Després d’escoltar diferents presidents en la VII Diada de la Natació Catalana del passat dia 02/03/08, he arribat a la conclusió que l’associacionisme esportiu, ja no està de moda.

El que he sentit es podria resumir així: Ara el que s’escau és cuidar el Josep i la Maria, que són socis des de fa molt de temps i són els que paguen; i a més, els diners són importants. Hem de donar servei; hem de captar més usuaris i, a més, així farem més calés i tindrem a la gent més contenta. Els equips costen massa diners …

És obvi que la societat i els valors han canviat. És conegut que tothom vol sobreviure. Però, aquest model de Club ha suposat que en el nostre país desapareguin o acabin desapareixent molts clubs, associacions i unions. M’explicaré. El fet de canviar la visió del Club, com reflecteix el segon paràgraf d’aquest post, està significant desviar-nos dels objectius fundacionals del mateix i dels valors que van impulsar la seva fundació. Avui, resulta evident que els Clubs van cap allò que no han sabut o no han volgut gestionar: l’esport d’esperit olímpic.Si els valors que representava l’esport: l’amistat, el fair-play, la col·laboració, la coneixença, l’esforç, la solidaritat, la integració, la generositat, ja no “venen”, vol dir que realment la nostre societat ha canviat molt. Però, els que malauradament i sorprenentment també han canviat són els dirigents dels clubs, malgrat van ser formats i educats en aquests valors, i que s’han fet grans i s’han desenvolupat gràcies a aquests clubs, i a l’esport. Ha arribat l’hora que els que volen ajudar a l’esport i els seus valors més altruistes ajudin els Clubs i Federacions que encara hi creuen enfront els grans interessos, de les modes, i dels que només pensen en termes d’economia de mercat, que ara s’apropien de l’esport i demà potser ho faran de l’educació escolar i més endavant… del que calgui.No hi ha res que sigui fàcil, però els reptes i l’esforç està en l’essència de l’esportista i són allò que alimenten bona part del seu esperit i el fan progressar. Vull pensar que encara hi ha presidents esportistes que pensen en valors i llegat i no només presidents empresaris del que toqui. El què i els coms, s’han de tenir clars. Però no val comprar coms que ens canvien el què i, a més, a sobre ho presentem com a modern i / o inevitable.