Zapatero (sentència TC estatut): “Mission Accomplished”

Posted by xfahndrich on diumenge, 4 juliol 2010 under Discursos en castellano, Speeches in English | Be the First to Comment

MISSION ACCOMPLISHED_George W Bush_2003_text

El pronuciament*del President del Govern espanol, José Luis Rodríguez Zapatero, sobre la sentència del Tribunal Constitucional que Retalla l’Estatut de 2006, recullen dues frases molt contundents:

1. La sentència del Tribunal Constitucinal posa “fi al procés de descentralització”.

2. “Objectiu assolit”.

Aquesta anàlisi de la realitat i aquesta rotunditat recoden el discurs del President dels Estats Units d’Amèrica, George W. Bush, quan proclamà la fi de la guerra d’Iraq a bors del portaavions USS Abraham Lincoln, l’any 2003. El seu discurs, davant una pancarta que deia “Mission accomplished no va marcar la fi de la guerra, tal i com ell pretenia comunicar i com la història recent ha demostrat…

L’anunci d’assoliment del sostre d’autogovern fet per Zapatero podria patir el mateix judici de la història? Probablement assistim a una altra frase solemne que el temps s’encarregarà de girar en contra de qui la pronunciat!

* A l’hora d’elaborar aquest post ha estat impossible trobar un vídeo del President Zapatero pronucniant la frase 1. Les verions disponibles de TV3 i de TVE1 ometen aquesta afirmació i coincideixen en destacar altres aspectes del discurs: la predisposció del Govern espanyol a parlar amb Montilla, a estudir la reforma de la llei judicial per adaptar-la als preceptes de l’Estatut que el TC vol anular i, sobretot, el fet que ara aCatalunya tothm defensa l’Estatut.

Discursos que marquen un punt d’inflexió

Posted by xfahndrich on dimecres, 12 maig 2010 under Discursos en castellano | Read the First Comment

Jose Luis Rodriguez Zapatero_informar de la reunion del eurogrupo_2010_text (castellà)

Mariano Rajoy_Comparecencia sobre planes de reducción del deficit_2010_text (castellà)

La Història és l’única que pot dir si un discurs ha marcat un abans i un després. Però a vegades, les coses són tan clares que hom pot gosar jugar a endevinador….

La compareixença del President del Govern, J.L. Rodríguez Zapatero, per anunciar l’adopció d’un paquet de retallades socials, marca la fi d’una política econòmica basada en una fugida endavant, contrària a la dinàmica de la majoria dels països amb dificultats per culpa de la crisi. La recepta de Zapatero d’augmentar la despesa pública, de no retallar ni sous, ni pensions ni prestacions, de no reforma del mercat laboral, etc. entrava en contradicció amb les polítiques més o menys agosarades dels altres països europeus en crisi, que han fet o fan tot el contrari.

La política de Zapatero, i el discurs que l’ha sustentat fins ara, ha topat frontalment durant dos anys amb el discurs de Rajoy, clarament partidari de prendre mesures anticrisi dràstiques, especialment en la reforma del mercat de treball i en la contenció de la despesa pública.

La jornada parlamentària d’avui s’ha caracteritzat per un canvi radical de discurs per part del President del Govern i marca un punt d’inflexió respecte a la seva trajectòria fins ara. El discurs de Mariano Rajoy, cap de l’oposició, es caracteritza pel “ya se lo dijimos”, “han tenido que hacerñe ver la luz”, “le han puesto deberes y plazos en Europa”, etc. i bàsicament en complaure’s en la desfeta del seu contrincant.

No obstant, què passarà  partir d’ara? Mariano Rajoy seguirà pressionant per aprofundir les mesures anticrisi o ocuparà el lloc que Zapatero ha deixat vacant? La plaça d’heroi defensor dels jubilats, aturats i dependents… El temps dirà si hem assistit a un veritable punt d’inflexió i a un canvi de papers entre els dos líders. Europa (Alemanya, bàsicament) i Estats Units (Obama, concretament) han obligat Zapatero a deixar sense empara el seu graner de vots i ara Rajoy podria aprofitar per quedar-se’l, assumint-ne la defensa. Quina paradoxa!