El President electe, , ja és President dels Estats Units d’Amèrica. El seu discurs ha confirmat el que s’esperava d’ell i conté les referències i valors que ja se li coneixien. Es reconeix un rastre deJ.F. Kennedy quan destaca la responsabilitat dels EEUU amb el Món i fa una crida a contribuir individualment al implicar-se amb el país, es reconeix a Franklin D. Roosevelt quan descriu i assumeix com a propis els reptes que els EEUU hauran d’afrontar, es reconeix Martin L. King en l’apel·lació a la responsabilitat individual i col·lectiva per a generar canvis… Però, malgrat tot és un discurs i un estil propi, marcat per la color de la pell, la multiculturalitat familiar i personal, la curta trajectòria en la política, la imatge d’honestedat, etc. i pels temes propis del nostre temps que ha d’abordar: la seguretat, l’energia, la sostenibilitat, la guerra…
El perpinyanès Lluís Colet ha batut el del discurs més llarg del món. Ho ha fet després de parlar sense interrupcions durant 124 hores seguides, des del dilluns 12 de gener a les 10 del matí fins dissabte 17 a les 2 de la tarda, a la sala del restaurant de l’Estació de Perpinyà.
Colet, que no ha dormit ni descansat en cap moment d’aquestes 124 hores, ha vist com aproximadament mig centenar de persones celebraven la consecució del rècord, que fins ara el tenia l’indi , amb 120 hores. El perpinyanès va llegir poesies i textos d’història llengua i cultura catalanes, d’història universal, de dites catalanes, i fins i tot dels Dragons Catalans de rugbi, de la USAP, les seleccions catalanes, el TGV i el Barça, entre molts altres temes.
Colet, que té 62 anys, va acabar -com és normal- afònic i molt cansat. Aquest defensor de la llengua i la cultura a la Catalunya Nord, ja havia aconseguit el rècord anteriorment, amb discursos de 24 i 48 hores a l’entorn de Dalí. Aquest cop ha aconseguit “Parlar des del comte Guifrè fins al TGV” tal i com va avançar a .
Joan Tardà ha estat protagonista de la setmana passada per les seves paraules contra la Constitució, el Tribunal Constitucional i la Monarquia espanyola pronunciades en un míting de les JERC. Fer discursos en clau exclusivament catalana pot portar aquestes coses: que el que serveix a Catalunya creï polèmica a Espanya. Sovint, quan pronunciem una arenga no pensem en el fet que no ens estem només adreçant als presents, sinó que els mitjans de comunicació i les xarxes 2.0 portaran el nostre missatge més enllà de la sala i de la plaça on estem pronunciant el nostre discurs… Potser és el que li va passar al diputat d’ERC va ser aquest això… O potser en aquest cas precisament no?
Discurs en temps de crisi (11 setembre 1983)
Fa 25 anys, el President de la Generalitat de Catalunya era el i també hi havia crisi. Era una crisi econòmica, com la d’ara, amb orígens i causes diferents, però amb efectes ben iguals. El discurs de Jordi Pujol sabia combinar perfectament i amb harmonia la superació de la crisi, el progrés econòmic i cultural i la construcció nacional de Catalunya. Una lectura interessant malgrat el pas del temps.
Un polític 2.0 discurs-text
El discurs del Ernest Benach, en la cerimònia de lliurament dels , mostra un compromís ferm per l’aprofitament de les TIC com a mitjà per superar el fossar entre polítics i ciutadania. En un to molt sincer i proper el discurs del President del Parlament planteja qüestions que no tenen una resposta fàcil, però que senyalen el camí a seguir en els propers anys perquè la política esdevingui una qüestió de tots i no d’uns quants.
va necessitar fer una pel·lícula per denunciar el feixisme. La va començar a pensar cap el 1938, la va estar rodant durant bona part de 1939. L’objectiu era prevenir el públic dels Estats Units d’Amèrica i del món sencer del perill d’una guerra. La realitat es va avançar a l’estrena de la pel·lícula i Alemanya va invadir Polònia l’1 de setembre de 1940. Chaplin va haver d’acabar ràpidament …Avui, encara és una obra mestra. I el discurs final encara és vigent.
La frase que dóna títol a aquesta entrada és de la tertúlia del programa ““, pronunciada per Manel Cuyàs i subratllada per en Francesc Marc Àlvaro. La sentència sorgí mentre es parlava del discurs del Molt Hble President de la generalitat de Catalunya, José Montilla, en el debat sobre l’orientació política general del Govern. A ningú se li ha escapat que el President no destaca per ser precisament un bon orador i que per mantenir la tensió i l’atenció del públic (present a l’hemicicle o atent a la TV) és imprescindible que l’oratòria i els recusos retòrics s’emprin a fons, i més si el discurs dura prop de dues hores. Com que en el cas de la intervenció del President és possible que a més d’un de nosaltres se’ns hagi escapat alguna part del contingut, aquí teniu l’enllaç amb la transcripció de les seves paraules. I per al mateix preu, el discurs de l’Artur Mas amb la forma sorprenentment molt treballada, sobretot la ironia…
Read the First Comment 
