Zapatero (sentència TC estatut): “Mission Accomplished”

Posted by xfahndrich on diumenge, 4 juliol 2010 under Discursos en castellano, Speeches in English | Be the First to Comment

MISSION ACCOMPLISHED_George W Bush_2003_text

El pronuciament*del President del Govern espanol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre la sentència del Tribunal Constitucional que Retalla l’Estatut de 2006, recullen dues frases molt contundents:

1. La sentència del Tribunal Constitucinal posa “fi al procés de descentralització”.

2. “Objectiu assolit”.

Aquesta anàlisi de la realitat i aquesta rotunditat recoden el discurs del President dels Estats Units d’Amèrica, George W. Bush, quan proclamà la fi de la guerra d’Iraq a bors del portaavions USS Abraham Lincoln, l’any 2003. El seu discurs, davant una pancarta que deia “Mission accomplished no va marcar la fi de la guerra, tal i com ell pretenia comunicar i com la història recent ha demostrat…

L’anunci d’assoliment del sostre d’autogovern fet per Zapatero podria patir el mateix judici de la història? Probablement assistim a una altra frase solemne que el temps s’encarregarà de girar en contra de qui la pronunciat!

* A l’hora d’elaborar aquest post ha estat impossible trobar un vídeo del President Zapatero pronucniant la frase 1. Les verions disponibles de TV3 i de TVE1 ometen aquesta afirmació i coincideixen en destacar altres aspectes del discurs: la predisposció del Govern espanyol a parlar amb Montilla, a estudir la reforma de la llei judicial per adaptar-la als preceptes de l’Estatut que el TC vol anular i, sobretot, el fet que ara aCatalunya tothm defensa l’Estatut.

Que no s’ha de fer (cap. 5) – excedir-se en empatia!!!

Posted by xmenduina on dijous, 11 desembre 2008 under Discursos en castellano, Que no s'ha de fer | Be the First to Comment

Get the Flash Player to see this player.

Compte amb el que es diu per guanyar-se el personal en un discurs, especialment si és un míting electoral i cap el final de la campanya. Es diuen coses per agradar i complaure a la galeria que després poden passar factura. Anys i anys després, són coses que queden dites i que la memòria col·lecticva popular s’encarrega de recordar més del que voldria qui va dir el que va dir i que després diu que no vadir el que va dir, sinó que va dir tot el contrari…