Think local, don’t act

Anem a imaginar per un moment una conversa en un despatx de la Generalitat de Catalunya. Al despatx, a més del seu actual propietari, un alt funcionari de la Generalitat, està un especialista en màrqueting i el polític a càrrec de l’àrea. Ja porten una bona estona de reunió i, tot i que a les dependències públiques està prohibit fumar i beure alcohol, es viu un ambient de timba il·legal reforçat per l’entorn clarobscur creat per l’elevada hora que és.

La reunió està motivada per una original petició originada en la Presidència de la Generalitat i que es va plantejar en l’última Reunió de govern “com a catalans estem perdent pistonada en aquest món globalitzat. Hem de trobar un fet diferencial, propi i únic que ens permeti recuperar el terreny perdut. És igual que sigui un espectacle, una música, un escenari, un paisatge, una història èpica … o una combinació de tot això. Necessitem un producte que ens diferencia, ens faci únics, exclusius”.

Amb aquest encàrrec damunt de la taula i després de moltes hores de feina, es troben en un atzucac i, a hores d’ara, sembla complicat que trobin una sortida que no estigui destinada al fracàs sobtat…

- Jo crec que podríem apostar per l’esport. Si més no els catalans hem participat a l’origen de federacions esportives… tot i que ara no ens reconeguin el dret a participar-hi.

- I la llengua, què em dieu de la llengua? És una de les més actives del món a internet. Estem ubicats al TOP5 i tenim un domini propi com és el .cat.

- O el nostre autogovern!. Tenim una institució, que amb situacions més o menys disruptives durant dos segle, és bàsicament la mateixa que des del segle XV, passant per les Diputacions Generals, la Junta de Braços…

En això estaven capficats quan un toc de gralla a la plaça Sant Jaume els fa aixecar-se com un resort per exigir l’aplicació de l’ordenança que no es pot fer soroll a la nit, quan de sobte tots tres cauen en un somriure complaent i exclamen alhora: Els castells !!! i es deixen anar llençant idees…

- Tenen una història pròpia que es pot remuntar fins al segle XVII i traspuen valors positius i que ens permeten explicar una part important de la forma de ser dels catalans, trencant els tòpics.

- És una activitat social, que no té sentit sense el treball en equip i per la que és determinant l’autosuperació.

- Té una música peculiar i diferenciada que fins i tot té un punt de marxa militar, la seva posada en escena és espectacular i es fàcil estructurar una competició entre les diferents colles.

- El seu storytelling és perfecte, baixa d’una tradició que es renova fa una quarantena d’anys i les seves regles bàsiques són molt fàcils d’entendre.

(c) Castellers de Vilafranca - flickr

Amb tota l’emoció que dóna haver trobat el camí, l’alt funcionari i el polític van acompanyar a la porta l’especialista de màrqueting, ja que no els calia la seva col•laboració per continuar endavant. En aquell moment al polític de torn se li va desfermar la imaginació i va començar a llançar idees que l’alt funcionari anava anotant per tal de dur-les a terme:

- Podem aprofitar que a la fira universal de Xangai es celebra el dia de Barcelona per enviar una de les colles senyeres per a que faci una exhibició. Cal que pensem que Xina té 1.300 milions de persones i probablement els agradarà…

- I aquest novembre, si ens movem bé i fem l’adecuada promoció, els casteller poden ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

- També podem aprofitar que aquest any es fa el Concurs de Castells a la plaça de braus de Tarragona per fer una retransmissió per TV3 en 3 dimensions, com a la peli aquesta… Avatar ;-)

I amb aquest encàrrec es tanca la reunió… sense pensar que la que probablement sigui la millor retransmissió d’un Concurs de Castells que s’ha fet només ha pogut ser vista en alta definició a les principals zones metropolitanes de Catalunya (i això sense contemplar que només el 38% de les pantalles són HD) o que la penetració de les televisions amb 3D és actualment inferior al 5%. Simultàniament es va poder seguir en streaming per tv3.cat i ara està disponible a tv3alacarta.

Però, no hagués estat millor treballar per a preparar una difusió del concurs de castells per les principals cadenes del món? O aprofitar que una colla castellera ha viatjat a Xina, no fora intel·ligent aprofitar la tirada del concurs i treballar per aconseguir una retransmissió en directe (sigui per internet o per TV convencional)?, som conscients que un americà, posem d’Iowa, que vulgui seguir la retransmissió per tv3.cat, únicament ho pot fer en català?… un cop més, el polític de torn reunit al Palau de la Generalitat tenia raó en que els castells permeten explicar una part de la forma de ser dels catalans… think local, don’t act.

Tagged with:
 
Rss Feed Tweeter button Linkedin button
Better Tag Cloud