Josep Lluís Nuñez fa Executive Speech Coach de Sandro Rosell

Posted by xfahndrich on dilluns, 17 gener 2011 under Discursos en català, Que no s'ha de fer | Be the First to Comment

 

Jo no em canso de veure aquest gag. La feina de coach d’oratòria és efectivament molt necessària per a tothom que ha de convèncer i unir persones per treballar per un objectiu comú. El que no és tan comú són alumnes tan aplicats i que assimilin en 3 minuts tants canvis en la seva forma de parlar com demostra Sandro Rosell. Amb alumnes com ell, la vida pública catalana estaria poblada de grans oradors i la professió d’ “Executive speech coach” hauria de buscar una ràpida reconversió!

Glòria a Crackòvia i a la gent de Minoria Absoluta. Quin fart de riure!

Discurs de presa de possessió d’Artur Mas

Posted by xfahndrich on dilluns, 27 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Artur Mas_ Discurs presa de possessio_2010

Aquí teniu la transcipció íntegra del discurs de presa de possessió del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Gavarró.

Artur Mas: frases destacades

Posted by xfahndrich on dilluns, 20 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Imatge TV3

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Un discurs d’investidura és un moment de gran solemnitat política que permet que el candidat a President exposi els grans eixos de govern, però també les bases ideològiques i de valors que els sustenten. Aquest tipus de discursos solen ser després les fonts per anar a pouar cites històriques que permetin definir el paradigma històric del moment, tal com “La República no hace felices a los ciudadanos, los hace simplemente, ciudadanos” d’Azaña, l’any 1932, o “No pensis que pot fer el teu país per a tu…” de J,F. Kennedy, l’any 1960.

El discurs d’investidura d’Artur Mas presenta algunes frases que amb el temps podrien ser cites a tenir en compte. El temps dirà. De moment, les recollim aquí per a qui no vulgui llegir les 39 planes de discurs:

“Compareixo davant de vostès, (…) amb la humilitat de saber-me no pas salvador, sinó simple servidor d’un país i d’una pàtria”.

“Tenim un país amb grans actius, en el que hi podem confiar plenament”.

“El canvi que aquest país reclama és també un canvi d’actituds, de maneres de fer i de valors”.

 “Mai em vaig sentir un fracassat amb la derrota; però que tampoc ara em sento un guanyador amb la victòria”.

“Aquelles persones, (…) que la vida els ha portat a tenir més talent o més capacitat, no només tenen el dret sinó també el deure de retornar a la societat una part del que n’han rebut”.

“No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya”.

“Nosaltres volem ser un Govern de paraules, de fets i de paraula”.

“El que resulta decisiu no és l’èxit del Govern, sinó l’èxit del conjunt de la societat catalana”.

“El catalanisme com a idea és, per sobre de tot, una conquesta obstinada del futur”.

“El catalanisme ha estat el principal factor de modernitat de la Catalunya contemporània”.

“Els líders només són aquells que interpreten el sentit de cada moment històric, els que troben el camí escoltant amb atenció el batec de la societat”.

“La força de la unitat és el nostre principal actiu davant d’una demanda que sabem justa i necessària”.

“El dret a decidir dels catalans enfonsa les seves arrels en les conviccions i em les creences més genuïnament democràtiques”.

“Espanya també ha d’entendre que Catalunya i el poble català no defalliran, com no ho han fet al llarg de la història, en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats”.

“[Cal] (…) projectar-nos al món no com una regió perifèrica d’Espanya sinó com una Nació central del sud d’Europa”.

“Des del punt de vista cultural, podem i hem d’actuar com un país independent”.

“La fórmula de bon govern que volem per a l’administració catalana es defineix amb més lideratge i menys burocràcia. Més austeritat i menys despesa inútil o supèrflua. Més llibertat i menys dirigisme. Més protecció i menys control”.

 

 

Artur Mas a examen

Posted by xfahndrich on under Discursos en català | Read the First Comment

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Artur Mas, líder de CiU, ha pronunciat el seu discurs d’investidura. Aquest tipus de discursos acostumen a tnier un primer objectiu: assolir els suports necessaris per obtenir la investidura en la primera votació; segon: presentar un programa de govern al PArlament, però sobretot, a la ciutadania; i tercer: establir les línies vermelles de l’acció de govern en els propers 4  anys.

Aquestes línies vermelles són les condicions que el futur President accepta que siguin utilitzades per jutjar el compliment o no dels seus compromisos i, conseqüentment, l’èxit o no de la seva gestió. Tots recordem que quatre de les línies vermelles marcades per Obama en el seu “Inauguration Adress” van ser el tancament de Guantànamo, la reforma de la seguretat social, posar en cintura el món financer i augmentar la despesa pública per generar ocupació i fer créixer la malmensa economia dels EEUU… I és a partir del seu èxit o fracàs en aquest ítems que és i serà jutjat per l’opinió pública i per l’electorat.

Les línies vermelles que l’Artur Mas s’ha autoimposat són:

1. Economia. “No podrem dir com a país que hem sortit de la crisi econòmica fins que no reduïm, com a mínim a la meitat la xifra d’atur actual”.

2. Educació. “No podrem parlar d’una educació de qualitat fins que no reduïm notablement les actuals xifres de fracàs escolar, com a mínim també fins a la meitat”.

3. Administració. “(…) organització territorial pròpia, procurant superar l’actual divisió provincial del S. XIX, consensuada amb el territori, i que no suposi un augment de costos i de nivells administratius per als ciutadans”.

4. Política. Llei electoral de Catalunya.

 5. País. “(…) proposarem com a gran repte per als propers anys en el camí de la transició catalana que iniciem, basada en el dret a decidir, la definició d’un model propi de finançament per a Catalunya: el Pacte Fiscal”.

Obama, de moment, no ha pogut tancar Guantànamo, no ha pogut aprovar la reforma del sistema de protecció sanitària amb l’abast que desitjava, no ha pogut posar ferm Wall Street…  en dos anys, els seus índexs de popularitat i de suport s’han situat per sota del 50 %.

Artur Mas, haurà de tenir més cura de les línies vermelles marcades en el seu discurs d’investidura i tenir més bon vent que el president Obama si vol tenir èxit i obtar a un segon mandat. Atur, Fracàs escolar, Llei electoral, Vegueries i Pacte Fiscal són les prguntes de l’examen que ell mateix s’ha posat!

 

La sonrisa y el discurso

Posted by xfahndrich on dimarts, 2 novembre 2010 under Discursos en castellano | Read the First Comment

La armonía entre el lenguaje verbal y no verbal es fundamental en la política para que el canal (la persona) soporte coherentemente el mensaje, sin que el cuerpo, la cara o los gestos transmitan mensajes diferentes o incluso contrarios a lo que se dice verbalmente. La sonrisa es quizás el gesto más difícil de controlar y de utilizar premeditadamente y esto la convierte en un gran problema: es un gesto que transmite seguridad y autoconfianza cuando es lleno y sincero, pero, si se queda a medias, transmite duda, inseguridad o desconfianza.

La interpretación del lenguaje del cuerpo, de la cara y de las manos ha sido siempre más que un pasatiempo. El momento álgido de esta rama de la semiótica se dio quizá durante la etapa soviética de la historia rusa. La Kremlinologia debió recurrir a menudo al análisis del lenguaje no verbal de las imágenes emitidas desde la URSS para intentar discernir la propaganda de la verdad. La información política sobre el régimen estalinista era tergiversada para adaptarla a las directrices oficiales y esta disciplina de la ciencia política permitía demostrar cómo las palabras traicionaban las imágenes, y como la interpretación de las imágenes desenmascaraba el discurso oficial. La sonrisa no era un gesto frecuente en aquella época gris, pero una posición más alejada de un dirigente del partido respecto al Secretario General del PCUS podía significar una pérdida de influencia dentro de la opaca burocracia soviética y la duración de un saludo podía ser interpretada como el grado de favor obtenido por el líder que la dispensaba.

Con la caída del muro de Berlín y la desaparición de la Unión Soviética esta especialidad de la ciencia política cayó en desuso, pero esta semana dos noticias en la prensa le han hecho un homenaje sin querer. Los cambios de gobierno y el pacto presupuestario del Presidente J. L. Rodríguez Zapatero han resucitado por unos instantes la semiología en dos artículos de periódico. En “El cara a cara, gesto a gesto” el diario El Mundo analiza el lenguaje no verbal de Alfredo Pérez Rubalcaba, recién estrenado Vicepresidente Primero, y de Soraya Sáenz de Santamaría, portavoz del grupo parlamentario del PP en el Congreso de Diputados. El artículo concluye que nos encontramos ante dos gatos viejos de la política, y se destaca el hecho de que Rubalcaba utiliza muy bien la sonrisa para transmitir calma y tranquilidad y que Sáenz sabe transmitir dureza y enojo a pesar de la media sonrisa que siempre mantiene en su rostro.

Un días antes, La Vanguardia publicaba una crónica de Pedro Vallín titulada “Y Patxi Bajo la vista” en la que también se analizaba el lenguaje no verbal de los asistentes al Comité Ejecutivo Federal del PSOE. El periodista nos cuenta como todos mostraban un lenguaje no verbal que transmitía asentimiento y adhesión, todos con una sonrisa pintado en la cara (algo más forzado en los ministros desposeídos y las ministras desposeídas). Todos menos uno. Patxi López, Lehendakari y Secretario general del PSE-PSOE, no podía disimular su malestar por el pacto del PSOE con el PNV hasta el punto que su lenguaje corporal, su expresión facial y sus gestos desmintieron su discurso de apoyo al pacto … Quizá su semblante durante su alocución ante el Comité Federal fue bastante correcto (fingido pero natural), pero antes y después, toda su persona-incluso la ausencia de la sonrisa-transmitía inquietud y mal rollo.

En Catalunya, los candidatos a la presidencia de la Generalitat no destacan por ser personas exageradamente sonrientes. Obviamente, la sonrisa sola no hará ganar las elecciones a nadie. Pero no debemos menospreciar el poder que tiene sobre las percepciones de los electores. Actúa como un verdadero filtro ante las palabras y de las promesas electorales. Si uno se fija en los primeros espadas de la política catalana ¿qué “filtros” puede encontrar? La sonrisa de Joan Puigcercós transmite seguridad en sí mismo, firmeza y cierta socarronería, pero, en el contexto actual también podría interpretarse como preocupación por el futuro de ERC. La sonrisa de Artur Mas transmite serenidad, seguridad, pero a veces demasiada de autoconfianza, no obstante, la prudencia y la moderación de su discurso contribuyen a disminuir esta impresión. En cambio, la media sonrisa de José Montilla es una muestra timidez, cierta frialdad y también seriedad y humildad, pero en ningún momento transmite la determinación y el optimismo que el PSC quiere imprimir a la campaña. En el caso de Herrera, podemos ver inocencia e ilusión, incluso una cierta despreocupación como si lo que pasara en este mundo no fuera con él. Finalmente, en la risa de Rivera se detecta rebeldía y cierta chulería, y en el de Alicia Sánchez-Camacho, moderación, contención, como si los abusos del PP con Cataluña no dependieran de ella … La campaña dirá, pero el día 28 de noviembre seguro que todos sonreirán a la cámara para explicar que han ganado escaños, porcentaje de voto, tendencia al alza, etc. pero seguro que unas sonrisas serán más sinceras que otras.

 Artículo publicado en El Singular Digital el 30-10-2010 con el título “El somriure i la política”

La catifa groga d’Obama, un Stump Speech i una campanya neta

Posted by xfahndrich on dilluns, 13 setembre 2010 under Discursos en català, Que no s'ha de fer, Speeches in English | Be the First to Comment

Aquest post recull tres aproximacions a tres aspectes clau del discurs polític que he escrit o m’he trobat aquest dies:

1. La importància del context de comunicació (un article a El Singular Digital com a més a més de les paraules i del llenguatge no verbal, el lloc on es fa un dicurs, tam,bé comunica coses a l’auditori).

2. La importància de la prepació del discurs (ho explica molt l’exemple del què no s’ha de fer que inclou el blog de masconsulting).

3. La dificultat de delimitar on comença i on acaba una campanya neta (o un discurs polític net o brut, també en un article publicat a El Singular Digital ).

Parlant de discurs polític a Els Matins de TV3

Posted by admin on dilluns, 23 agost 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Vaig tenir l’ocasió de parlar de discurs polític a TV3. No sé si era el fet d’anar per primer cop a la TV, els ulls de l’Ariadna Oltra o que era primera hora del matí, però estava nerviós. Qui em coneix bé ho va notar, però també diuen que al final de tot plegat vaig quedar força bé.

Per al meu gust l’entrevista va quedar una mica ambigua ja que les preguntes anaven passant d’una a una altra accepció del terme “discurs”. Potser hauria calgut distingir, clarament i des del principi, entre “speech” i “discurse”, tal i com fan els angloparants.

Però, jutgeu vosaltres mateixos… !

http://mintsmind.com/blog/xavier-fahndrich-a-els-matins-de-tv3/

La Experiencia y la Esperanza: anàlisi del discurs de McCain i Obama

Posted by xfahndrich on dimecres, 23 juny 2010 under Discursos en castellano, Speeches in English | Be the First to Comment

CAMPALANS PAPERS 159 LA EXPERIENCIA Y LA ESPERANZA Michele Falci

Aquest 28 de juny, a l’àtic de l’Institut d’Estudis Nordamericans, es va presentar un interessant treball d’anàlisi del discurs polític realitzat per Michele Falci, Màster en Màrqueting Polític per l’ICPS-UAB, publicat per la Fundació Rafael Campalans dins de la Col·lecció Papers de la Fundació. El text ha estat dirigit per mi com a tutor del Michele, ja que originalment es tracta de la memòria de màster de l’autor.

El treball reuneix els 4 elements d’èxit que actualment es necessiten per comunicar bé i, a la vegada, aportar noves coses a l’anàlisi polític i, concretament a l’anàlisi del discurs polític: claredat, brevetat, exhaustivitat i rigor.

Una lectura molt recomanable! (la teniu en el link sota la imatge)

Què no s’ha de fer (cap. 9) No utilitzar arguments d’autoritat d’autors amb qui no comparteixes res

Posted by xfahndrich on diumenge, 28 març 2010 under Discursos en castellano, Discursos en català, Que no s'ha de fer | Read the First Comment

 

Albert Rivera Discurs Commemoracio 30 anys Parlament de Catalunya 2010-text (català/catsellano)

L’argument d’autoritat és un recurs retòric que permet donar suport a una idea mitjançant una cita  que defensa que una cosa basant-se en l’autoritat o la legitimitat que té la persona o personatge citat entre el públic destinatari. Pot arribar a ser el què en retòrica diem una falàcia: un raonament lògicament incorrecte, però a la vegada psicològicament persuasiu.

En aquest darrer cas, funciona si la cita triada i el personatge citat són compatibles. És a dir, que l’argument d’autoritat soni “creïble” en boca de l’orador (no ha de ser contradictori amb les idees i valors que encarna) i a l’orella de l’auditori (que qui escolta no aixequi la cella per alguna contradicció entre qui parla i el que diu).

El seguiment 2.0 de la Sessió Commemorativa dels 30 anys del Restabliment del Parlament de Catalunya, Albert Rivera, president del Grup parlamentari de Ciutadans, va observar aquesta contradicció entre orador i argument d’autoritat.

Albert Rivera cita dues vegades el President Josep Tarradellas (“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” i “Los catalanes nos caracterizamos por hacer política efectiva y no de ciencia ficción”) i en fa una interpretació personal. Encara que ho vulgui salvar, Rivera no és un orador massa compatible amb aquest argument d’autoritat: ni ell ni el seu partit no són precisament portadors d’un  missatge compatible amb el personatge i les frases citades.

En el mateix sentit, és fa estrany que recolzi el seu discurs citant també el President del Parlament, Ernest Benach (ERC).

Al contrari, més endavant cita Francesc de Carreras, reconegut Catedràtic de Dret Constitucional, i fundador o inspirador del seu partit. En aquest cas, l’argument d’autoritat és compatible. Tant o més que citar dades del CEO.

El discurs més llarg és en català!

Posted by xfahndrich on dijous, 8 gener 2009 under Discursos en català | Be the First to Comment

El perpinyanès Lluís Colet ha batut el Rècord Guinness del discurs més llarg del món. Ho ha fet després de parlar sense interrupcions durant 124 hores seguides, des del dilluns 12 de gener a les 10 del matí fins dissabte 17 a les 2 de la tarda, a la sala del restaurant de l’Estació de Perpinyà.

Colet, que no ha dormit ni descansat en cap moment d’aquestes 124 hores, ha vist com aproximadament mig centenar de persones celebraven la consecució del rècord, que fins ara el tenia l’indi Jayasimha Ravirala, amb 120 hores. El perpinyanès va llegir poesies i textos d’història llengua i cultura catalanes, d’història universal, de dites catalanes, i fins i tot dels Dragons Catalans de rugbi, de la USAP, les seleccions catalanes, el TGV i el Barça, entre molts altres temes.

Colet, que té 62 anys, va acabar -com és normal- afònic i molt cansat. Aquest defensor de la llengua i la cultura a la Catalunya Nord, ja havia aconseguit el rècord anteriorment, amb discursos de 24 i 48 hores a l’entorn de Dalí. Aquest cop ha aconseguit “Parlar des del comte Guifrè fins al TGV” tal i com va avançar a l’AVUI.cat.