Hi ha moltes maneres de fer diagnosi i analitzar, pensar i decidir cap a on volem anar. La gent intentar endevinar que passarà demà consultant els astres, les cartes, les pedres, i fins i tot el marro del cafè. El futur, per sort, ningú l’encerta fins que ja és present.

Partint d’aquesta premissa, els qui ens agrada pensar que el nostre comportament, actituds i sobretot decisions, no són l’única variable que condiciona el futur; sí que ens prenem seriosament el què hem de fer perquè el futur s’assembli, almenys, el més possible a allò que considerem que és el millor per a tothom, i -permeteu-me l’altruisme- per a la humanitat o almenys per als que compartim els mateixos valors culturals i d’identitat.

Per això, avui, una variable com l’esport (en totes les seves vessants: de practicant, d’espectador, d’afeccionat o d’indiferent) dóna una visió molt real de quins són els “valors motors” de comportament d’una societat.

Tinc la sensació que els nostres polítics (molts d’ells encara són joves i no han tingut prou temps per tenir la vivència a fons del que representa això de l’esport i per tant, els queda molt lluny) encara no s’adonen del recorregut que aquest camp pot tenir per repensar una societat que necessita nous eixos integradors per créixer i pensar polítiques innovadores i transversals que generin menys conflictivitat social i més fair play convivencial. I si no pensen així, és perquè molts diuen que hem passat 4 anys de crispació perquè n’hi ha que no saben perdre, quan en canvi no he sentit encara que també cal saber guanyar. El fair play són les dues coses.

Tagged with:
 

gemma menguak

Enhorabona a la Selecció de Natació Sincronitzada pel seu èxit a l’Europeu d’Eindhoven! I a la Gemma Mengual en especial que, amb seus trenta un anys, manté un gran esperit de lluita. La Gemma és la referència d’una selecció que en mans de l’Anna Tarrés sap mantenir i millorar constantment un palmarès extraordinari en aquesta especialitat tant complexa de la natació. El meu soci, Xavier Fähndrich, em va dir un dia que parlàvem del paper de la participació ciutadana i de les polítiques públiques avui que “la nostra societat necessita herois i èxits perquè generen una emulació social molt necessària per a que el nostre país progressi”. Doncs bé, només cal veure l’eco en tots els mitjans de comunicació -tant escrits, com televisió i radio- que ha generat la fita aconseguida per aquestes esportistes. El meu dubte és si la societat aprendrà quelcom d’aquestes belles imatges. Mentre Mengual i les seves companyes es van desplaçar a Eindhoven acompanyades per escassos afeccionats, a l’estadi Bètic una multitud va presenciar l’espectacle d’un esport que ha de revisar la seva posada en escena. Cal que l’esport sigui un espectacle per a l’emulació d’altres valors que la ràbia i la manca de control dels instints més primaris de les persones. Potser els responsables polítics haurien de facilitar estadis adequats per promoure espectacles com la natació sincronitzada i canviar la societat en comptes de subvencionar més camps de futbol. El tipus d’esport que és seguit majoritàriament en una societat és un mirall que en torna una imatge molt clara dels seus trets. A mi també m’agrada el futbol, però em deixen més bon sabor les imatges de l’equip de natació sincronitzada. Darrere aquesta dicotomia hi ha dues formes molt diferents d’entendre l’esport…

Rss Feed Tweeter button Linkedin button
Better Tag Cloud