Darrerament estic observant com s’està potenciant el concepte administració 2.0 tant en blogs com en iniciatives legislatives, com per exemple el recentment creat distintiu de qualitat o marca . Amb aquest allau d’inputs que estem vivint a conseqüènca de la irrupció de l’administració en l’espai digital de conversa tenim el risc d’oblidar-nos que la cosa va de persones i no d’institucions… Però que al final, en aquest cas concret, darrera les persones hi ha l’imatge i el prestigi d’una institució que representa més que a un determinat segment creixent de la població. Les iniciatives en aquest camp – i que actualment estan en funcionament – han de marcar un camí que cal recórrer només en una direcció: tot el camí que s’avanci, cal consolidar-lo i no es pot tirar endarrere.
Tot sovint a l’administració pública se l’ha acusa de posar en marxa iniciatives o serveis que tenen a veure més amb una voluntat política, i per tant amb una temporalitat molt determinada, que no amb una necessitat real de la ciutadania o amb voluntat de permanència. Ara està de moda l’administració 2.0 i això fa que, en la ment d’un polític, cal que tinguem canal de twitter, compte al facebook, un blog de l’alcalde… L’administració 2.0 no funcionarà si no existeix un compromís real dels polítics, un canvi no únicament d’actitud sinó també de pensament. A tall d’exemple, no us sembla sorprenent el número de blogs de caps de llista que es varen quedar muts al juny del 2007 i que al febrer/març del 2010 han retornat a la vida… No és això!! Aquesta actitud extrapolada a les institucions farà que, després d’un elevat consum i dedicació de recursos, un canal de relació bidireccional que és una oportunitat per avançar en molts aspectes de governança o bon govern es converteixi en una reproducció en el món digital del que no funciona en el món real.
Ara encara estem a temps de no precipitar-nos, de pensar adequadament com s’incardinen aquests canal en la tecno-estructura de funcionaris actual, de redefinir els procediments d’actuació o de definir-ne de nous, de modificar o trencar barreres mentals molt interioritzades per part del personal funcionari… i després de tot això i moltes altres reflexions prèvies, ja tindrem l’oportunitat de publicitar que som un vertader Ajuntament 2.0.
No vull acabar sense fer la darrera reflexió. Al meu parer, la selecció del personal que atengui aquest canal és la part més crítica de tot el procés de canvi de model. Com deia en , una persona de qui vaig aprendre molt professionalment parlant, ”en tot procés de canvi, tant les persones que dissenyen el canvi, com les que han de liderar la implantació han de complir tres condicions simultàniament: que vulguin, que sàpiguen i que puguin”.
Alguns links recomanats. No estan tots, si hi ha cap altre sobre el tema no dubteu en fer-m’ho saber
- de Borja Rius
- de Rafael
- de Roc Fages
- de
- de
- de Enrique Sacanell
- de
- de
- de
- de J. Ignacio Criado
(publicada originalment a l’espai , secció setmanal de conjuntament amb , i )