Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version . You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Avui, 30 d’octubre, es compleixen 70 anys de l’emissió del programa radiofònic d’ “La guerra dels móns”. Mai, un discurs radiofònic no va assolir aquest impacte en la societat. Les paraules de Welles i dels seus col·laboradors, com qualsevol discurs, van ser sàviament estudiades i -sobretot- sàviament assajades, per aconseguir els seus objectius: no deixar indiferent ningú amb una retransmissió molt realista de la invasió de la Terra per part de naus marcianes… El jove Orson Welles es va convertir en la veu del món amb aquesta adaptació de la novel·la d’en i, més de mig segle després, encara és motiu d’estudi per part de les univeristats i d’admiració per part de la professió peridodística. A (New Jersey), la localitat on se suposa que tot va començar amb una pluja de meteorits, hi ha un monument commemoratiu… De què? Dedicat a la pluja de meteorits que no va haver? A la por que van passar ells i molts altres americans? Al geni? Una prova més que les paraules són les que tenen poder de canviar les coses, fins i tot quan els fets no s’esdevenen realment!
Discurs en temps de crisi (11 setembre 1983)
Fa 25 anys, el President de la Generalitat de Catalunya era el i també hi havia crisi. Era una crisi econòmica, com la d’ara, amb orígens i causes diferents, però amb efectes ben iguals. El discurs de Jordi Pujol sabia combinar perfectament i amb harmonia la superació de la crisi, el progrés econòmic i cultural i la construcció nacional de Catalunya. Una lectura interessant malgrat el pas del temps.
Un polític 2.0 discurs-text
El discurs del Ernest Benach, en la cerimònia de lliurament dels , mostra un compromís ferm per l’aprofitament de les TIC com a mitjà per superar el fossar entre polítics i ciutadania. En un to molt sincer i proper el discurs del President del Parlament planteja qüestions que no tenen una resposta fàcil, però que senyalen el camí a seguir en els propers anys perquè la política esdevingui una qüestió de tots i no d’uns quants.
va necessitar fer una pel·lícula per denunciar el feixisme. La va començar a pensar cap el 1938, la va estar rodant durant bona part de 1939. L’objectiu era prevenir el públic dels Estats Units d’Amèrica i del món sencer del perill d’una guerra. La realitat es va avançar a l’estrena de la pel·lícula i Alemanya va invadir Polònia l’1 de setembre de 1940. Chaplin va haver d’acabar ràpidament …Avui, encara és una obra mestra. I el discurs final encara és vigent.
Expresarme en catalán ha sido algo tan natural como que me crezcan las uñas – PowerPoint
Joan Manuel Serrat va ser investit el mes de març de 2006 en ”reconeixement de la cançó popular que des de fa molts anys forma part de la vida i dels sentiments de molta gent”. El discurs de Serrat és com les seves cançons, un compendi de grans valors i sentiments positius expressats amb el llenguatge senzill i planer de la gent. Podeu llegir-lo a pèl o sentint de fons algunes de les seves cançons…
La frase que dóna títol a aquesta entrada és de la tertúlia del programa ““, pronunciada per Manel Cuyàs i subratllada per en Francesc Marc Àlvaro. La sentència sorgí mentre es parlava del discurs del Molt Hble President de la generalitat de Catalunya, José Montilla, en el debat sobre l’orientació política general del Govern. A ningú se li ha escapat que el President no destaca per ser precisament un bon orador i que per mantenir la tensió i l’atenció del públic (present a l’hemicicle o atent a la TV) és imprescindible que l’oratòria i els recusos retòrics s’emprin a fons, i més si el discurs dura prop de dues hores. Com que en el cas de la intervenció del President és possible que a més d’un de nosaltres se’ns hagi escapat alguna part del contingut, aquí teniu l’enllaç amb la transcripció de les seves paraules. I per al mateix preu, el discurs de l’Artur Mas amb la forma sorprenentment molt treballada, sobretot la ironia…
Be the First to Comment 