Sarkozy va ser ahir el primer president de França en desplaçar-se a Londres per en el que cridà els francesos a resistir contra l’Alemanya nazi.
El 18 de juny de 1940, el general De Gaulle va llençar una crida a resistir a través de les ones de la BBC des de Londres. El discurs és famós a França perquè rebutjà la capitulació de la França de Vichy, perquè -postriorment- es va considerar el punt de partida de la resistència francesa davant l’enemic nazi i, sobretot, perquè la decisió rebel·lar-se del general és el que va permetre que el 1945 França fos considerada potència guanyadora de la guerra.
Només un mes i mig abans, Churchill feia el seu cèlebre discurs de presa de possessió del càrrec de Primer Ministre davant els Comuns, també recollit . De Gaulle i Churchill coincideixen a dir que es tracta d’una
No existeix cap gravació d’aquest discurs. El que reproduïm en aquest post és el del 22 de juny de 1940 (data de la firma de la capitulació).
va necessitar fer una pel·lícula per denunciar el feixisme. La va començar a pensar cap el 1938, la va estar rodant durant bona part de 1939. L’objectiu era prevenir el públic dels Estats Units d’Amèrica i del món sencer del perill d’una guerra. La realitat es va avançar a l’estrena de la pel·lícula i Alemanya va invadir Polònia l’1 de setembre de 1940. Chaplin va haver d’acabar ràpidament …Avui, encara és una obra mestra. I el discurs final encara és vigent.
13 de maig del 1940. Winston Churchil fa el seu primer discurs com a Primer Ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya. El moment és greu. És la guerra contra Alemanya. Churchill no se n’amaga i el seu discurs és breu, directe i contundent. Tal i com és ell. D’aquí neix el famós tríptic, tantes vegades citat, de “sang, suor i llàgrimes”. Per cert, molt mal citat ja que es tracta d’un fals trípctic. A la cita original és blood, toil, tears and sweat i, per tant, cal afegir-hi toil (esforç)… una redundància (junt amb suor) que hom ha suprimit perquè la figura retòrica guanyi força.
Be the First to Comment