Veneçuela: del liberalisme de Bolívar al socialisme bolivarià

Posted by xfahndrich on dimecres, 21 abril 2010 under Discursos en castellano | Be the First to Comment

 

200 anys d ela independència de Veneçuela

Simon Bolivar Discurso de Angostura (1819) – texto – castellano

Aquesta setmana Veneçuela celebra els 200 anys de la seva independència d’Espanya. Veneçuela va ser un dels primers països en independitzar-se de la Corona espanyola i el seu principal líder i artífex va ser Simón Bolívar, un descendent de bascos arribats a Caracas al segle XVI, fill de la burgesia aristocràtica criolla i amant de les idees liberals del XVIII.

Per commemorar l’accés a la llibertat del poble veneçolà, publiquem el Discurs d’Angostura de Simón Bolívar del 15 de febrer de 1819, en el qual “El Libertador” fa una crida als representants del poble per celebrar eleccions i crear un Congrés Constituent. El discurs és una mostra de l’aplicació de les idees de la Il·lustració francesa i dels pensadors nordamericans a la realitat hispanoamericana. Són els temps de la instauració i posada en pràctica de conceptes com la sobirania nacional, el sufragi universal, la separació de poders…

Durant aquest la segona meitat del segle XX, Veneçuela ha estat un dels països sudamericans amb una democràcia més sòlida. Una democràcia criticada per ser molt elitista i en certa manera segrestada per un bipartidisme molt vinculat al patriciat del país, però democràcia la cap i a la fi. Des de fa uns anys, Veneçuela ha fet un gir copernicà. L’ascens d’Hugo Chávez a la Presidència des del 1999 ha suposat una deriva cap a un règim de caire socialista, passant per una revolució bolivariana.

Llegint aquest discurs de Simón Bolívar, hom es pregunta ¿què té de bolivariana la revolució de Chávez?

On és la nostra Cidinha Campos per denunciar “os que mamam”?

Posted by xfahndrich on dilluns, 19 abril 2010 under Uncategorized | Read the First Comment

Cidinha Campos Os que mamam Parlament de Brasil 2010 – text (portuguès)

La desafecció política està minant el nostre sistema de partits. Els darrers casos de corrupció (Millet, Gürtel, Pretòria, Jaume Matas) han agreujat encara més la mala imatge dels polítics en actiu i, de retruc, el mateix concepte i pràctica de la política.

L’opinió pública està reclamant un canvi d’actitud i de maneres dels seus representants a les institucions democràtiques de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, però encara no ha trobat una resposta contundent per part de ningú.

Al Brasil  -si es permet la comparació- la corrupció també està present en la societat i en la política. Però allà, tenen a més a més una diputada que no té pèls a la llengua i que denuncia en seu parlamentària la corrupció d’un diputat, en concret, i la de la classe política, en general.

El  discurs de la diputada Cidinha Campos, pronunciat el 24 de març de 2010, mereix ser escoltat: tant per la forma (un to sincer i emocionat) com pel contingut (simple, planer, directe).

El vídeo d’aquest discurs circula per intenet i ja es mundialment conegut per “Os que mamam”. Qui l’escolta no es queda indiferent. I vist des d’aquí, fa que ens preguntem on és la nostra Cidinha Campos?