George Bush, President dels Estats Units d’Amèrica, fa una declaració oficial arran de la victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials de 2008. Bush no ha participat a la campanya, de fet no n’ha fet, ni ha recolzat el candidat republicà, John McCain, ni tampoc no ha votat el dia de les eleccions (ho ha fet per correu). El President sortint s’ha fet invisible durant les eleccions primàries i la campanya electoral i ara adopta un perfil baix per evitar que cap escàndol o decisió errònia de darrera hora empitjori el seu pas a la Història. La guerra d’Iraq, la d’Afganistan, la crisi econòmica, etc. són una dura herència, per a ell, per als EUA, per al món, i… per a Obama: millor compartir-la que haverse-se-la de quedar ell sol.
Alguns han qualificat el discurs de Barack Obama de “messiànic”. Potser exageren. Obama ha recuperat el discurs polític pur o tradicional. El que combina valors (compartits), projecte (integrador) i compromís (personal i col·lectiu) i ha defugit el discurs del pragmatisme, del silogisme fàcil i dels tangibles (gastarem tants diners, farem coses). El discurs de valors acostuma a tornar en temps de crisi, quan el desconcert general que afecta a la ciutadania busca refugi en un lideratge i un projecte forts. No obstant, no hauria de ser així només en temps difícils, sinó que en els temps de bonança, també caldrien discursos integradors i amb projecció per tal que les nacions aprofitin millor les seves oportunitats.
Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version . You also need to have JavaScript enabled in your browser.
Avui, 30 d’octubre, es compleixen 70 anys de l’emissió del programa radiofònic d’ “La guerra dels móns”. Mai, un discurs radiofònic no va assolir aquest impacte en la societat. Les paraules de Welles i dels seus col·laboradors, com qualsevol discurs, van ser sàviament estudiades i -sobretot- sàviament assajades, per aconseguir els seus objectius: no deixar indiferent ningú amb una retransmissió molt realista de la invasió de la Terra per part de naus marcianes… El jove Orson Welles es va convertir en la veu del món amb aquesta adaptació de la novel·la d’en i, més de mig segle després, encara és motiu d’estudi per part de les univeristats i d’admiració per part de la professió peridodística. A (New Jersey), la localitat on se suposa que tot va començar amb una pluja de meteorits, hi ha un monument commemoratiu… De què? Dedicat a la pluja de meteorits que no va haver? A la por que van passar ells i molts altres americans? Al geni? Una prova més que les paraules són les que tenen poder de canviar les coses, fins i tot quan els fets no s’esdevenen realment!
va necessitar fer una pel·lícula per denunciar el feixisme. La va començar a pensar cap el 1938, la va estar rodant durant bona part de 1939. L’objectiu era prevenir el públic dels Estats Units d’Amèrica i del món sencer del perill d’una guerra. La realitat es va avançar a l’estrena de la pel·lícula i Alemanya va invadir Polònia l’1 de setembre de 1940. Chaplin va haver d’acabar ràpidament …Avui, encara és una obra mestra. I el discurs final encara és vigent.
Com parlar de seguretat ciutadana sense dir “seguretat ciutadana” – text
A la pel·licula , l’Honorable John Pappas (), Alcalde de Nova York, parla a l’enterrament d’un nen petit mort a conseqüència d’un tiroteig entre un policia municipal i un confident. Aprofita per parlar de seguretat ciutadana, però en cap moment fa servir paraules com “seguretat”, “policia”, “índex de criminalitat”… El seu llenguate i el seu to, tot el seu discurs, adopta la forma d’un sermó. No obstant, aquest discurs no és un elogi, no és un sermó… És un autèntic discurs polític al bell mig d’un enterrament!
Estem al final de la pel·lícula (dirigida pèr ) en els darrers 3 minuts del darrer partit de la darrera lliga de l’entrenador. L’equip dels Sharks s’ho juga tot: partit, lliga, evitar ser venut, evitar marxar a una altra ciutat… Vaja! El tot o res. L’entrenador () arenga el seus homes. L’objectiu és marcar, però sobretot aconseguir que l’equip jugui en equip i evitar que els egos i els malrotllos afloreixin en aquest moment… Ho aconseguirà?
va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
Be the First to Comment