Escriure discursos per a altres no és feina fàcil… i compagina-los i tabular-los, perquè la lectura sigui clara i entenedora, tampoc ho és.
Escolteu el que li ha passat a la Leire Pajín, la nova Secretaria d’Organització del PSOE (us deixem el text per seguir-ho): Audio
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version . You also need to have JavaScript enabled in your browser.
“En este presupuesto
no abandonaremos a su suerte a ningún trabajador,
a ningún pensionista,
a ningún estudiante,
y a ningún desempleado.
Porque los socialistas
queremos reiterar una vez más
que con este presupuesto
no vamos a follar a los ciudadanos”
Porta molta feina improvisar. És per això que és millor no fer-ho si no és que es domina perfectament el tema objecte de la pregunta. I si alguna vegada us veieu obligats a improvisar i no sabeu com sortir-ne, fixeu-vos en el vídeo.
McCain, discurs de derrota – english
El discurs d’acceptació de la derrota del candidat republicà, John Mc Cain, recupera el to i el contingut del vertader Mc Cain. La fi de la campanya ja no obliga el veterà polític a mantenir el discurs dretà que ha complagut a l’ala més conservadora de l’electorat americà. La Governadora Sarah Palin no ha sabut protagonitzar-lo, ni capitalitzar-lo, de forma que el liberal Mc Cain pogués captar els vots de centre amb un discurs menys teològic-conservador. Ha estat una campanya dividida, a la defensiva i a remolc dels demòcrates. S’han dit moltes bestieses i moltes barbaritats, però a la fi el seny i el sentit de país s’imposen en moments com aquest.
Un discurs de derrota és també el moment d’insinuar la continuació, el futur proper. En aquest cas, Mc Cain sembla dir adéu (“ser candidat ja ha estat un gran honor”) i podria ser la plataforma de llençament de la Sarah Palin (la governadora d’Alaska no ha amagat les seves ambicions de ser Presidenta algun dia).
Alguns han qualificat el discurs de Barack Obama de “messiànic”. Potser exageren. Obama ha recuperat el discurs polític pur o tradicional. El que combina valors (compartits), projecte (integrador) i compromís (personal i col·lectiu) i ha defugit el discurs del pragmatisme, del silogisme fàcil i dels tangibles (gastarem tants diners, farem coses). El discurs de valors acostuma a tornar en temps de crisi, quan el desconcert general que afecta a la ciutadania busca refugi en un lideratge i un projecte forts. No obstant, no hauria de ser així només en temps difícils, sinó que en els temps de bonança, també caldrien discursos integradors i amb projecció per tal que les nacions aprofitin millor les seves oportunitats.
va necessitar fer una pel·lícula per denunciar el feixisme. La va començar a pensar cap el 1938, la va estar rodant durant bona part de 1939. L’objectiu era prevenir el públic dels Estats Units d’Amèrica i del món sencer del perill d’una guerra. La realitat es va avançar a l’estrena de la pel·lícula i Alemanya va invadir Polònia l’1 de setembre de 1940. Chaplin va haver d’acabar ràpidament …Avui, encara és una obra mestra. I el discurs final encara és vigent.
Expresarme en catalán ha sido algo tan natural como que me crezcan las uñas – PowerPoint
Joan Manuel Serrat va ser investit el mes de març de 2006 en ”reconeixement de la cançó popular que des de fa molts anys forma part de la vida i dels sentiments de molta gent”. El discurs de Serrat és com les seves cançons, un compendi de grans valors i sentiments positius expressats amb el llenguatge senzill i planer de la gent. Podeu llegir-lo a pèl o sentint de fons algunes de les seves cançons…
Un 11 de setembre escocès – text
11 de setembre de 1297. William Wallace, un heroi escocès del segle XIII, aconsegueix una important victòria sobre el anglesos a la batalla d’. Wallace, conegut també amb el nom de , pronuncia una arenga a les tropes escoceses que, havent vist la cavalleria anglesa, s’acobardeix i fuig. Braveheart fa broma sobre les llegendes que expliquen sobre ell: “Y si estuviese aquí, acabaría con los ingleses echando fuego por los ojos. Y rayos por el culo”.
11 de setembre de 1973. L’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, donen un cop d’Estat a Xile per enderrocar el govern democràtic del President . Els avions bombardegen el Palacio de la Moneda, seu de la presidència de la República, on Allende i els seus col·laboradors s’han atrinxerat. Les poque ràdios no ocupades difonen el darrer discurs del president màrtir: “Tienen la fuerza. Podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen ni con la fuerza. La Historia es nuestra y la hacen los pueblos”.
Be the First to Comment 
