Enhorabona a la Selecció de Natació Sincronitzada pel seu èxit a l’Europeu d’Eindhoven! I a la en especial que, amb seus trenta un anys, manté un gran esperit de lluita. La Gemma és la referència d’una selecció que en mans de l’Anna Tarrés sap mantenir i millorar constantment un palmarès extraordinari en aquesta especialitat tant complexa de la natació. El meu soci, Xavier Fähndrich, em va dir un dia que parlàvem del paper de la participació ciutadana i de les polítiques públiques avui que “la nostra societat necessita herois i èxits perquè generen una social molt necessària per a que el nostre país progressi”. Doncs bé, només cal veure l’eco en tots els mitjans de comunicació -tant escrits, com televisió i radio- que ha generat la fita aconseguida per aquestes esportistes. El meu dubte és si la societat aprendrà quelcom d’aquestes belles imatges. Mentre Mengual i les seves companyes es van desplaçar a Eindhoven acompanyades per escassos afeccionats, a l’estadi Bètic una multitud va presenciar l’espectacle d’un esport que ha de revisar la seva posada en escena. Cal que l’esport sigui un espectacle per a l’emulació d’altres valors que la ràbia i la manca de control dels instints més primaris de les persones. Potser els responsables polítics haurien de facilitar estadis adequats per promoure espectacles com la natació sincronitzada i canviar la societat en comptes de subvencionar més camps de futbol. El tipus d’esport que és seguit majoritàriament en una societat és un mirall que en torna una imatge molt clara dels seus trets. A mi també m’agrada el futbol, però em deixen més bon sabor les imatges de l’equip de natació sincronitzada. Darrere aquesta dicotomia hi ha dues formes molt diferents d’entendre l’esport…