas un acontecimiento y lo vinculas a una emoción, lo recuerdas para siempre. The history of two brains-Mark Gungor #Emp20
from
Gratis-De pago cruzado con Offline-Online, modelo cruzado de desarrollo comercial #Emp20
from
Conciencia, reputación y confianza #Emp20
from
Hay que dar valor a la comunidad antes de esperar retorno… hay que generar momentum #Emp20
from
El driver de decisión ha cambiado. No está cambiando, ni va a cambiar. Ya ha cambiado #Emp20
from
De la información a la relación y el networking para comunicarnos con nuestros clientes #Emp20
from
Vivimos en tiempos exponenciales de Explane. Un clásico. Músic Right here, right now #Emp20
from
KeyPoint 1. Blended marketing en origen desde el CEO #Emp20
from
KeyPoint 2. Hay que capacitar a toda la organización: coherencia #Emp20
from
KeyPoint 3. Sólo hay 2 alternativas: No hacer nada o Ponerse en marcha #Emp20
from
El coste implicito de no hacer nada es mucho mayor que el coste de equivocarse #Emp20
from
#Emp20 ha sido en Hotel Alexandra de la Calle Mallorca 251-BCN. Excelente hotel y menú y el mejor jabón en los baños: Occitanie Verbena
On 10 juny 2010, In Uncategorized, By Galceran Orriols
Manllevem el títol del post a n’Olga Vallejo i us enviem al seu per tal que llegiu i veieu la col·laboració d’en Galceran Orriols al programa extraradi del darrer 28 de maig de 2010.
Si preferiu escoltar-ho aquí, us deixem el tall del programa
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version . You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Siempre es un placer que un colega realice una conferencia… y de esto se trata esta vez.
El próximo jueves a las 19:00 en el (C/Mallorca 251) dentro del foro Elastic minds creado por Diagonal Hotels para fomentar el intercambio de ideas e iniciativas innovadoras, Guillermo Rius CEO de nos dará una charla y después reflexionaremos sobre Empresa 2.0: liderar, adaptarse o sobrevivir.
Mas detalles en el link siguiente. La confirmación de asistencia se debe hacer por adelantado en el propio hotel.
On 7 juny 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Està clar que tenim la crisi instal·lada fermament en les nostres empreses, en la nostra funció pública i, el que es pitjor, en la nostra manera de fer i en la nostra manera de pensar. Tot i això continuo pensant que no tot està perdut.
La solució per a que cadascun de nosaltres puguem sobreviure a les nostres empreses no està en els plans d’estímul de l’economia, ni en les mesures de reducció de dèficit… únicament perviurem sent responsables i prenent la iniciativa – sigui a nivell empresarial o a nivell personal. Pensant en com fer-ho em venen al cap una sèrie d’idees: hem de pensar en què ens diferenciem dels altres, en què som especialment bons, què ens diverteix i què se’ns dóna bé, on està el forat que ens permetrà créixer (nínxol en dirien els experts)… En definitiva hem de veure i trobar què és el que ens fa ser especials. Un cop vist això, traçar la ruta des del punt de partida fins al lloc on volem ser és senzill, el que és complicat és sobreviure durant la travessa i mantenir el rumb en el nostre objectiu sense defallir. Això no vol dir no ser flexibles i no adaptar-nos als canvis, vol dir tenir clar que l’èxit no es mesura únicament pel resultat obtingut, també és un paràmetre de mesura el camí fet per arribar-hi.
Explicaré una història que m’ha passat darrerament a tall d’exemple. Imagineu que voleu comprar un portàtil de gama alta i aquest ordinador és de darrera tecnologia i que esteu disposats a invertir una quantitat econòmica no menyspreable. Tal i com he fet en els darrers anys, i més essent un defensor de les compres on-line, primer faig el tràmit amb DELL sense la intervenció d’un operador. Cap problema. En quinze dies l’ordinador al despatx. El dia que es complia el termini, m’arriba un e-correu que s’ha anul·lat la comanda, que s’ha generat una altra i el termini d’entrega ara ja és de trenta dies. Truco per telèfon i un operador m’informa que agafen totes les comandes, et donen un temps aproximat d’entrega i que quan no el poden complir fan el que ja us he relatat. Òbviament davant d’aquesta presa de pèl vaig anular la comanda. Provo una compra on-line amb HP i em passa el mateix. Finalment, vaig anar a la botiga d’informàtica de la cantonada. Sí, sí, és real! Tinc una botiga BEEP a la cantonada, i només parlant amb la dependenta, em vaig sentir escoltat, em va preguntar, va assessorar-me, va consultar l’estoc al magatzem central, em va fer un somriure i en un parell de dies tenia l’ordinador al despatx i funcionant.
On 31 maig 2010, In Uncategorized, By Xavier Fähndrich
Fotografia – www.proyectosinergias.com
L’actualitat econòmica ha desbordat l’agenda política i el debat al voltant de la consulta sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona ha perdut protagonisme en els mitjans de comunicació. El govern municipal ha optat perquè l’afer es refredi i acabi per oblidar-se, i s’ha limitat a carregar la major part de la culpa en Indra, l’empresa responsable del vot electrònic.
La cortina de fum, en termes d’estratègia de comunicació, és una bona pensada, però resulta injust que l’empresa en qüestió aparegui en els mitjans com el boc expiatori de la història. Més enllà dels errors informàtics i logístics, més enllà dels errors humans i polítics, l’operació de participació ciutadana de la Diagonal ha contribuït a deixar ben tocada la Participació Ciutadana en majúscules. El concepte, com diria Pepiño Blanco.
En els darrers 15 anys, Catalunya ha estat una pionera en la implantació de canals de participació ciutadana en la presa de decisions a nivell local. No obstant, malgrat els esforços de totes les persones, entitats i empreses implicades aquesta implantació no s’ha traduït en un major interès i en una major implicació de la ciutadania en la cosa pública. I en aquests moments de reflexió i de balanç dins del món de la Participació Ciutadana, el fracàs de la consulta de la Diagonal fa augmentar la sensació de futur amarg.
Però, en realitat no es tracta d’un fracàs de la Participació Ciutadana amb majúscules. Es tracta només del mal funcionament d’una (gran) operació de participació. I la raó d’aquest fiasco està en confondre una operació participació ciutadana amb un referèndum. La literatura acadèmica utilitza sovint els dos conceptes de forma indistinta o encabint el segon dins del primer. Però, a l’hora d’implementar una operació cal tenir present una diferència fonamental. Una operació de participació ciutadana és un canal (o diversos) obert perquè els ciutadans influeixin en la presa de decisions (una competència del govern municipal) i, per tant, en darrera instància qui pren la decisió és qui ha estat legítimament i democràticament investit d’aquest poder. Un referèndum acostuma a ser una consulta democràtica per traslladar la decisió final a la ciutadania i, per tant, en aquest cas el govern accepta adoptar la decisió que resulti de les urnes.
En el cas de la Diagonal, s’han confós les dues coses o també podria ser que els fets hagin portat a confondre’ls. Tot apunta a què el procés de participació ciutadana estava correctament concebut i dissenyat. El govern decideix reformar la Diagonal, en una primera fase les entitats i ciutadans expressen les seves idees i suggeriments, i el conjunt de la ciutadania s’expressa sobre dues opcions (que recullen les conclusions de la primera fase) que el Govern es compromet a adoptar: Rambla o Bulevard. Feta així, és una operació de participació ciutadana amb un disseny impecable. Però el problema arriba quan s’accepta afegir una opció C. Aquesta tercera opció és un torpede en la línia de flotació: converteix una operació de participació en un referèndum. Mentre que en el disseny inicial la decisió final corresponia en tot moment al govern, en el segon, la decisió es trasllada al ciutadà. Està condemnada des del moment en què el procés que estava pensat per influir en la decisió (fem la diagonal així o aixà) es converteix en un plebiscit que obre la possibilitat de frenar aquesta decisió.
El fracàs de la consulta sobre la Diagonal és, doncs, bàsicament conceptual o de disseny. Els errors logístics i informàtics no van fer que el govern municipal perdés la consulta. L’error és anterior, va ser iniciar un procés de participació convencional i deixar que derivés en un referèndum. I per explicar-ho de manera més senzilla: l’error va estar en el plantejament de la pregunta. No s’ajustava a allò que pretenia fer el Govern (digueu-me com preferiu fer), sinó a allò que afavoria més l’oposició (digueu-me què voleu fer).
“L’operació de participació ciutadana de la Diagonal ha contribuït a deixar ben tocada la Participació Ciutadana en majúscules. I la raó d’aquest fiasco està en confondre una operació participació ciutadana amb un referèndum.
(publicada originalment a , secció quinzenal d’en Xavier Fähndrich a )
Se solicitó a un prestigioso asesor financiero que explicara esta crisis de una forma sencilla, para que los niños pequeños pudieran entender sus causas. Este fue su relato:
Un señor se dirigió a una aldea donde nunca había estado antes y ofreció a sus habitantes 100 euros por cada burro que le vendieran. Buena parte de la población le vendió sus animales.
Al día siguiente volvió y ofreció mejor precio, 150 por cada burrito, y otro tanto de la población vendió los suyos.
Y a continuación ofreció 300 euros y el resto de la gente vendió los últimos burros.
Al ver que no había más animales, ofreció 500 euros por cada burrito, dando a entender que los compraría a la semana siguiente, y se marchó.
Al día siguiente mandó a su ayudante con los burros que compró a la misma aldea para que ofreciera los burros a 400 euros cada uno. Ante la posible ganancia a la semana siguiente, todos los aldeanos compraron sus burros a 400 euros, y quien no tenía el dinero lo pidió prestado. De hecho, compraron todos los burros de la comarca.
Como era de esperar, el señor y el ayudante desaparecieron, y nunca más aparecieron.
Así, la aldea quedó llena de burros y endeudados…
Veamos qué es lo que pasó después en realidad:
Los que habían pedido prestado, al no vender los burros, no pudieron pagar el préstamo.
Quienes habían prestado dinero se quejaron al ayuntamiento diciendo que si no cobraban, se arruinarían ellos; entonces no podrían seguir prestando y se arruinaría todo el pueblo.
Para que los prestamistas no se arruinaran, el Alcalde, en vez de dar dinero a la gente del pueblo para pagar las deudas, se lo dio a los propios prestamistas. Pero estos, ya cobrada gran parte del dinero, sin embargo, no perdonaron las deudas a los del pueblo, que siguió igual de endeudado.
El Alcalde dilapidó el presupuesto del Ayuntamiento, el cual quedó también endeudado.
Entonces pide dinero a otros ayuntamientos; pero estos le dicen que no pueden ayudarle porque, como está en la ruina, no podrán cobrar después lo que le presten.
En resumen…
Los listos del principio, forrados.
Los prestamistas, con sus ganancias resueltas y un montón de gente a la que seguirán cobrando lo que les prestaron más los intereses, incluso adueñándose de los ya devaluados burros con los que nunca llegarán a cubrir toda la deuda.
Mucha gente arruinada y sin burro para toda la vida.
El Ayuntamiento igualmente arruinado.
Resultado ¿final?:
Para solucionar todo esto y salvar a todo el pueblo, el Ayuntamiento tuvo que tomar duras medidas de ajuste económico.
No tengo ni idea de donde sale esta historia, la transmito aquí tal y como me llega.
On 26 maig 2010, In Uncategorized, By Xavier Menduiña
Ahir vàrem tenir la sort de tenir a Reus a en Kenneth Morse, fundador i primer director del i professor visitant a . A continuació recullo els twitts que vaig fer durant la seva sessió. Ah! i disculpeu per les possibles faltes o ball de lletres
Kennet Morse, from 88 to 4 employees in 1 afternoon. That was a bad day via
Kennet Morse, I Kept 2 chairs to remember me that the disaster is a part of the way via
Kennet Morse, your value proposition must be compelling, quantifiable, proveable, referenceable and easily explainable.. via
Kennet Morse, in Japan when you finish umiversity your mom said: go to work for a big company and then retire you via
Kennet Morse, be willing to be unusual/unconventional via
Kennet Morse, message 4 engineers: ‘sales people are not a lowest life form’ via
Kennet Morse, key message for an start-up CFIMITYM=Cash Flow Is More Important Than Your Mother via
Kennet Morse, first xge I woul do if I was a politician ‘whatever the big companies buy, get it from a small company.. and pay them on-time’ via
Kennet Morse, in Silicon Valley you could create a company in 20 minutes and 20 dollars from a window of your computer. with a glass of wine via
Kennet Morse, the money is out there. You have to find the critical problem of your customers. The key point is listen via
Kennet Morse, banks are people that borrow you an umbrella in a sunny day and take it off in a rainy afternoon via
Kennet Morse, sorry all wherever you read Kennet must be Kenneth via
