L’Albert Medran escriu un divertit article al seu blog sobre l’avantatge o desavantatge de tenir un accent particular quan es fa discurs polític.

El post recull les darreres polèmiques i curiosistats sobre els accents particulars d’alguns politics arran de les crítiques per part del PP sobre l’accent andalús de la possible cadidata del PSOE-PSM a la Presidència dela C.A. de Madrid, Trinidad Jiménez.

El podeu llegir aquí: http://albertmedran.com/bloc_cast/2010/08/23/poner-el-acento-en-el-acento/

Envia-ho a...

Hide Sites

Per al meu gust l’entrevista va quedar una mica ambigua ja que les preguntes anaven passant d’una a una altra accepció del terme “discurs”. Potser hauria calgut distingir, clarament i des del principi, entre “speech” i “discurse”, tal i com fan els angloparants.

Però, jutgeu vosaltres mateixos… !

http://mintsmind.com/blog/xavier-fahndrich-a-els-matins-de-tv3/

Envia-ho a...

Hide Sites

MISSION ACCOMPLISHED_George W Bush_2003_text

El pronuciament*del President del Govern espanol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre la sentència del Tribunal Constitucional que Retalla l’Estatut de 2006, recullen dues frases molt contundents:

1. La sentència del Tribunal Constitucinal posa “fi al procés de descentralització”.

2. “Objectiu assolit”.

Aquesta anàlisi de la realitat i aquesta rotunditat recoden el discurs del President dels Estats Units d’Amèrica, George W. Bush, quan proclamà la fi de la guerra d’Iraq a bors del portaavions USS Abraham Lincoln, l’any 2003. El seu discurs, davant una pancarta que deia “Mission accomplished“ no va marcar la fi de la guerra, tal i com ell pretenia comunicar i com la història recent ha demostrat…

L’anunci d’assoliment del sostre d’autogovern fet per Zapatero podria patir el mateix judici de la història? Probablement assistim a una altra frase solemne que el temps s’encarregarà de girar en contra de qui la pronunciat!

* A l’hora d’elaborar aquest post ha estat impossible trobar un vídeo del President Zapatero pronucniant la frase 1. Les verions disponibles de TV3 i de TVE1 ometen aquesta afirmació i coincideixen en destacar altres aspectes del discurs: la predisposció del Govern espanyol a parlar amb Montilla, a estudir la reforma de la llei judicial per adaptar-la als preceptes de l’Estatut que el TC vol anular i, sobretot, el fet que ara aCatalunya tothm defensa l’Estatut.

Envia-ho a...

Hide Sites

CAMPALANS PAPERS 159 LA EXPERIENCIA Y LA ESPERANZA Michele Falci

Aquest 28 de juny, a l’àtic de l’Institut d’Estudis Nordamericans, es va presentar un interessant treball d’anàlisi del discurs polític realitzat per Michele Falci, Màster en Màrqueting Polític per l’ICPS-UAB, publicat per la Fundació Rafael Campalans dins de la Col·lecció Papers de la Fundació. El text ha estat dirigit per mi com a tutor del Michele, ja que originalment es tracta de la memòria de màster de l’autor.

El treball reuneix els 4 elements d’èxit que actualment es necessiten per comunicar bé i, a la vegada, aportar noves coses a l’anàlisi polític i, concretament a l’anàlisi del discurs polític: claredat, brevetat, exhaustivitat i rigor.

Una lectura molt recomanable! (la teniu en el link sota la imatge)

Envia-ho a...

Hide Sites

Discours du 23 juin 2006_Charles Juillard

El 23 de juny de 1974 se celebrà un referèndum d’autodeterminació en el Jura, nació assentada en el territori de l’antic Bisbat de Basilea (que va ser un estat sobrià des de l’Edat Mitjana fins que el 1815 va ser annexionat al Cantó de Berna). El resultat de les votacions sorprèn a  tothom, el SÍ guanya i s’obre el procés perquè el Jura esdevingui una República i Cantó independent de Berna, i entri a formar part com a estat membre de la Confederació Helvètica (fet que es confirmà el 1979).

El 23 de juny, doncs, ha esdevingut la Diada Nacional del Jura. El dia és festiu, no laborable, i es fan actes i discursos en tots el municipis del petit país. La majoria dels discurs en aquests 36 anys reflecteixen el mateix: que el 23 de juny de 1974 es va guanyar una batalla, però no el combat. Només la meitat del Jura va esdevenir lliure, l’altra meitat segueix pertanyent a altres estats… 

Com a mostra de la vigència de la lluita per l’autodeterminació i dels discursos que es fan cada any, adjuntem (a dalt) el discours del President del Parlament de la República i Cantó del Jura, Charles Juillard, en el poble de Pleigne, el 23 de juny de 2006.

Envia-ho a...

Hide Sites

Vive le Québec Libre De Gaulle_23 juillet 1967

El 24 de juny, diada de Sant Joan, també és festa al Quebec: festa nacional. Per commemorar aquesta coincidència de festes entre Quebec i els Països Catalans, recordem un discurs molt cèlebre allà i també a França…

El 23 de juliol de 1967, el general De Gaulle pronuncia un breu discurs des del balcó de l’Ajuntament de Montréal, la ciutat més gran de Québec (canadà francès). El parlament del President dela República Francesa i heroi de la Segona Guerra Mundial no és res de l’altre món -una sèrie de lloances i de bons propòsits- però passa a la història per una frase: Vive le Québec Libre! (Visca el Quebec Lliure!). Avui se’n compleix el 43è aniversari…

L’expressió es va prendre (per part dels independentistes i no independentistes quebequesos) com un recolzament explícit al moviment emancipador de la província francòfona del Canadà. Molts interpreten aquest recolzament com l’ajut del “primo de Zumosol“ o com un dels fets fonamentals que expliquen la pujada del sobiranisme al Quebec.

El cert és que l’any 1976, 9 anys després de la vista de De Gaulle, René Lévesque, esdevé el Primer Ministres del primer govern sobiranista. Ell fou el promotor del primer referèndum d’autodeternimació l’any 1980, que va fracassar. Posteriorment, el 1982, el Quebec rebutjà la nova Constitució Canadenca, generant una crisi política que durà fins el 1984. després del fracpas de ls acors del Llac Meech de 1987, es van establir l’any 1991 les bases per una negociació per a la ratificació constitucional per part del Quebec. Però, de nou, quan els acords de Charlottetown no van funcionar el 1992, el govern de Jacques Parizeau llençà un segon referèndum sobiranista l’any 1995, que quasi assolí una majoria a favor de la separació del Quebec (es quedà en 49,4 % de vots favorables).

Envia-ho a...

Hide Sites

Appel a la Résistance de Gaulle_ 18 juin 1940

Sarkozy va ser ahir el primer president de França en desplaçar-se a Londres per commemorar el discurs de De Gaulle en el que cridà els francesos a resistir contra l’Alemanya nazi.

El 18 de juny de 1940, el general De Gaulle va llençar una crida a resistir a través de les ones de la BBC des de Londres. El discurs és famós a França  perquè rebutjà la capitulació de la França de Vichy, perquè -postriorment- es va considerar el punt de partida de la resistència francesa davant l’enemic nazi i, sobretot, perquè la decisió rebel·lar-se del general és el que va permetre que el 1945 França fos considerada potència guanyadora de la guerra.

Només un mes i mig abans, Churchill feia el seu cèlebre discurs de presa de possessió del càrrec de Primer Ministre davant els Comuns, també recollit en aquest blog. De Gaulle i Churchill coincideixen a dir que es tracta d’una guerra mundial…

No existeix cap gravació d’aquest discurs. El que reproduïm en aquest post és el del 22 de juny de 1940 (data de la firma de la capitulació).

Envia-ho a...

Hide Sites

Jose Luis Rodriguez Zapatero_informar de la reunion del eurogrupo_2010_text (castellà)

Mariano Rajoy_Comparecencia sobre planes de reducción del deficit_2010_text (castellà)

La Història és l’única que pot dir si un discurs ha marcat un abans i un després. Però a vegades, les coses són tan clares que hom pot gosar jugar a endevinador….

La compareixença del President del Govern, J.L. Rodríguez Zapatero, per anunciar l’adopció d’un paquet de retallades socials, marca la fi d’una política econòmica basada en una fugida endavant, contrària a la dinàmica de la majoria dels països amb dificultats per culpa de la crisi. La recepta de Zapatero d’augmentar la despesa pública, de no retallar ni sous, ni pensions ni prestacions, de no reforma del mercat laboral, etc. entrava en contradicció amb les polítiques més o menys agosarades dels altres països europeus en crisi, que han fet o fan tot el contrari.

La política de Zapatero, i el discurs que l’ha sustentat fins ara, ha topat frontalment durant dos anys amb el discurs de Rajoy, clarament partidari de prendre mesures anticrisi dràstiques, especialment en la reforma del mercat de treball i en la contenció de la despesa pública.

La jornada parlamentària d’avui s’ha caracteritzat per un canvi radical de discurs per part del President del Govern i marca un punt d’inflexió respecte a la seva trajectòria fins ara. El discurs de Mariano Rajoy, cap de l’oposició, es caracteritza pel “ya se lo dijimos”, “han tenido que hacerñe ver la luz”, “le han puesto deberes y plazos en Europa”, etc. i bàsicament en complaure’s en la desfeta del seu contrincant.

No obstant, què passarà  partir d’ara? Mariano Rajoy seguirà pressionant per aprofundir les mesures anticrisi o ocuparà el lloc que Zapatero ha deixat vacant? La plaça d’heroi defensor dels jubilats, aturats i dependents… El temps dirà si hem assistit a un veritable punt d’inflexió i a un canvi de papers entre els dos líders. Europa (Alemanya, bàsicament) i Estats Units (Obama, concretament) han obligat Zapatero a deixar sense empara el seu graner de vots i ara Rajoy podria aprofitar per quedar-se’l, assumint-ne la defensa. Quina paradoxa!

Envia-ho a...

Hide Sites

Simon Bolivar Discurso de Angostura (1819) – texto – castellano

Aquesta setmana Veneçuela celebra els 200 anys de la seva independència d’Espanya. Veneçuela va ser un dels primers països en independitzar-se de la Corona espanyola i el seu principal líder i artífex va ser Simón Bolívar, un descendent de bascos arribats a Caracas al segle XVI, fill de la burgesia aristocràtica criolla i amant de les idees liberals del XVIII.

Per commemorar l’accés a la llibertat del poble veneçolà, publiquem el Discurs d’Angostura de Simón Bolívar del 15 de febrer de 1819, en el qual “El Libertador” fa una crida als representants del poble per celebrar eleccions i crear un Congrés Constituent. El discurs és una mostra de l’aplicació de les idees de la Il·lustració francesa i dels pensadors nordamericans a la realitat hispanoamericana. Són els temps de la instauració i posada en pràctica de conceptes com la sobirania nacional, el sufragi universal, la separació de poders…

Durant aquest la segona meitat del segle XX, Veneçuela ha estat un dels països sudamericans amb una democràcia més sòlida. Una democràcia criticada per ser molt elitista i en certa manera segrestada per un bipartidisme molt vinculat al patriciat del país, però democràcia la cap i a la fi. Des de fa uns anys, Veneçuela ha fet un gir copernicà. L’ascens d’Hugo Chávez a la Presidència des del 1999 ha suposat una deriva cap a un règim de caire socialista, passant per una revolució bolivariana.

Llegint aquest discurs de Simón Bolívar, hom es pregunta ¿què té de bolivariana la revolució de Chávez?

Envia-ho a...

Hide Sites

Cidinha Campos Os que mamam Parlament de Brasil 2010 – text (portuguès)

La desafecció política està minant el nostre sistema de partits. Els darrers casos de corrupció (Millet, Gürtel, Pretòria, Jaume Matas) han agreujat encara més la mala imatge dels polítics en actiu i, de retruc, el mateix concepte i pràctica de la política.

L’opinió pública està reclamant un canvi d’actitud i de maneres dels seus representants a les institucions democràtiques de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, però encara no ha trobat una resposta contundent per part de ningú.

Al Brasil  -si es permet la comparació- la corrupció també està present en la societat i en la política. Però allà, tenen a més a més una diputada que no té pèls a la llengua i que denuncia en seu parlamentària la corrupció d’un diputat, en concret, i la de la classe política, en general.

El  discurs de la diputada Cidinha Campos, pronunciat el 24 de març de 2010, mereix ser escoltat: tant per la forma (un to sincer i emocionat) com pel contingut (simple, planer, directe).

El vídeo d’aquest discurs circula per intenet i ja es mundialment conegut per “Os que mamam”. Qui l’escolta no es queda indiferent. I vist des d’aquí, fa que ens preguntem on és la nostra Cidinha Campos?

Envia-ho a...

Hide Sites