Artur Mas: frases destacades

Posted by xfahndrich on dilluns, 20 desembre 2010 under Discursos en català | Be the First to Comment

Imatge TV3

2010 Artur Mas Discurs Investidura

Un discurs d’investidura és un moment de gran solemnitat política que permet que el candidat a President exposi els grans eixos de govern, però també les bases ideològiques i de valors que els sustenten. Aquest tipus de discursos solen ser després les fonts per anar a pouar cites històriques que permetin definir el paradigma històric del moment, tal com “La República no hace felices a los ciudadanos, los hace simplemente, ciudadanos” d’Azaña, l’any 1932, o “No pensis que pot fer el teu país per a tu…” de J,F. Kennedy, l’any 1960.

El discurs d’investidura d’Artur Mas presenta algunes frases que amb el temps podrien ser cites a tenir en compte. El temps dirà. De moment, les recollim aquí per a qui no vulgui llegir les 39 planes de discurs:

“Compareixo davant de vostès, (…) amb la humilitat de saber-me no pas salvador, sinó simple servidor d’un país i d’una pàtria”.

“Tenim un país amb grans actius, en el que hi podem confiar plenament”.

“El canvi que aquest país reclama és també un canvi d’actituds, de maneres de fer i de valors”.

 “Mai em vaig sentir un fracassat amb la derrota; però que tampoc ara em sento un guanyador amb la victòria”.

“Aquelles persones, (…) que la vida els ha portat a tenir més talent o més capacitat, no només tenen el dret sinó també el deure de retornar a la societat una part del que n’han rebut”.

“No és moment de mirar què fa el nostre veí pel país, sinó què podem fer cadascun de nosaltres per Catalunya”.

“Nosaltres volem ser un Govern de paraules, de fets i de paraula”.

“El que resulta decisiu no és l’èxit del Govern, sinó l’èxit del conjunt de la societat catalana”.

“El catalanisme com a idea és, per sobre de tot, una conquesta obstinada del futur”.

“El catalanisme ha estat el principal factor de modernitat de la Catalunya contemporània”.

“Els líders només són aquells que interpreten el sentit de cada moment històric, els que troben el camí escoltant amb atenció el batec de la societat”.

“La força de la unitat és el nostre principal actiu davant d’una demanda que sabem justa i necessària”.

“El dret a decidir dels catalans enfonsa les seves arrels en les conviccions i em les creences més genuïnament democràtiques”.

“Espanya també ha d’entendre que Catalunya i el poble català no defalliran, com no ho han fet al llarg de la història, en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats”.

“[Cal] (…) projectar-nos al món no com una regió perifèrica d’Espanya sinó com una Nació central del sud d’Europa”.

“Des del punt de vista cultural, podem i hem d’actuar com un país independent”.

“La fórmula de bon govern que volem per a l’administració catalana es defineix amb més lideratge i menys burocràcia. Més austeritat i menys despesa inútil o supèrflua. Més llibertat i menys dirigisme. Més protecció i menys control”.

 

 

On és la nostra Cidinha Campos per denunciar “os que mamam”?

Posted by xfahndrich on dilluns, 19 abril 2010 under Uncategorized | Read the First Comment

Cidinha Campos Os que mamam Parlament de Brasil 2010 – text (portuguès)

La desafecció política està minant el nostre sistema de partits. Els darrers casos de corrupció (Millet, Gürtel, Pretòria, Jaume Matas) han agreujat encara més la mala imatge dels polítics en actiu i, de retruc, el mateix concepte i pràctica de la política.

L’opinió pública està reclamant un canvi d’actitud i de maneres dels seus representants a les institucions democràtiques de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, però encara no ha trobat una resposta contundent per part de ningú.

Al Brasil  -si es permet la comparació- la corrupció també està present en la societat i en la política. Però allà, tenen a més a més una diputada que no té pèls a la llengua i que denuncia en seu parlamentària la corrupció d’un diputat, en concret, i la de la classe política, en general.

El  discurs de la diputada Cidinha Campos, pronunciat el 24 de març de 2010, mereix ser escoltat: tant per la forma (un to sincer i emocionat) com pel contingut (simple, planer, directe).

El vídeo d’aquest discurs circula per intenet i ja es mundialment conegut per “Os que mamam”. Qui l’escolta no es queda indiferent. I vist des d’aquí, fa que ens preguntem on és la nostra Cidinha Campos?

Què no s’ha de fer (cap. 9) No utilitzar arguments d’autoritat d’autors amb qui no comparteixes res

Posted by xfahndrich on diumenge, 28 març 2010 under Discursos en castellano, Discursos en català, Que no s'ha de fer | Read the First Comment

 

Albert Rivera Discurs Commemoracio 30 anys Parlament de Catalunya 2010-text (català/catsellano)

L’argument d’autoritat és un recurs retòric que permet donar suport a una idea mitjançant una cita  que defensa que una cosa basant-se en l’autoritat o la legitimitat que té la persona o personatge citat entre el públic destinatari. Pot arribar a ser el què en retòrica diem una falàcia: un raonament lògicament incorrecte, però a la vegada psicològicament persuasiu.

En aquest darrer cas, funciona si la cita triada i el personatge citat són compatibles. És a dir, que l’argument d’autoritat soni “creïble” en boca de l’orador (no ha de ser contradictori amb les idees i valors que encarna) i a l’orella de l’auditori (que qui escolta no aixequi la cella per alguna contradicció entre qui parla i el que diu).

El seguiment 2.0 de la Sessió Commemorativa dels 30 anys del Restabliment del Parlament de Catalunya, Albert Rivera, president del Grup parlamentari de Ciutadans, va observar aquesta contradicció entre orador i argument d’autoritat.

Albert Rivera cita dues vegades el President Josep Tarradellas (“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” i “Los catalanes nos caracterizamos por hacer política efectiva y no de ciencia ficción”) i en fa una interpretació personal. Encara que ho vulgui salvar, Rivera no és un orador massa compatible amb aquest argument d’autoritat: ni ell ni el seu partit no són precisament portadors d’un  missatge compatible amb el personatge i les frases citades.

En el mateix sentit, és fa estrany que recolzi el seu discurs citant també el President del Parlament, Ernest Benach (ERC).

Al contrari, més endavant cita Francesc de Carreras, reconegut Catedràtic de Dret Constitucional, i fundador o inspirador del seu partit. En aquest cas, l’argument d’autoritat és compatible. Tant o més que citar dades del CEO.

Que la forma no amagui el contingut

Posted by xfahndrich on dijous, 2 octubre 2008 under Discursos en català | Be the First to Comment


Que la forma no amagui el contingut (Discurs del Molt Hble. President José Montilla) -text
Que la forma no amagui el conitngut (Discurs del Sr. Artur Mas) -text
La frase que dóna títol a aquesta entrada és de la tertúlia del programa El Món a RAC-1“, pronunciada per Manel Cuyàs i subratllada per en Francesc Marc Àlvaro. La sentència sorgí mentre es parlava del discurs del Molt Hble President de la generalitat de Catalunya, José Montilla, en el debat sobre l’orientació política general del Govern. A ningú se li ha escapat que el President no destaca per ser precisament un bon orador i que per mantenir la tensió i l’atenció del públic (present a l’hemicicle o atent a la TV) és imprescindible que l’oratòria i els recusos retòrics s’emprin a fons, i més si el discurs dura prop de dues hores. Com que en el cas de la intervenció del President és possible que a més d’un de nosaltres se’ns hagi escapat alguna part del contingut, aquí teniu l’enllaç amb la transcripció de les seves paraules. I per al mateix preu, el discurs de l’Artur Mas amb la forma sorprenentment molt treballada, sobretot la ironia…

Sang, suor i llàgrimes

Posted by xfahndrich on diumenge, 28 setembre 2008 under Speeches in English | Be the First to Comment

Winston Churchill
13 de maig del 1940. Winston Churchil fa el seu primer discurs com a Primer Ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya. El moment és greu. És la guerra contra Alemanya. Churchill no se n’amaga i el seu discurs és breu, directe i contundent. Tal i com és ell. D’aquí neix el famós tríptic, tantes vegades citat, de “sang, suor i llàgrimes”. Per cert, molt mal citat ja que es tracta d’un fals trípctic. A la cita original és blood, toil, tears and sweat i, per tant, cal afegir-hi toil (esforç)… una redundància (junt amb suor) que hom ha suprimit perquè la figura retòrica guanyi força.