Què no s’ha de fer (cap. 9) No utilitzar arguments d’autoritat d’autors amb qui no comparteixes res

Posted by xfahndrich on diumenge, 28 març 2010 under Discursos en castellano, Discursos en català, Que no s'ha de fer | Read the First Comment

 

Albert Rivera Discurs Commemoracio 30 anys Parlament de Catalunya 2010-text (català/catsellano)

L’argument d’autoritat és un recurs retòric que permet donar suport a una idea mitjançant una cita  que defensa que una cosa basant-se en l’autoritat o la legitimitat que té la persona o personatge citat entre el públic destinatari. Pot arribar a ser el què en retòrica diem una falàcia: un raonament lògicament incorrecte, però a la vegada psicològicament persuasiu.

En aquest darrer cas, funciona si la cita triada i el personatge citat són compatibles. És a dir, que l’argument d’autoritat soni “creïble” en boca de l’orador (no ha de ser contradictori amb les idees i valors que encarna) i a l’orella de l’auditori (que qui escolta no aixequi la cella per alguna contradicció entre qui parla i el que diu).

El seguiment 2.0 de la Sessió Commemorativa dels 30 anys del Restabliment del Parlament de Catalunya, Albert Rivera, president del Grup parlamentari de Ciutadans, va observar aquesta contradicció entre orador i argument d’autoritat.

Albert Rivera cita dues vegades el President Josep Tarradellas (“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” i “Los catalanes nos caracterizamos por hacer política efectiva y no de ciencia ficción”) i en fa una interpretació personal. Encara que ho vulgui salvar, Rivera no és un orador massa compatible amb aquest argument d’autoritat: ni ell ni el seu partit no són precisament portadors d’un  missatge compatible amb el personatge i les frases citades.

En el mateix sentit, és fa estrany que recolzi el seu discurs citant també el President del Parlament, Ernest Benach (ERC).

Al contrari, més endavant cita Francesc de Carreras, reconegut Catedràtic de Dret Constitucional, i fundador o inspirador del seu partit. En aquest cas, l’argument d’autoritat és compatible. Tant o més que citar dades del CEO.

Obama: fent història!

Posted by xfahndrich on dilluns, 22 març 2010 under Speeches in English | Be the First to Comment

Obama Discurs Reforma Sanitaria (2010) – text (english)

El President Barack H. Obama ha assolit la majoria necessària (219 vots) al Congrés dels Estats Units d’Amèrica per aprovar la major reforma sanitària des que es va aprovar la cobertura sanitària per als jubiltas ara fa uns 40 anys. El compromís personal del President per complir una de les seves promeses electorals més importants (i encara més quan el tancament de la presó de Guantánamo no ha estat possible a hores d’ara) converteix aquest breu discurs en una gran victòria personal i, a la vegada, nacional.

Els Debats Lincoln-Douglas

Posted by xfahndrich on diumenge, 14 març 2010 under Speeches in English | Be the First to Comment

El bloc de Xavier Peytibi recull un interessant post sobre els debats entre Abraham Lincoln i Stephen A. Douglas titolat “Cuando no había teleprompter”. És sorprenent comprovar com ha canviat el contingut i l’estil del discurs polític en un segle i mig!

Què no s’ha de fer (cap.8)- No fixar excessivament la mirada

Posted by xfahndrich on dilluns, 1 març 2010 under Discursos en català, Que no s'ha de fer | Be the First to Comment

 

Les manuals de comunicació no verbal i d’oratòria diuen que el manteniment ocular (el temps que fixem la mirada en les persones que ens escolten) és un factor clau del missatge en el discurs.

Les mirades prolongades sense parpellejar s’utilitzen quan es vol transmetre domini o amenaçar o intimidar l’auditori o l’interlocutor. És una manifestació de superioritat, de manca de respecte o d’una actitud desafiant.

Al contrari, un contacte visual curt acostuma  a ser interpretat com una prova de manca d’atenció, de manca de sinceritat, d’inseguretat o de timidesa.

En el seu minidiscurs de presentació de la seva nova pàgina web, Joan Laporta mira fixament la càmera. Potser massa i tot. El parpelleig és forçat… Fixeu-vos en la mirada. Us parla a vosaltres. Què us transmet?

Què no s’ha de fer (cap.7) Si portes xuleta, que no es noti!

Posted by xfahndrich on under Que no s'ha de fer, Speeches in English | Be the First to Comment

 

L’excandidata de 2009 a la Vicepresidència dels Estats-Units d’Amèrica, Sarah Palin, va ser enxampada llegint notes escrites a la mà durant el torn de preguntes posterior al dicurs pronunciat al Tea Party Convention. És obvi que a vegades necessitem unes notes per no perdre el fil del nostre discurs. El mateix President Pujol recorria (potser encara ho fa?) a unes ràpides notes escrites en petits trossos de paper agafats amb clips… Però, la diferència, és que malgrat portar notes escrites, el  llenguatge no verbal del President no delatava la seva presència. Si es porta xuleta (igual que enels examens de l’escola) cal que no es vegi ni s’intueixi. En el cas de Sarah Palin, més coneguda per les seves pífies que pels seus encerts, és més important. Si l’opinió pública considera que ets insegura, no alimentis més la bèstia. I si, a sobre, cobres 100.000 dòlars pel discurs: pren-te la molèxtia d’aprendre de memòria 4 punts bàsics del teu discurs: “Energia”, “Impostos”, “Animar els ciutadans dels EUA” i “Retallada d’impostos”. I encara més! Si t’enxampin, que no t’agafin amb equivocacions o rectificacions a la xuleta (retallada d’impostos apareix ratllat) que encara fas més pena!

Un petit error com aquest es pot convertir en un de gran, tal i com es pot comprovar en aquest vídeo: