Està clar que tenim la crisi instal·lada fermament en les nostres empreses, en la nostra funció pública i, el que es pitjor, en la nostra manera de fer i en la nostra manera de pensar. Tot i això continuo pensant que no tot està perdut.
La solució per a que cadascun de nosaltres puguem sobreviure a les nostres empreses no està en els plans d’estímul de l’economia, ni en les mesures de reducció de dèficit… únicament perviurem sent responsables i prenent la iniciativa – sigui a nivell empresarial o a nivell personal. Pensant en com fer-ho em venen al cap una sèrie d’idees: hem de pensar en què ens diferenciem dels altres, en què som especialment bons, què ens diverteix i què se’ns dóna bé, on està el forat que ens permetrà créixer (nínxol en dirien els experts)… En definitiva hem de veure i trobar què és el que ens fa ser especials. Un cop vist això, traçar la ruta des del punt de partida fins al lloc on volem ser és senzill, el que és complicat és sobreviure durant la travessa i mantenir el rumb en el nostre objectiu sense defallir. Això no vol dir no ser flexibles i no adaptar-nos als canvis, vol dir tenir clar que l’èxit no es mesura únicament pel resultat obtingut, també és un paràmetre de mesura el camí fet per arribar-hi.
Explicaré una història que m’ha passat darrerament a tall d’exemple. Imagineu que voleu comprar un portàtil de gama alta i aquest ordinador és de darrera tecnologia i que esteu disposats a invertir una quantitat econòmica no menyspreable. Tal i com he fet en els darrers anys, i més essent un defensor de les compres on-line, primer faig el tràmit amb DELL sense la intervenció d’un operador. Cap problema. En quinze dies l’ordinador al despatx. El dia que es complia el termini, m’arriba un e-correu que s’ha anul·lat la comanda, que s’ha generat una altra i el termini d’entrega ara ja és de trenta dies. Truco per telèfon i un operador m’informa que agafen totes les comandes, et donen un temps aproximat d’entrega i que quan no el poden complir fan el que ja us he relatat. Òbviament davant d’aquesta presa de pèl vaig anular la comanda. Provo una compra on-line amb HP i em passa el mateix. Finalment, vaig anar a la botiga d’informàtica de la cantonada. Sí, sí, és real! Tinc una botiga BEEP a la cantonada, i només parlant amb la dependenta, em vaig sentir escoltat, em va preguntar, va assessorar-me, va consultar l’estoc al magatzem central, em va fer un somriure i en un parell de dies tenia l’ordinador al despatx i funcionant.
Realment penso que no tot està perdut.

