Pluripartidisme

parlament suïssa

Ja està! Ja em votat. Ja coneixem els resultats. I la imatge resultant és que tot plegat es tracta d’un joc entre dos. Espanya és més bipartidista que mai. Una anàlisi ràpida als resultats electorals del 9 de març confirma aquesta impressió, ja que PSOE i PP augmenten la seva representació al Congrés (més 5 escons cadascú) en detriment d’altres opcions politiques. Alguns analistes apunten que això és bo. Sostenen que el bipartidisme ens apropa a societats democràticament més avançades (Estats Units, Regne Unit, Alemanya…) i que dóna més estabilitat al sistema democràtic. Aquesta conclusió és interessada i superficial. Donar per bo aquest bipartidisme a Espanya és no entrar a fons en la qüestió, atès que en els països amb sistemes bipartidistes consolidats els partits tenen un funcionament molt diferent.

Avui i aquí, la pluralitat està amenaçada

A Estats Units, per exemple, el debat intern dins dels partits demòcrata i republicà entre les diferents sensibilitats polítiques és acceptat, és institucionalitzat, és públic i és molt intens. Això assegura una pluralitat democràtica que, si bé a l’hora de votar no té una traducció en diferents partits o sigles, sí que permet que les diferents faccions es manifestin i lluitin pel poder en les eleccions primàries. En canvi, el bipartidisme que sembla configurar-se a Espanya anul·la o anul·larà la pluralitat democràtica si no canvia la democràcia interna dels partits. En el PSOE i en el PP existeix una manca de debat intern entre els diferents corrents de pensament, i manquen estructures i processos amplis, oberts i transparents que permetin la participació de les diferents sensibilitats polítiques i de la societat. Avui i aquí, la pluralitat està amenaçada. Probablement, només es tracti d’un fenomen passatger, fruit de la forta bipolarització del debat polític en les darrers 8 anys de democràcia (la darrera legislatura de J.M. Aznar i la de J.L. Rodríguez Zapatero), molt radicalitzada i amb posicions dels dos partits rivals molt enrocades, immersos en una lluita sense quarter pel poder que ha erosionat tots els poders de l’Estat, deslegitimat les institucions democràtiques i, sobretot, destruït la convivència. El retorn a una certa normalitat democràtica potser permetrà un debat polític més serè i civilitzat i permetrà que els matisos tornin a ser possibles i escoltats.

Potser només sigui un fenomen passatger

No obstant, avui, i tal com estan les coses, el pluripartidisme sembla tocar fons. A Espanya amb la quasi desaparició d’IU (només un diputat). A Catalunya, potser encara no. Però a la vista dels resultats de les eleccions generals, i comparant-los amb els de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, està clar que si el debat polític es fa en clau espanyola, molts electors són arrossegats a primar el vot útil o tàctic per davant d’un vot més proper a la vertadera expressió del seu pensament, interessos o ideologia. Seria una llàstima perdre els matisos i el bon joc democràtic que permet un sistema pluripartidista. Seria una llàstima deixar de ser una societat plural i oberta. Les properes eleccions europees potser ens serviran de termòmetre per comprovar la salut del pacient… serviran per comprovar si el debat polític es civilitza, però tenint en compte el tipus de convocatòria, haurem d’esperar el 2010 per saber si tendim a un bipartidisme asfixiant o tornem a un pluripartidisme desangoixat.

Tagged with:
 

Zapatero guanayarà el debat

ZP i RJY

En un debat electoral, no perdre equival a guanyar per al candidat que aspira a renovar el seu mandat. No guanyar clarament per a l’aspirant significa perdre. Per tant, de partida, J.L. Rodríguez Zapatero (PSC), ha de procurar no cometre cap error greu i, probablement, guanyi el debat d’aquesta nit. Una cosa no gaire difícil de fer, si es té en compte que qui ha d’arriscar una mica més és Mariano Rajoy (PP). El candidat de la dreta necessitarà exposar-se més atacant més i millor el seu rival i intentant parar-li totes les trampes i cop d’efecte que pugui. En aquest cas cometre un error pot ser més fàcil. Un atac ben rebutjat per Zapatero o una trampa mal resolta per Rajoy significarà la derrota del candidat del PP. Més enllà de les estratègies i argumentacions durant el debat, s’ha de tenir en compte que l’enfrontament no acaba quan el moderador acomiada el programa de TV. Sinó que continua en la batalla per guanyar l’opinió pública. El vertader veredicte sobre qui ha guanyat i qui ha perdut, estarà en les portades dels diaris de l’endemà i d’un o dos dies després de la data de celebració del debat. I en aquest cas, qui ho té millor és Zapatero. L’avantatge de l’actual President del Govern espanyol està en que la suma dels votants d’esquerra a l’estat espanyol és superior a la dels votants del PP, i que davant la pregunta típica dels sondeigs sobre qui creu que ha guanyat el debat, els votants d’esquerra i centre-esquerra que no voten el PSOE, no diran mai que ha guanyat Rajoy… És un argument plausible, però també podria ser un missatge de la dreta ja ha començat a difondre per tal que si Rajoy no guanya amb claredat (un fet que si es produeix saltarà a la vista i no necessitarà cap sondeig posterior per provar-ho) no es desmoralitzi l’electorat conservador… El que fa pensar que el debat ja ha començat !!! I hores abans que es celebri formalment!!!

Tagged with:
 

Duran copia la campanya de Piqué?

imatge de la campanya del PP el 2006

La presentació d’una plataforma de suporta a la candidatura de Josep Antoni Duran i Lleida al Congés de Diputats i la difució d’un manifest amb el títol Manifest Sentit comu per a Catalunya i el discurs que hi dóna suport recorda -més que vagament- la campanya que Josep Piqué va presentar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (novembre de 2006) amb el lema “(Que guanyi el) Sentit Comú”.

Aquesta coincidència i alguns missatges de precampanya del propi Duran sobre immigració, família, etc. amb algunes coincidències amb les que el PP difonia quasi simultàniament, fa pensar que la campanya de de CiU dirigida des d’UDC tendeix a cercar l’electorat de centre-dreta a Catalunya. Si aquest fos el cas, seria un greu error. És molt difícil disputar l’electorat de centre-dreta al PP en unes eleccions generals. el comprotament històric d’aquest electorat ha estat votar en massa al PP a les eleccions generals i només a CiU a les eleccions catalenes o municipals, i només parcialment. En canvi, els èxits passats de CiU en els anys 80 i 90 van se conseqüència de la seva capacitat de mobilització de l’electorat de centre-esquerra moderat.

Tagged with:
 
Rss Feed Tweeter button Linkedin button
Better Tag Cloud