Cadascú sap del que sap i no hi ha ningú que ho conegui tot. Aquesta màxima portada a la feina ens porta a que quan un bon professional intenta entrar a dominis de coneixement que no els són propis, la qualitat de la feina resultant és més que variable, és el conegut efecte “deixeu-me sol que jo controlo”.
Així ens trobem, per exemple, a fusters excel·lents que són gestors molt dolents, o financers extraordinaris que quan han d’atendre directament als clients el resultat és qüestionable. La situació es torna kafkiana en el moment en que el deixeu-me sol que jo controlo es porta a terme en àrees que tenen incidència directa al potencial comprador. Així, a l’àrea de Tarragona hi ha una empresa constructora/promotora que amb l’objectiu de fer veure que els seus preus són molt baixos, fan servir una lupa per amplificar tant la paraula “PREUS” que pren tanta importància en el cartell que l’efecte que obtenen és absolutament el contrari al que volien obtenir.
Aquesta situació, que és absolutament comprensible en empreses de mida petita en que la gent que hi treballa són , es torna en ridícula en empreses amb pressupostos de màrqueting estratosfèrics. Així, a l’anunci que ha ubicat als MUPIs i OPIs el missatge és “Dóna’t un caprici… o dos” i després destaca els productes “Capritx Fusion” o “Capritx Original”. Considerant que caprici i capritx són paraules sinònimes, no hagués estat més intel·ligent fer servir una de les dues versions?.
Què creieu és resultat d’un oblit del copy de l’agència de publicitat o ha estat un “deixeu-me sol que jo controlo” de l’àrea de màrqueting de la franquícia?
Ampliació 31-agost-2010. Gràcies a en , incloc una tercera possibilitat en l’affaire de l’ús de dos versions de la mateixa paraula en un mateix MUPI: l’empresa de publicitat porta la frase a traduir, però no els productes… i com que no té la seu a Catalunya no s’adona de la possibilitat de fer el joc de paraules i perd, per tant, una oportunitat d’augmentar la qualitat de l’impacte.