Després d’escoltar diferents presidents en la VII Diada de la Natació Catalana del passat dia 02/03/08, he arribat a la conclusió que l’associacionisme esportiu, ja no està de moda.
El que he sentit es podria resumir així: Ara el que s’escau és cuidar el Josep i la Maria, que són socis des de fa molt de temps i són els que paguen; i a més, els diners són importants. Hem de donar servei; hem de captar més usuaris i, a més, així farem més calés i tindrem a la gent més contenta. Els equips costen massa diners …
És obvi que la societat i els valors han canviat. És conegut que tothom vol sobreviure. Però, aquest model de Club ha suposat que en el nostre país desapareguin o acabin desapareixent molts clubs, associacions i unions. M’explicaré. El fet de canviar la visió del Club, com reflecteix el segon paràgraf d’aquest post, està significant desviar-nos dels objectius fundacionals del mateix i dels valors que van impulsar la seva fundació. Avui, resulta evident que els Clubs van cap allò que no han sabut o no han volgut gestionar: l’esport d’esperit olímpic.Si els valors que representava l’esport: l’amistat, el fair-play, la col·laboració, la coneixença, l’esforç, la solidaritat, la integració, la generositat, ja no “venen”, vol dir que realment la nostre societat ha canviat molt. Però, els que malauradament i sorprenentment també han canviat són els dirigents dels clubs, malgrat van ser formats i educats en aquests valors, i que s’han fet grans i s’han desenvolupat gràcies a aquests clubs, i a l’esport. Ha arribat l’hora que els que volen ajudar a l’esport i els seus valors més altruistes ajudin els Clubs i Federacions que encara hi creuen enfront els grans interessos, de les modes, i dels que només pensen en termes d’economia de mercat, que ara s’apropien de l’esport i demà potser ho faran de l’educació escolar i més endavant… del que calgui.No hi ha res que sigui fàcil, però els reptes i l’esforç està en l’essència de l’esportista i són allò que alimenten bona part del seu esperit i el fan progressar. Vull pensar que encara hi ha presidents esportistes que pensen en valors i llegat i no només presidents empresaris del que toqui. El què i els coms, s’han de tenir clars. Però no val comprar coms que ens canvien el què i, a més, a sobre ho presentem com a modern i / o inevitable.
la frase següent està molt currada: “els reptes i l’esforç està en l’essència de l’esportista i són allò que alimenten bona part del seu esperit i el fan progressar” bueno ens veiem demà a l’entreno
La societat canvia (sona a tòpic o a retòric?!). El club esportiu, paradigma de l’associacionisme i el voluntariat també canvia. Potser el concepte de “soci” (que participa en l’assemblea) estar perdent força davant l’”abonat” (consumidor de serveis). Què identifica més el club esportiu actual, els seus equips de competició o els “xorrets” de la piscina i el nombre de pistes d’esquaix (oh! perdoneu, ja les estan enderrocant perquè ara toca fer pistes de pàdel… perdoneu un altre cop tots aquells que gaudiu practicant d’aquests esports més enllà de modes passatgeres). Per cert, la piscina, de 20 x 10 i 1,20 de fondària tota ella perquè així no ens molestarà la canalla que fa natació o vol fer waterpolo o sincronitzada… de fet, com que no en son tants, tampoc es queixaran (i si no ho tenim, tampoc tindran la temptació de formar cap equip).
Hem d’ajudar a canviar les estructures de clubs i federacions però no a costa de perdre la visió i la missió… (no són entitats sense ànim de lucre i, en alguns casos declarades d’utilitat pública?). Hem de situar la perspectiva del soci (o si voleu client, abonat…) ben alineada amb la perspectiva financera. Si no és així només sobreviuran els esports-negoci “manipulats” pel màrqueting. Com poden conviure models com els “Ronaldinho’s” al costat de “Gemme’s Mengual”?
Esta clar, Marc, que hi han masses Clubs que han perdut la seva identitat o esperit fundacional, la manca de criteri en la gestió i el baix nivell intelectual que s’ha anat instaurant en la majoria d’aquests exemples, ha fet perdre la misió de vista respecte a objectius financers, i en d’altres l’especulació econòmica o la finalitat només econòmica no ha tingut escrupols en deixa de banda la misió de l’entitat.
Hem de pensar que cal recuperar o recordar aquests valors des dels que tenim responsabilitats professionals perquè les coses canviïn per a millor i si cal fent pedagogia, del que es un negoci i que no; i aixó no vol dir arruinar-se.