Saludem una molt bona iniciativa per apropar l’oratòria política als especialistes i profans de la cosa pública.
y Juan Víctor Izquierdo han creat “La historia a través de los discursos de sus líderes”, un recull cronològic dels millors discursos de la política en els darrers 300 anys:
Joan Tardà ha estat protagonista de la setmana passada per les seves paraules contra la Constitució, el Tribunal Constitucional i la Monarquia espanyola pronunciades en un míting de les JERC. Fer discursos en clau exclusivament catalana pot portar aquestes coses: que el que serveix a Catalunya creï polèmica a Espanya. Sovint, quan pronunciem una arenga no pensem en el fet que no ens estem només adreçant als presents, sinó que els mitjans de comunicació i les xarxes 2.0 portaran el nostre missatge més enllà de la sala i de la plaça on estem pronunciant el nostre discurs… Potser és el que li va passar al diputat d’ERC va ser aquest això… O potser en aquest cas precisament no?
Compte amb el que es diu per guanyar-se el personal en un discurs, especialment si és un míting electoral i cap el final de la campanya. Es diuen coses per agradar i complaure a la galeria que després poden passar factura. Anys i anys després, són coses que queden dites i que la memòria col·lecticva popular s’encarrega de recordar més del que voldria qui va dir el que va dir i que després diu que no vadir el que va dir, sinó que va dir tot el contrari…
va necessitar fer una pel·lícula per denunciar el feixisme. La va començar a pensar cap el 1938, la va estar rodant durant bona part de 1939. L’objectiu era prevenir el públic dels Estats Units d’Amèrica i del món sencer del perill d’una guerra. La realitat es va avançar a l’estrena de la pel·lícula i Alemanya va invadir Polònia l’1 de setembre de 1940. Chaplin va haver d’acabar ràpidament …Avui, encara és una obra mestra. I el discurs final encara és vigent.
Estem al final de la pel·lícula (dirigida pèr ) en els darrers 3 minuts del darrer partit de la darrera lliga de l’entrenador. L’equip dels Sharks s’ho juga tot: partit, lliga, evitar ser venut, evitar marxar a una altra ciutat… Vaja! El tot o res. L’entrenador () arenga el seus homes. L’objectiu és marcar, però sobretot aconseguir que l’equip jugui en equip i evitar que els egos i els malrotllos afloreixin en aquest moment… Ho aconseguirà?
Aquest vaixell és casa nostra … és Anglaterra – text
La pel·lícula recrea un episodi de les guerres napoleòniques. La fragata de Sa Majestat Surprise té ordre de seguir el buc de guerra francès Acheron, molt més gran i molt més ben armat. Després de dues topades, es troben de nou cara a cara. La Surprise del capitán, Jack Aubrey, conocido como el “Afortunado Jack” (), adopta l’estètica d’un vaixell balener. L’arenga abans de la batalla decisiva que fa als seus homes és un bon exemple de combinació d’elements pràctics (ordres) i valors.
Un 11 de setembre escocès – text
11 de setembre de 1297. William Wallace, un heroi escocès del segle XIII, aconsegueix una important victòria sobre el anglesos a la batalla d’. Wallace, conegut també amb el nom de , pronuncia una arenga a les tropes escoceses que, havent vist la cavalleria anglesa, s’acobardeix i fuig. Braveheart fa broma sobre les llegendes que expliquen sobre ell: “Y si estuviese aquí, acabaría con los ingleses echando fuego por los ojos. Y rayos por el culo”.
Som el 21 d’octubre de 1805, al migdia. L’Esquadra anglesa organitzada en dues columnes es llença contra la flota espanyola i francesa davant el cap de (Càdis). La nau capitana anglesa, amb a bord, hissa un seguit de banderes amb un missatge del vell Almirall. És una arenga i diu així: England expects that every man will do his duty. El discurs, breu i directe, devia respondre a un pla d’atac molt ben preparat. La flota aliada, sota el comandament de l’Almirall francès , i de va ser destrossada pels anglesos. Nelson hi perdé la vida i el que veiem a la fotografia podria ser el darrer discurs del genial mariner.