comenta en el seu d’avui que Obama torna a posar el discurs en el lloc que li pertoca dins de la política. No ho diu ben bé així, però és ben cert que mai com ara hem s’havia parlat de la importància del discurs, de la seva cuina i dels seus . D’una banda, és evident que ha estat la paraula i el missatge que transmetia el que ha fet guanyar les primàries i les eleccions a Barack Obama: ha fascinat tothom. D’altra banda, és interessant veure com el paper dels assessors de comunicació, especialment dels , ara és vist com un element positiu.
No sempre ha estat així. Avui, a casa nostra, encara hi ha qui pensa que els polítics han d’escriure els seus propis discursos. Ja fa temps que no és així (la majoria no escriu i improvisen, el que també significa que s’aturen poc a pensar el que diuen).
En principi, les idees i els conceptes són responsabilitat del polític i la forma és de qui escriu el discurs. Però, fins i tot això ja comença a ser diferent: el polític és cada cop la cara visible d’un projecte i d’un missatge més coral, i el que hi posa personalment el candidat o polític és la seva constel·lació de valors i principis.
Melcior Comes recomana la compra del suplement de La Vanguardia titulat Palabra de Obama: discursos para la historia (6 euros, 114 pàgines). Nosaltres també ens hi sumem.
El President electe, , ja és President dels Estats Units d’Amèrica. El seu discurs ha confirmat el que s’esperava d’ell i conté les referències i valors que ja se li coneixien. Es reconeix un rastre deJ.F. Kennedy quan destaca la responsabilitat dels EEUU amb el Món i fa una crida a contribuir individualment al implicar-se amb el país, es reconeix a Franklin D. Roosevelt quan descriu i assumeix com a propis els reptes que els EEUU hauran d’afrontar, es reconeix Martin L. King en l’apel·lació a la responsabilitat individual i col·lectiva per a generar canvis… Però, malgrat tot és un discurs i un estil propi, marcat per la color de la pell, la multiculturalitat familiar i personal, la curta trajectòria en la política, la imatge d’honestedat, etc. i pels temes propis del nostre temps que ha d’abordar: la seguretat, l’energia, la sostenibilitat, la guerra…
El perpinyanès Lluís Colet ha batut el del discurs més llarg del món. Ho ha fet després de parlar sense interrupcions durant 124 hores seguides, des del dilluns 12 de gener a les 10 del matí fins dissabte 17 a les 2 de la tarda, a la sala del restaurant de l’Estació de Perpinyà.
Colet, que no ha dormit ni descansat en cap moment d’aquestes 124 hores, ha vist com aproximadament mig centenar de persones celebraven la consecució del rècord, que fins ara el tenia l’indi , amb 120 hores. El perpinyanès va llegir poesies i textos d’història llengua i cultura catalanes, d’història universal, de dites catalanes, i fins i tot dels Dragons Catalans de rugbi, de la USAP, les seleccions catalanes, el TGV i el Barça, entre molts altres temes.
Colet, que té 62 anys, va acabar -com és normal- afònic i molt cansat. Aquest defensor de la llengua i la cultura a la Catalunya Nord, ja havia aconseguit el rècord anteriorment, amb discursos de 24 i 48 hores a l’entorn de Dalí. Aquest cop ha aconseguit “Parlar des del comte Guifrè fins al TGV” tal i com va avançar a .
Be the First to Comment 