Josep Lluís Nuñez fa Executive Speech Coach de Sandro Rosell

Posted by xfahndrich on dilluns, 17 gener 2011 under Discursos en català, Que no s'ha de fer | Be the First to Comment

 

Jo no em canso de veure aquest gag. La feina de coach d’oratòria és efectivament molt necessària per a tothom que ha de convèncer i unir persones per treballar per un objectiu comú. El que no és tan comú són alumnes tan aplicats i que assimilin en 3 minuts tants canvis en la seva forma de parlar com demostra Sandro Rosell. Amb alumnes com ell, la vida pública catalana estaria poblada de grans oradors i la professió d’ “Executive speech coach” hauria de buscar una ràpida reconversió!

Glòria a Crackòvia i a la gent de Minoria Absoluta. Quin fart de riure!

Beers, Politics amb Speeches

Posted by xfahndrich on divendres, 7 gener 2011 under Discours en Français, Discursos en castellano, Discursos en català, Speeches in English | Be the First to Comment

 

Saludem una molt bona iniciativa per apropar l’oratòria política als especialistes i profans de la cosa pública.

Xavier Peytibi  y Juan Víctor Izquierdo han creat “La historia a través de los discursos de sus líderes”, un recull cronològic dels millors discursos de la política en els darrers 300 anys:

http://beersandpolitics.com/discursos/

Benvinguts!

Discurs de presa de possessió d’Artur Mas

Posted by xfahndrich on dilluns, 27 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Artur Mas_ Discurs presa de possessio_2010

Aquí teniu la transcipció íntegra del discurs de presa de possessió del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.

Artur Mas: frases destacades

Posted by xfahndrich on dilluns, 20 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Imatge TV3

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Un discurs d’investidura és un moment de gran solemnitat política que permet que el candidat a President exposi els grans eixos de govern, però també les bases ideològiques i de valors que els sustenten. Aquest tipus de discursos solen ser després les fonts per anar a pouar cites històriques que permetin definir el paradigma històric del moment, tal com “La República no hace felices a los ciudadanos, los hace simplemente, ciudadanos” d’Azaña, l’any 1932, o “No pensis que pot fer el teu país per a tu…” de J,F. Kennedy, l’any 1960.

El discurs d’investidura d’Artur Mas presenta algunes frases que amb el temps podrien ser cites a tenir en compte. El temps dirà. De moment, les recollim aquí per a qui no vulgui llegir les 39 planes de discurs:

“Compareixo davant de vostès, (…) amb la humilitat de saber-me no pas salvador, sinó simple servidor d’un país i d’una pàtria”.

“Tenim un país amb grans actius, en el que hi podem confiar plenament”.

“El canvi que aquest país reclama és també un canvi d’actituds, de maneres de fer i de valors”.

 “Mai em vaig sentir un fracassat amb la derrota; però que tampoc ara em sento un guanyador amb la victòria”.

“Aquelles persones, (…) que la vida els ha portat a tenir més talent o més capacitat, no només tenen el dret sinó també el deure de retornar a la societat una part del que n’han rebut”.

“No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya”.

“Nosaltres volem ser un Govern de paraules, de fets i de paraula”.

“El que resulta decisiu no és l’èxit del Govern, sinó l’èxit del conjunt de la societat catalana”.

“El catalanisme com a idea és, per sobre de tot, una conquesta obstinada del futur”.

“El catalanisme ha estat el principal factor de modernitat de la Catalunya contemporània”.

“Els líders només són aquells que interpreten el sentit de cada moment històric, els que troben el camí escoltant amb atenció el batec de la societat”.

“La força de la unitat és el nostre principal actiu davant d’una demanda que sabem justa i necessària”.

“El dret a decidir dels catalans enfonsa les seves arrels en les conviccions i em les creences més genuïnament democràtiques”.

“Espanya també ha d’entendre que Catalunya i el poble català no defalliran, com no ho han fet al llarg de la història, en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats”.

“[Cal] (…) projectar-nos al món no com una regió perifèrica d’Espanya sinó com una Nació central del sud d’Europa”.

“Des del punt de vista cultural, podem i hem d’actuar com un país independent”.

“La fórmula de bon govern que volem per a l’administració catalana es defineix amb més lideratge i menys burocràcia. Més austeritat i menys despesa inútil o supèrflua. Més llibertat i menys dirigisme. Més protecció i menys control”.

 

 

Artur Mas a examen

Posted by xfahndrich on under Discursos en català | Read the First Comment

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Artur Mas, líder de CiU, ha pronunciat el seu discurs d’investidura. Aquest tipus de discursos acostumen a tnier un primer objectiu: assolir els suports necessaris per obtenir la investidura en la primera votació; segon: presentar un programa de govern al PArlament, però sobretot, a la ciutadania; i tercer: establir les línies vermelles de l’acció de govern en els propers 4  anys.

Aquestes línies vermelles són les condicions que el futur President accepta que siguin utilitzades per jutjar el compliment o no dels seus compromisos i, conseqüentment, l’èxit o no de la seva gestió. Tots recordem que quatre de les línies vermelles marcades per Obama en el seu “Inauguration Adress” van ser el tancament de Guantànamo, la reforma de la seguretat social, posar en cintura el món financer i augmentar la despesa pública per generar ocupació i fer créixer la malmensa economia dels EEUU… I és a partir del seu èxit o fracàs en aquest ítems que és i serà jutjat per l’opinió pública i per l’electorat.

Les línies vermelles que l’Artur Mas s’ha autoimposat són:

1. Economia. “No podrem dir com a país que hem sortit de la crisi econòmica fins que no reduïm, com a mínim a la meitat la xifra d’atur actual”.

2. Educació. “No podrem parlar d’una educació de qualitat fins que no reduïm notablement les actuals xifres de fracàs escolar, com a mínim també fins a la meitat”.

3. Administració. “(…) organització territorial pròpia, procurant superar l’actual divisió provincial del S. XIX, consensuada amb el territori, i que no suposi un augment de costos i de nivells administratius per als ciutadans”.

4. Política. Llei electoral de Catalunya.

 5. País. “(…) proposarem com a gran repte per als propers anys en el camí de la transició catalana que iniciem, basada en el dret a decidir, la definició d’un model propi de finançament per a Catalunya: el Pacte Fiscal”.

Obama, de moment, no ha pogut tancar Guantànamo, no ha pogut aprovar la reforma del sistema de protecció sanitària amb l’abast que desitjava, no ha pogut posar ferm Wall Street…  en dos anys, els seus índexs de popularitat i de suport s’han situat per sota del 50 %.

Artur Mas, haurà de tenir més cura de les línies vermelles marcades en el seu discurs d’investidura i tenir més bon vent que el president Obama si vol tenir èxit i obtar a un segon mandat. Atur, Fracàs escolar, Llei electoral, Vegueries i Pacte Fiscal són les prguntes de l’examen que ell mateix s’ha posat!

 

El amigo torpe

Posted by xfahndrich on dijous, 25 novembre 2010 under Speeches in English | Read the First Comment

¿Quién no ha tenio o tiene un amigo que a pesar de su torpeza sigue siendo un tipo entrañable y muy querido? Me refiero a ese amigo patoso e inoportuno que a pesar de generar situaciones de lo más embarazosas (y graciosas) es capaz de seguir cayendo bien y ser parte indiscutible de la pandilla.

Cuando un político es capaz de generar una empatía tal que le permite equivocarse una y otra vez y que se lo perdonen todo, empieza a ser un rival de lo más temible. Sarah Palin, exgobernadora de Alaska y excandidata a la vicepresidencia de los estados Unidos de América, es conocida por su poca preparación política e intelectual, pero también por su buena acogida en segmentos muy amplios del electorado consevador de estados Unidos. No hay semana en que no aparezca en los medios portagonizando un gazapo. El último, esta semana, definiendo Corea del Norte como aliado de los USA.

Lo curioso es que lo que debería ser un handicap en su carrera hacia la nominación por el Partido Republicano a las elecciones presidenciales, se ha convertido en una de sus mejores bazas. Sara Palin es sencilla, humana, no tiene idea de esas cosas de esa gente esitrada de washington, se equivoca,és como nosotros.

A ello puede haber contribuido el antecedente de George W. Bush, simple y empático, y más determinante el reality que Palin ha rodado para darse a conocer y en el que también resbala, tropieza, cae, etc. como ese amigo torpe que nos hace reir y que tanto queremos a pesar de ser tan patoso. El fenómeno no es único, los candidatos promovidos por el Tea Party, también son personas normales, muy telegénicas a la que hay que ayudar y entrenar mucho para que no se equivoquen en lo importante, pero sin que parezcan perfectos. La mediación que los medios de comunicación ejercen entre político y ciudadanos permite que se puedan construir candidatos-personajes más próximos a Belenes esteban que a Al Gore. No creo que eso sea bueno ni para la democracia ni para la gestión de la cosa pública.

La sonrisa y el discurso

Posted by xfahndrich on dimarts, 2 novembre 2010 under Discursos en castellano | Read the First Comment

La armonía entre el lenguaje verbal y no verbal es fundamental en la política para que el canal (la persona) soporte coherentemente el mensaje, sin que el cuerpo, la cara o los gestos transmitan mensajes diferentes o incluso contrarios a lo que se dice verbalmente. La sonrisa es quizás el gesto más difícil de controlar y de utilizar premeditadamente y esto la convierte en un gran problema: es un gesto que transmite seguridad y autoconfianza cuando es lleno y sincero, pero, si se queda a medias, transmite duda, inseguridad o desconfianza.

La interpretación del lenguaje del cuerpo, de la cara y de las manos ha sido siempre más que un pasatiempo. El momento álgido de esta rama de la semiótica se dio quizá durante la etapa soviética de la historia rusa. La Kremlinologia debió recurrir a menudo al análisis del lenguaje no verbal de las imágenes emitidas desde la URSS para intentar discernir la propaganda de la verdad. La información política sobre el régimen estalinista era tergiversada para adaptarla a las directrices oficiales y esta disciplina de la ciencia política permitía demostrar cómo las palabras traicionaban las imágenes, y como la interpretación de las imágenes desenmascaraba el discurso oficial. La sonrisa no era un gesto frecuente en aquella época gris, pero una posición más alejada de un dirigente del partido respecto al Secretario General del PCUS podía significar una pérdida de influencia dentro de la opaca burocracia soviética y la duración de un saludo podía ser interpretada como el grado de favor obtenido por el líder que la dispensaba.

Con la caída del muro de Berlín y la desaparición de la Unión Soviética esta especialidad de la ciencia política cayó en desuso, pero esta semana dos noticias en la prensa le han hecho un homenaje sin querer. Los cambios de gobierno y el pacto presupuestario del Presidente J. L. Rodríguez Zapatero han resucitado por unos instantes la semiología en dos artículos de periódico. En “El cara a cara, gesto a gesto” el diario El Mundo analiza el lenguaje no verbal de Alfredo Pérez Rubalcaba, recién estrenado Vicepresidente Primero, y de Soraya Sáenz de Santamaría, portavoz del grupo parlamentario del PP en el Congreso de Diputados. El artículo concluye que nos encontramos ante dos gatos viejos de la política, y se destaca el hecho de que Rubalcaba utiliza muy bien la sonrisa para transmitir calma y tranquilidad y que Sáenz sabe transmitir dureza y enojo a pesar de la media sonrisa que siempre mantiene en su rostro.

Un días antes, La Vanguardia publicaba una crónica de Pedro Vallín titulada “Y Patxi Bajo la vista” en la que también se analizaba el lenguaje no verbal de los asistentes al Comité Ejecutivo Federal del PSOE. El periodista nos cuenta como todos mostraban un lenguaje no verbal que transmitía asentimiento y adhesión, todos con una sonrisa pintado en la cara (algo más forzado en los ministros desposeídos y las ministras desposeídas). Todos menos uno. Patxi López, Lehendakari y Secretario general del PSE-PSOE, no podía disimular su malestar por el pacto del PSOE con el PNV hasta el punto que su lenguaje corporal, su expresión facial y sus gestos desmintieron su discurso de apoyo al pacto … Quizá su semblante durante su alocución ante el Comité Federal fue bastante correcto (fingido pero natural), pero antes y después, toda su persona-incluso la ausencia de la sonrisa-transmitía inquietud y mal rollo.

En Catalunya, los candidatos a la presidencia de la Generalitat no destacan por ser personas exageradamente sonrientes. Obviamente, la sonrisa sola no hará ganar las elecciones a nadie. Pero no debemos menospreciar el poder que tiene sobre las percepciones de los electores. Actúa como un verdadero filtro ante las palabras y de las promesas electorales. Si uno se fija en los primeros espadas de la política catalana ¿qué “filtros” puede encontrar? La sonrisa de Joan Puigcercós transmite seguridad en sí mismo, firmeza y cierta socarronería, pero, en el contexto actual también podría interpretarse como preocupación por el futuro de ERC. La sonrisa de Artur Mas transmite serenidad, seguridad, pero a veces demasiada de autoconfianza, no obstante, la prudencia y la moderación de su discurso contribuyen a disminuir esta impresión. En cambio, la media sonrisa de José Montilla es una muestra timidez, cierta frialdad y también seriedad y humildad, pero en ningún momento transmite la determinación y el optimismo que el PSC quiere imprimir a la campaña. En el caso de Herrera, podemos ver inocencia e ilusión, incluso una cierta despreocupación como si lo que pasara en este mundo no fuera con él. Finalmente, en la risa de Rivera se detecta rebeldía y cierta chulería, y en el de Alicia Sánchez-Camacho, moderación, contención, como si los abusos del PP con Cataluña no dependieran de ella … La campaña dirá, pero el día 28 de noviembre seguro que todos sonreirán a la cámara para explicar que han ganado escaños, porcentaje de voto, tendencia al alza, etc. pero seguro que unas sonrisas serán más sinceras que otras.

 Artículo publicado en El Singular Digital el 30-10-2010 con el título “El somriure i la política”

La catifa groga d’Obama, un Stump Speech i una campanya neta

Posted by xfahndrich on dilluns, 13 setembre 2010 under Discursos en català, Que no s'ha de fer, Speeches in English | Be the First to Comment

Aquest post recull tres aproximacions a tres aspectes clau del discurs polític que he escrit o m’he trobat aquest dies:

1. La importància del context de comunicació (un article a El Singular Digital com a més a més de les paraules i del llenguatge no verbal, el lloc on es fa un dicurs, tam,bé comunica coses a l’auditori).

2. La importància de la prepació del discurs (ho explica molt l’exemple del què no s’ha de fer que inclou el blog de masconsulting).

3. La dificultat de delimitar on comença i on acaba una campanya neta (o un discurs polític net o brut, també en un article publicat a El Singular Digital ).

Discurs i accents particulars

Posted by xfahndrich on dilluns, 23 agost 2010 under Discursos en castellano | Be the First to Comment

L’Albert Medran escriu un divertit article al seu blog sobre l’avantatge o desavantatge de tenir un accent particular quan es fa discurs polític.

El post recull les darreres polèmiques i curiosistats sobre els accents particulars d’alguns politics arran de les crítiques per part del PP sobre l’accent andalús de la possible cadidata del PSOE-PSM a la Presidència dela C.A. de Madrid, Trinidad Jiménez.

El podeu llegir aquí: http://albertmedran.com/bloc_cast/2010/08/23/poner-el-acento-en-el-acento/

Parlant de discurs polític a Els Matins de TV3

Posted by admin on under Discursos en català | Be the First to Comment

Vaig tenir l’ocasió de parlar de discurs polític a TV3. No sé si era el fet d’anar per primer cop a la TV, els ulls de l’Ariadna Oltra o que era primera hora del matí, però estava nerviós. Qui em coneix bé ho va notar, però també diuen que al final de tot plegat vaig quedar força bé.

Per al meu gust l’entrevista va quedar una mica ambigua ja que les preguntes anaven passant d’una a una altra accepció del terme “discurs”. Potser hauria calgut distingir, clarament i des del principi, entre “speech” i “discurse”, tal i com fan els angloparants.

Però, jutgeu vosaltres mateixos… !

http://mintsmind.com/blog/xavier-fahndrich-a-els-matins-de-tv3/