Josep Lluís Nuñez fa Executive Speech Coach de Sandro Rosell

Posted by xfahndrich on dilluns, 17 gener 2011 under Discursos en català, Que no s'ha de fer | Be the First to Comment

 

Jo no em canso de veure aquest gag. La feina de coach d’oratòria és efectivament molt necessària per a tothom que ha de convèncer i unir persones per treballar per un objectiu comú. El que no és tan comú són alumnes tan aplicats i que assimilin en 3 minuts tants canvis en la seva forma de parlar com demostra Sandro Rosell. Amb alumnes com ell, la vida pública catalana estaria poblada de grans oradors i la professió d’ “Executive speech coach” hauria de buscar una ràpida reconversió!

Glòria a Crackòvia i a la gent de Minoria Absoluta. Quin fart de riure!

Beers, Politics amb Speeches

Posted by xfahndrich on divendres, 7 gener 2011 under Discours en Français, Discursos en castellano, Discursos en català, Speeches in English | Be the First to Comment

 

Saludem una molt bona iniciativa per apropar l’oratòria política als especialistes i profans de la cosa pública.

Xavier Peytibi  y Juan Víctor Izquierdo han creat “La historia a través de los discursos de sus líderes”, un recull cronològic dels millors discursos de la política en els darrers 300 anys:

http://beersandpolitics.com/discursos/

Benvinguts!

Discurs de presa de possessió d’Artur Mas

Posted by xfahndrich on dilluns, 27 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Artur Mas_ Discurs presa de possessio_2010

Aquí teniu la transcipció íntegra del discurs de presa de possessió del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.

Artur Mas: frases destacades

Posted by xfahndrich on dilluns, 20 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Imatge TV3

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Un discurs d’investidura és un moment de gran solemnitat política que permet que el candidat a President exposi els grans eixos de govern, però també les bases ideològiques i de valors que els sustenten. Aquest tipus de discursos solen ser després les fonts per anar a pouar cites històriques que permetin definir el paradigma històric del moment, tal com “La República no hace felices a los ciudadanos, los hace simplemente, ciudadanos” d’Azaña, l’any 1932, o “No pensis que pot fer el teu país per a tu…” de J,F. Kennedy, l’any 1960.

El discurs d’investidura d’Artur Mas presenta algunes frases que amb el temps podrien ser cites a tenir en compte. El temps dirà. De moment, les recollim aquí per a qui no vulgui llegir les 39 planes de discurs:

“Compareixo davant de vostès, (…) amb la humilitat de saber-me no pas salvador, sinó simple servidor d’un país i d’una pàtria”.

“Tenim un país amb grans actius, en el que hi podem confiar plenament”.

“El canvi que aquest país reclama és també un canvi d’actituds, de maneres de fer i de valors”.

 “Mai em vaig sentir un fracassat amb la derrota; però que tampoc ara em sento un guanyador amb la victòria”.

“Aquelles persones, (…) que la vida els ha portat a tenir més talent o més capacitat, no només tenen el dret sinó també el deure de retornar a la societat una part del que n’han rebut”.

“No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya”.

“Nosaltres volem ser un Govern de paraules, de fets i de paraula”.

“El que resulta decisiu no és l’èxit del Govern, sinó l’èxit del conjunt de la societat catalana”.

“El catalanisme com a idea és, per sobre de tot, una conquesta obstinada del futur”.

“El catalanisme ha estat el principal factor de modernitat de la Catalunya contemporània”.

“Els líders només són aquells que interpreten el sentit de cada moment històric, els que troben el camí escoltant amb atenció el batec de la societat”.

“La força de la unitat és el nostre principal actiu davant d’una demanda que sabem justa i necessària”.

“El dret a decidir dels catalans enfonsa les seves arrels en les conviccions i em les creences més genuïnament democràtiques”.

“Espanya també ha d’entendre que Catalunya i el poble català no defalliran, com no ho han fet al llarg de la història, en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats”.

“[Cal] (…) projectar-nos al món no com una regió perifèrica d’Espanya sinó com una Nació central del sud d’Europa”.

“Des del punt de vista cultural, podem i hem d’actuar com un país independent”.

“La fórmula de bon govern que volem per a l’administració catalana es defineix amb més lideratge i menys burocràcia. Més austeritat i menys despesa inútil o supèrflua. Més llibertat i menys dirigisme. Més protecció i menys control”.

 

 

Artur Mas a examen

Posted by xfahndrich on under Discursos en català | Read the First Comment

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Artur Mas, líder de CiU, ha pronunciat el seu discurs d’investidura. Aquest tipus de discursos acostumen a tnier un primer objectiu: assolir els suports necessaris per obtenir la investidura en la primera votació; segon: presentar un programa de govern al PArlament, però sobretot, a la ciutadania; i tercer: establir les línies vermelles de l’acció de govern en els propers 4  anys.

Aquestes línies vermelles són les condicions que el futur President accepta que siguin utilitzades per jutjar el compliment o no dels seus compromisos i, conseqüentment, l’èxit o no de la seva gestió. Tots recordem que quatre de les línies vermelles marcades per Obama en el seu “Inauguration Adress” van ser el tancament de Guantànamo, la reforma de la seguretat social, posar en cintura el món financer i augmentar la despesa pública per generar ocupació i fer créixer la malmensa economia dels EEUU… I és a partir del seu èxit o fracàs en aquest ítems que és i serà jutjat per l’opinió pública i per l’electorat.

Les línies vermelles que l’Artur Mas s’ha autoimposat són:

1. Economia. “No podrem dir com a país que hem sortit de la crisi econòmica fins que no reduïm, com a mínim a la meitat la xifra d’atur actual”.

2. Educació. “No podrem parlar d’una educació de qualitat fins que no reduïm notablement les actuals xifres de fracàs escolar, com a mínim també fins a la meitat”.

3. Administració. “(…) organització territorial pròpia, procurant superar l’actual divisió provincial del S. XIX, consensuada amb el territori, i que no suposi un augment de costos i de nivells administratius per als ciutadans”.

4. Política. Llei electoral de Catalunya.

 5. País. “(…) proposarem com a gran repte per als propers anys en el camí de la transició catalana que iniciem, basada en el dret a decidir, la definició d’un model propi de finançament per a Catalunya: el Pacte Fiscal”.

Obama, de moment, no ha pogut tancar Guantànamo, no ha pogut aprovar la reforma del sistema de protecció sanitària amb l’abast que desitjava, no ha pogut posar ferm Wall Street…  en dos anys, els seus índexs de popularitat i de suport s’han situat per sota del 50 %.

Artur Mas, haurà de tenir més cura de les línies vermelles marcades en el seu discurs d’investidura i tenir més bon vent que el president Obama si vol tenir èxit i obtar a un segon mandat. Atur, Fracàs escolar, Llei electoral, Vegueries i Pacte Fiscal són les prguntes de l’examen que ell mateix s’ha posat!

 

La catifa groga d’Obama, un Stump Speech i una campanya neta

Posted by xfahndrich on dilluns, 13 setembre 2010 under Discursos en català, Que no s'ha de fer, Speeches in English | Be the First to Comment

Aquest post recull tres aproximacions a tres aspectes clau del discurs polític que he escrit o m’he trobat aquest dies:

1. La importància del context de comunicació (un article a El Singular Digital com a més a més de les paraules i del llenguatge no verbal, el lloc on es fa un dicurs, tam,bé comunica coses a l’auditori).

2. La importància de la prepació del discurs (ho explica molt l’exemple del què no s’ha de fer que inclou el blog de masconsulting).

3. La dificultat de delimitar on comença i on acaba una campanya neta (o un discurs polític net o brut, també en un article publicat a El Singular Digital ).

Parlant de discurs polític a Els Matins de TV3

Posted by admin on dilluns, 23 agost 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Vaig tenir l’ocasió de parlar de discurs polític a TV3. No sé si era el fet d’anar per primer cop a la TV, els ulls de l’Ariadna Oltra o que era primera hora del matí, però estava nerviós. Qui em coneix bé ho va notar, però també diuen que al final de tot plegat vaig quedar força bé.

Per al meu gust l’entrevista va quedar una mica ambigua ja que les preguntes anaven passant d’una a una altra accepció del terme “discurs”. Potser hauria calgut distingir, clarament i des del principi, entre “speech” i “discurse”, tal i com fan els angloparants.

Però, jutgeu vosaltres mateixos… !

http://mintsmind.com/blog/xavier-fahndrich-a-els-matins-de-tv3/

Què no s’ha de fer (cap. 9) No utilitzar arguments d’autoritat d’autors amb qui no comparteixes res

Posted by xfahndrich on diumenge, 28 març 2010 under Discursos en castellano, Discursos en català, Que no s'ha de fer | Read the First Comment

 

Albert Rivera Discurs Commemoracio 30 anys Parlament de Catalunya 2010-text (català/catsellano)

L’argument d’autoritat és un recurs retòric que permet donar suport a una idea mitjançant una cita  que defensa que una cosa basant-se en l’autoritat o la legitimitat que té la persona o personatge citat entre el públic destinatari. Pot arribar a ser el què en retòrica diem una falàcia: un raonament lògicament incorrecte, però a la vegada psicològicament persuasiu.

En aquest darrer cas, funciona si la cita triada i el personatge citat són compatibles. És a dir, que l’argument d’autoritat soni “creïble” en boca de l’orador (no ha de ser contradictori amb les idees i valors que encarna) i a l’orella de l’auditori (que qui escolta no aixequi la cella per alguna contradicció entre qui parla i el que diu).

El seguiment 2.0 de la Sessió Commemorativa dels 30 anys del Restabliment del Parlament de Catalunya, Albert Rivera, president del Grup parlamentari de Ciutadans, va observar aquesta contradicció entre orador i argument d’autoritat.

Albert Rivera cita dues vegades el President Josep Tarradellas (“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” i “Los catalanes nos caracterizamos por hacer política efectiva y no de ciencia ficción”) i en fa una interpretació personal. Encara que ho vulgui salvar, Rivera no és un orador massa compatible amb aquest argument d’autoritat: ni ell ni el seu partit no són precisament portadors d’un  missatge compatible amb el personatge i les frases citades.

En el mateix sentit, és fa estrany que recolzi el seu discurs citant també el President del Parlament, Ernest Benach (ERC).

Al contrari, més endavant cita Francesc de Carreras, reconegut Catedràtic de Dret Constitucional, i fundador o inspirador del seu partit. En aquest cas, l’argument d’autoritat és compatible. Tant o més que citar dades del CEO.

Què no s’ha de fer (cap.8)- No fixar excessivament la mirada

Posted by xfahndrich on dilluns, 1 març 2010 under Discursos en català, Que no s'ha de fer | Be the First to Comment

 

Les manuals de comunicació no verbal i d’oratòria diuen que el manteniment ocular (el temps que fixem la mirada en les persones que ens escolten) és un factor clau del missatge en el discurs.

Les mirades prolongades sense parpellejar s’utilitzen quan es vol transmetre domini o amenaçar o intimidar l’auditori o l’interlocutor. És una manifestació de superioritat, de manca de respecte o d’una actitud desafiant.

Al contrari, un contacte visual curt acostuma  a ser interpretat com una prova de manca d’atenció, de manca de sinceritat, d’inseguretat o de timidesa.

En el seu minidiscurs de presentació de la seva nova pàgina web, Joan Laporta mira fixament la càmera. Potser massa i tot. El parpelleig és forçat… Fixeu-vos en la mirada. Us parla a vosaltres. Què us transmet?

Torna el discurs de nivell a la política

Posted by xfahndrich on divendres, 6 febrer 2009 under Discursos en català, Speeches in English | Be the First to Comment

Melcior Comes comenta en el seu article d’El Singular Digital d’avui que Obama torna a posar el discurs en el lloc que li pertoca dins de la política. No ho diu ben bé així, però és ben cert que mai com ara hem s’havia parlat de la importància del discurs, de la seva cuina i dels seus cuiners. D’una banda, és evident que ha estat la paraula i el missatge que transmetia el que ha fet guanyar les primàries i les eleccions a Barack Obama: ha fascinat tothom. D’altra banda, és interessant veure com el paper dels assessors de comunicació, especialment dels escriptors de discursos, ara és vist com un element positiu.

No sempre ha estat així. Avui, a casa nostra, encara hi ha qui pensa que els polítics han d’escriure els seus propis discursos. Ja fa temps que no és així (la majoria no escriu i improvisen, el que també significa que s’aturen poc a pensar el que diuen).

En principi, les idees i els conceptes són responsabilitat del polític i la forma és de qui escriu el discurs. Però, fins i tot això ja comença a ser diferent: el polític és cada cop la cara visible d’un projecte i d’un missatge més coral, i el que hi posa personalment el candidat o polític és la seva constel·lació de valors i principis.

Melcior Comes recomana la compra del suplement de La Vanguardia titulat Palabra de Obama: discursos para la historia (6 euros, 114 pàgines). Nosaltres també ens hi sumem.