13 de maig del 1940. Winston Churchil fa el seu primer discurs com a Primer Ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya. El moment és greu. És la guerra contra Alemanya. Churchill no se n’amaga i el seu discurs és breu, directe i contundent. Tal i com és ell. D’aquí neix el famós tríptic, tantes vegades citat, de “sang, suor i llàgrimes”. Per cert, molt mal citat ja que es tracta d’un fals trípctic. A la cita original és blood, toil, tears and sweat i, per tant, cal afegir-hi toil (esforç)… una redundància (junt amb suor) que hom ha suprimit perquè la figura retòrica guanyi força.
Com parlar de seguretat ciutadana sense dir “seguretat ciutadana” – text
A la pel·licula , l’Honorable John Pappas (), Alcalde de Nova York, parla a l’enterrament d’un nen petit mort a conseqüència d’un tiroteig entre un policia municipal i un confident. Aprofita per parlar de seguretat ciutadana, però en cap moment fa servir paraules com “seguretat”, “policia”, “índex de criminalitat”… El seu llenguate i el seu to, tot el seu discurs, adopta la forma d’un sermó. No obstant, aquest discurs no és un elogi, no és un sermó… És un autèntic discurs polític al bell mig d’un enterrament!
Estem al final de la pel·lícula (dirigida pèr ) en els darrers 3 minuts del darrer partit de la darrera lliga de l’entrenador. L’equip dels Sharks s’ho juga tot: partit, lliga, evitar ser venut, evitar marxar a una altra ciutat… Vaja! El tot o res. L’entrenador () arenga el seus homes. L’objectiu és marcar, però sobretot aconseguir que l’equip jugui en equip i evitar que els egos i els malrotllos afloreixin en aquest moment… Ho aconseguirà?
Aquest vaixell és casa nostra … és Anglaterra – text
La pel·lícula recrea un episodi de les guerres napoleòniques. La fragata de Sa Majestat Surprise té ordre de seguir el buc de guerra francès Acheron, molt més gran i molt més ben armat. Després de dues topades, es troben de nou cara a cara. La Surprise del capitán, Jack Aubrey, conocido como el “Afortunado Jack” (), adopta l’estètica d’un vaixell balener. L’arenga abans de la batalla decisiva que fa als seus homes és un bon exemple de combinació d’elements pràctics (ordres) i valors.
Un 11 de setembre escocès – text
11 de setembre de 1297. William Wallace, un heroi escocès del segle XIII, aconsegueix una important victòria sobre el anglesos a la batalla d’. Wallace, conegut també amb el nom de , pronuncia una arenga a les tropes escoceses que, havent vist la cavalleria anglesa, s’acobardeix i fuig. Braveheart fa broma sobre les llegendes que expliquen sobre ell: “Y si estuviese aquí, acabaría con los ingleses echando fuego por los ojos. Y rayos por el culo”.
11 de setembre de 1973. L’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, donen un cop d’Estat a Xile per enderrocar el govern democràtic del President . Els avions bombardegen el Palacio de la Moneda, seu de la presidència de la República, on Allende i els seus col·laboradors s’han atrinxerat. Les poque ràdios no ocupades difonen el darrer discurs del president màrtir: “Tienen la fuerza. Podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza. La Historia es nuestra y la hacen los pueblos”.
va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
Som el 21 d’octubre de 1805, al migdia. L’Esquadra anglesa organitzada en dues columnes es llença contra la flota espanyola i francesa davant el cap de (Càdis). La nau capitana anglesa, amb a bord, hissa un seguit de banderes amb un missatge del vell Almirall. És una arenga i diu així: England expects that every man will do his duty. El discurs, breu i directe, devia respondre a un pla d’atac molt ben preparat. La flota aliada, sota el comandament de l’Almirall francès , i de va ser destrossada pels anglesos. Nelson hi perdé la vida i el que veiem a la fotografia podria ser el darrer discurs del genial mariner.
Be the First to Comment 
