Jo no em canso de veure aquest gag. La feina de coach d’oratòria és efectivament molt necessària per a tothom que ha de convèncer i unir persones per treballar per un objectiu comú. El que no és tan comú són alumnes tan aplicats i que assimilin en 3 minuts tants canvis en la seva forma de parlar com demostra Sandro Rosell. Amb alumnes com ell, la vida pública catalana estaria poblada de grans oradors i la professió d’ “Executive speech coach” hauria de buscar una ràpida reconversió!
Vaig tenir l’ocasió de parlar de discurs política . No sé si era el fet d’anar per primer cop a la TV, els ulls de o que era primera hora del matí, però estava nerviós. Qui em coneix bé ho va notar, però també diuen que al final de tot plegat vaig quedar força bé.
Per al meu gust l’entrevista va quedar una mica ambigua ja que les preguntes anaven passant d’una a una altra accepció del terme “discurs”. Potser hauria calgut distingir, clarament i des del principi, entre “speech” i “discurse”, tal i com fan els angloparants.