El President electe, , ja és President dels Estats Units d’Amèrica. El seu discurs ha confirmat el que s’esperava d’ell i conté les referències i valors que ja se li coneixien. Es reconeix un rastre deJ.F. Kennedy quan destaca la responsabilitat dels EEUU amb el Món i fa una crida a contribuir individualment al implicar-se amb el país, es reconeix a Franklin D. Roosevelt quan descriu i assumeix com a propis els reptes que els EEUU hauran d’afrontar, es reconeix Martin L. King en l’apel·lació a la responsabilitat individual i col·lectiva per a generar canvis… Però, malgrat tot és un discurs i un estil propi, marcat per la color de la pell, la multiculturalitat familiar i personal, la curta trajectòria en la política, la imatge d’honestedat, etc. i pels temes propis del nostre temps que ha d’abordar: la seguretat, l’energia, la sostenibilitat, la guerra…
En un gèlid dia 20 de gener de 1961, va prendre possessió del seu càrrec de President dels Estats Units d’Amèrica. Es va convertir en el 35è ppresident. El més jove (tenia només 43 anys) i el primer de religió Catòlica. Va guanyar les eleccions amb el marge més petit conegut fins llavors: només 115.000 vots populars per davant de . El seu discurs inaugural ha passat a la història perquè marca l’inici d’una nova era per als Estats Units, però també a tot el món, especialment en l’apartat de les Relacions Internacionals i en el dels avenços científics i socials. És el discurs de la famosa cita: “No et preguntis què pot fer el teu país per a tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu país”.
Els paral·lelismes entre Obama i JFK ja són més que evidents. Però, quines coincidències trobarem entre els dos discursos de presa de possessió el proper 20 de gener?
accedí a la presidència dels Estats Units d’Amèrica durant la pitjor de les crisis econòmiques conegudes pel capitalisme. Al començament de l’any 1933, l’economia dels EEUU estava en el punt més baix d’allò que després es va conèixer com la “Gran Depressió”. Més de 13 milions de ciutadans dels EEUU estaven a l’atur i els sous havien perdut el 60 % del seu valor. Les pèrdues de les empreses eren d’uns 6 bilions de dòlars (6 mil milions) i les empreses operaven a la meitat de la seva capacitat respecte als nivells anteriors a la depressió. Molta gent va perdre els estalvis de tota la vida, la casa o la granja i començava a perdre la seva fe en el sistema democràtic americà (flirtejaven, O quin pecat! amb el socialisme i el comunisme). Roosevelt es presentava amb un nou missatge: un nou contracte per al poble americà ( “A new deal for the American people”). El va ser el leitmotiv que resumí els canvis econòmics i políitics que el president introduí en un moment d’emergència econòmica.
Quins paral·lelismes trobarem amb el discurs de Barack Obama del proper 20 de gener?
Read the First Comment 